En col·laboració amb la Comissió Europea, esta reunió semestral permet mantindre un contacte fluït per a l'intercanvi d'opinions i experiències entre els responsables de la transformació digital de les administracions públiques en els Estos membres i associats i la Comissió Europea, així com conéixer les principals línies d'acció i casos d'ús que s'estan duent a terme per a aconseguir la digitalització de les administracions públiques a Europa.
L'encontre celebrat en la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT), organitzat per la Secretaria General d'Administració General, ha reunit a representants de 24 Estats membres i un Estat associat. La reunió ha sigut presidida pel Secretari General d'Administració Digital, D. Juan Jesús Torres, amb la participació de la Directora General d'Informàtica de la Comissió Europea, Dª Veronica Gaffey.
Maduresa de l'administració digital
La transformació digital del sector públic europeu es troba en la trajectòria correcta, amb nombrosos projectes fruit d'una estratègia compartida pels diferents Estats membres i articulada a través de normatives a nivell nacional i europeu.
La digitalització i l'ús de tecnologies habilitadores s'han postulat en el conjunt de la Unió Europea com a ferramentes fonamentals per a atallar de manera decidida i homogènia els reptes del món actual, segons l'establit en la Dècada Digital 2030, aconseguint els objectius de transformació ecològica i digital. En este marc, la ciberseguretat és la peça fonamental per a garantir el funcionament de l'administració digital i la protecció dels administrats.
La dada està convertint-se en un factor determinant en la presa de decisions per a la pràctica totalitat de Governs europeus, que han començat a extraure el seu valor amb prometedors resultats en forma de servicis més personalitzats, innovadors i adaptats a les necessitats reals de la ciutadania.
A més, els estats membres han reconegut la importància de treballar en solucions d'interoperabilitat que permeten el desenvolupament de servicis transfronterers, més segurs i senzills per a la ciutadania. Este esforç s'ha vist reflectit en la recent Llei d'Interoperabilitat Europea, que marcarà un abans i un després en la forma de treballar de les administracions públiques internacionalment, establint un marc legal per a para la seua cooperació. Per a açò, principis com la reutilització i transferència de coneixements resulten fonamentals, així com la posada en marxa de mecanismes essencials per a l'accés a servicis públics transnacionals com la identitat digital europea sobirana.
Estos servicis han d'a més contemplar la seua penetració fins al nivell més pròxim a la ciutadania, de manera que totes les administracions puguen beneficiar-se de la digitalització de forma inclusiva, aconseguint reduir la bretxa digital.
Servicis públics automatitzats
Cada vegada més, les administracions públiques recorren al ús d'automatismes per a reduir les càrregues administratives i els temps d'espera dels ciutadans en rebre determinat servici públic. Els beneficis de l'automatització són incomptables, destacant la possibilitat de realitzar entrega més ràpides de nous servicis a baix cost, permetent estalvis significatius per a les administracions, així com per a les empreses i la ciutadania.
Esta simplificació administrativa es veu reforçada amb la unificació de plataformes i servicis en línia, amb la implementació del principi solament-una-vegada que permet que el ciutadà haja d'aportar la seua informació solament una vegada en realitzar les seues sol·licituds, de manera que siguen les pròpies administracions, baix el consentiment del ciutadà, els qui obtinguen eixa informació a través de la interconnexió de les seues xarxes i sistemes. Estes xarxes i sistemes interconnectats són els que faciliten així mateix l'automatització dels servicis públics sense fronteres administratives.
Ús de la Intel·ligència Artificial en els servicis públics
A més, la recent explosió de ferramentes basades en Intel·ligència Artificial ha afavorit la cerca de nous usos i aplicacions que permeten maximitzar l'eficiència de les administracions públiques.
Esta tecnologia oferix enormes possibilitats per a la millora de la productivitat, l'optimització de recursos i el disseny intel·ligent de servicis, però alhora planteja reptes que han d'abordar-se des d'un front comú europeu. Entre ells, la ciberseguretat, la protecció de dades i aspectes ètics i legals s'estan tenint en compte per als projectes de IA incipients, posant especial focus en el desenvolupament d'una IA confiable, la seua regulació i supervisió.
L'aplicació de la IA en sectors tan diversos i estratègics com la salut, l'ocupació, la justícia o els processos administratius la situen en una posició privilegiada per a generar un canvi exponencial en la qualitat dels servicis públics. Els usos inicials de chatbots i solucions de reconeixement de veu i text, que en combinació reduïxen significativament les llistes d'atenció i esperes, estan sent transformats i significativament millorats amb tecnologies com els Models de Llenguatge Extens (Large Language Models - LLM). En el nostre país s'està aplicant la IA en servicis d'informació com La meua Carpeta Ciutadana o la línia multicanal d'atenció administrativa 060.
Iniciatives europees destacades de digitalització
Partint de les temàtiques de l'encontre, alguns dels països han compartit els seus casos d'èxit per a l'aprenentatge conjunt:
- La República Txeca ha parlat sobre la seua arquitectura nacional de govern digital, transversal a tots els nivells de l'Administració permetent reduir temps i costos en processos administratius. A més, ha presentat Robotkarel, com a cas d'èxit en matèria d'automatització.
- Letònia ha donat a conéixer la seua solució eAddress, que permet l'intercanvi de comunicacions oficials entre administracions públiques i administrats.
- Luxemburg ha presentat el seu sistema d'eInvoicing per a la facturació electrònica de contractes públics.
- El Govern Federal Alemany ha compartit el seu model d'assignació única sobre el preu de l'energia, que ha permès el repartiment àgil d'ajudes gràcies a l'automatització en els moments més crítics de la recent situació d'inflació.
- Romania ha presentat el seu sistema per al pagament d'impostos en línia, a través de mecanismes d'autenticació i identificació electrònica segurs, de conformitat amb la normativa eIDAS.
- Dinamarca té en marxa la tramitació d'expedients administratius en municipis, que el seu objectiu és oferir experiències en l'ús de la IA i coneixement sobre els reptes que planteja al llarg de diferents àrees i nivells de govern.
- Portugal ha presentat els seus assistents virtuals, que permeten personalitzar l'atenció en consultes administratives.
- Espanya ha presentat el servici 060 d'Informació Administrativa, que gràcies a tècniques avançades de IA hui dia permet el reconeixement de veu i la segmentació d'usuaris per a l'atenció personalitzada de persones majors i situacions complexes.
L'encontre ha conclòs amb la intervenció de Bèlgica, país que succeirà a Espanya en la presidència del Consell de la Unió Europea i organitzarà la pròxima reunió, on va presentar el seu pla d'acció centrat en les prioritats d'una transició sostenible, basada en drets digitals, el desenvolupament d'una
IA
confiable i de la identitat digital.
