Des de la incorporació de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en l'operativa de l'Administració són moltes les referències a les mateixes en les normes legals reguladores de la pràctica administrativa, amb la finalitat d'acostar-se a una societat cada vegada més tecnològica. Amb l'entrada en vigor de la Llei 11/2007, l'Administració assumix l'obligació de dotar-se dels mitjans i sistemes “electrònics” que permeten als ciutadans exercir el seu nou dret de relacionar-se amb l'Administració per mitjans electrònics.
El desenvolupament normatiu d'esta Llei, així com la seua efectiva implantació pels diferents òrgans administratius, han permès que l'Administració espanyola preste un gran nombre de servicis públics a través d'Internet, situant-se en les primeres posicions dels rànquings internacionals en oferta de servicis públics electrònics.
No obstant açò, la tecnologia ha seguit evolucionant i penetrant en la societat de manera que esta ja no s'entén sense aquella. L'Administració ha de saber adaptar-se, i fins i tot posar-se a l'avantguarda del desenvolupament tecnològic.
Açò és el que s'ha pretés durant estos últims anys escometent un conjunt de reformes que permetran renovar el funcionament de les administracions públiques basant-se en les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. Tot açò, tenint com a punt de referència l'objectiu de consolidar i optimitzar els recursos disponibles per a açò.
Més informació en la nova nota tècnica de l'OBSAE: "Cap a una nova administració: Digital i Racional"
