"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".
La Web va sorgir fa ja més de 30 anys com una xarxa oberta a tot el món , participativa i inclusiva que fomentava l'accés al coneixement i la seua reutilització a través d'un esperit de col·laboració i constant experimentació. Eixe és precisament el mateix concepte i filosofia que la comunitat de les dades obertes governamentals va adoptar uns anys després des del el seu naixement .
Hui en dia podem observar com cobra cada vegada major rellevància una nova aplicació d'eixa mateixa filosofia impulsada novament des de les administracions pública a través dels béns públics digitals. En esta ocasió els principis originals de desenvolupament col·laboratiu, accés lliure i reutilització de les dades obertes governamentals s'expandixen a altres actius digitals baix els mateixos criteris com a evolució lògica.
Què són els béns digitals públics?
El concepte de béns públics digitals naix inspirat en eixe mateix objectiu inicial de la
Web
i en la filosofia d'altres moviments varis com el codi obert , les dades obertes i el coneixement obert , estenent-la a qualsevol ben digital de potencial interés públic, és a dir, aquells que pel seu potencial per a contribuir al desenvolupament digital sostenible haurien de ser de lliure accés i ús i que poden materialitzar-se en diferents formats, com els programes informàtics, els conjunts de dades, els models i algoritmes d'intel·ligència artificial, les normes i estàndards o tota una varietat de continguts digitals. Entre els seus avantatges es troba que són escalables i adaptables, transparents i interoperables, minimitzen la redundància i la fragmentació, possibiliten el estalvi de costos, faciliten la col·laboració i fomenten la innovació.
En definitiva, es tracta de construir un patrimoni digital comú per a tota la humanitat que puguem gaudir i gestionar de forma coordinada i conjunta pel bé de la societat – d'igual manera que fem ja en l'actualitat amb altres elements del nostre patrimoni analògic com per exemple els oceans, l'Antàrtida o l'espai exterior.
Les Nacions Unides consideren als béns públics digitals en full de ruta per a la cooperació digital un element essencial a l'hora d'aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible i, segons el World Economic Forum, seran tambié peces clau a l'hora d'afrontar els grans reptes del món . Però per a açò serà necessari que existisca un esforç global coordinat a l'hora d'habilitar, facilitar i fomentar la creació d'aquests béns. En este aspecte comencen a ser visibles durant els últims anys algunes accions prominents encaminades en eixa direcció, com pot ser l'Aliança Aliança pels Béns Públics Digitals , la carta dels Béns Públics Digitals , l'ecosistema de el AI Commons o, ja en l'àmbit específic de les dades, el Marco Global para el Acceso a les Dades (GDAF) que el seu objectiu és transformar la capacitat de descobriment de les dades mitjançant la definició d'una plataforma global per a la seua compartició al costat de diversos protocols estàndard per a l'intercanvi dels mateixos.
Iniciatives entorn de/entorn dels béns digitals públics
Un clar exemple dels treballs que s'estan duent a terme és el de l'estàndard estàndard per als béns públics digitals (DPG Standard). Mitjançant este estàndard es definixen les nou qualitats que un actiu digital ha de complir per a poder considerar-se un ben digital públic:
- Relevante per a l'emplene dels objectius de desenvolupament sostenible.
- Ús de llicències apropiades per al lliure accés.
- Independència de plataforma.
- Definició clara de la propietat.
- Documentació completa i apropiada.
- Mecanismos que donen suport a la extracció de dades.
- Compliment de les normes de privacitat i de la legislació aplicable.
- Adopció dels estàndards i bones pràctiques de referència.
- Disseny no nociu que tinga en compte la privacitat, seguretat, legalitat dels continguts i protecció enfront dels abusos.
A més, existix un repositori de béns digitals públics que s'alimenta de les contribucions de tots els interessats i que està organitzat segons l'objectiu de desenvolupament al que poden contribuir. També podrem trobar informes temàtics en els quals es destaquen alguns d'eixos béns digitals públics pel seu potencial per a donar resposta a necessitats crítiques en sectors específics com la inclusió financera , la sanitat o el canvi climàtic .
Segons les Nacions Unides totes estes noves iniciatives col·laboratives compliran també un paper fonamental a l'hora de continuar amb el desenvolupament i evolució d'estàndards i normes comunes necessaris. Així mateix, açò contribuirà a orientar tant al sector públic com al privat sobre les millors formes de facilitar l'accés a les seues dades i farà possible que un major nombre de dades passen a constituir-se com a béns públics digitals, respectant al mateix temps la privacitat i la confidencialitat de les dades i aconseguint també millorar la confiança en la tecnologia de forma significativa. D'altra banda, els béns digitals públics són també components valuosos per a la creació de la infraestructura digital dels països de forma fiable, segura i inclusiva com per exemple, els sistemes de pagament o d'identificació i per tant facilitadors de la sobirania digital.
Per a finalitzar, un exemple interessant de com tots estos conceptes s'han estat també aplicant durant els últims anys per part de la Comissió Europea ho tenim Joinup : la plataforma col·laborativa de la Unió Europea per al desenvolupament de solucions TIC interoperables, obertes i gratuïtes. A través d'esta plataforma podrem trobar múltiples exemples de tota una varietat de béns digitals públics com soluciones programari , estàndards o continguts educatius .
Font original de la notícia
- Informació i dades del sector públic