Transcorreguts quatre anys des de la publicació de la Comunicació de la Comissió Europea‘ Una Estratègia de Dades’
(febrer de 2020) -en la qual s'establixen les línies generals de la futura economia de dades de la Unió Europea- la profusió de normativa relacionada amb este àmbit, la creixent importància de les dades obertes i el desplegament d'iniciatives de tot tipus que incidixen en el desenvolupament del mateix, aconsellen realitzar una revisió que actualitze l'estat de la qüestió.
Així ho van pensar els membres de la xarxa
PromethEUs
1 que baix el títol de ‘ L'Estratègia europea de la dada des d'una perspectiva multidimensional ’ van publicar al juny de 2023 una anàlisi que desgrana aquesta Estratègia des de dos enfocaments principals: els aspectes polítics i regulatoris, d'una banda, i els aspectes geopolítics, per un altre. Esta anàlisi es complementa amb dos capítols que presenten l'impacte econòmic de la innovació basada en dades i el cas concret de la digitalització del sector de la salut en el sud d'Europa.
El primer de les anàlisi -elaborada per l'Institut Institut de Política Pública de Portugal - part de la idea principal que la Unió Europea aspira a crear una economia basada en les dades el centre de les quals siguen els ciutadans. Un objectiu que, en part, s'aconseguirà implementant les directrius seguides d'actes legislatius com el Reglament de Governança de Dades (DGA en les seues sigles en anglés) i el Reglament de Dades (Data Act).
Regulacions a considerar
En essència, la
DGA
habilita un marc facilitador de l'intercanvi de dades, promovent la seua disponibilitat i la creació d'un entorn fiable i segur on materialitzar nous servicis i productes innovadors. D'entre les seues principals mesures destaquen tres aspectes:
- Una reutilització més extensa d'informació protegida que obra en mans del sector públic (amb ple respecte a la seua privacitat i confidencialitat).
- Un marc per al foment de servicis neutrals d'intermediació de dades, garant de la sobirania de la dada.
- Uns mecanismes per a la cessió altruista de dades.
La
DA
, per la seua part, té per objecte establir regles harmonitzades sobre l'accés i l'ús equitatiu de les dades, fer front als desequilibris en les relacions contractuals entre proveïdors i usuaris quant a la propietat i ús dels mateixos, promoure la seua interoperabilitat i portabilitat eficient, així com garantir unes condicions mínimes per als usuaris de servicis de tractament de dades.
Altres textos normatius incidixen, directa o indirectament, en l'objectiu global descrit i interactuen de forma significativa tant amb les referides DGA i DONA, com amb la regulació sectorial específica. Entre elles,
Efectes de l'estratègia europea de dades
Efectuat el repàs dels aspectes que consideren més rellevants d'aquesta regulació, el document de PromethEUs destaca tres dimensions quant als efectes de l'Estratègia europea de les Dades: la política, l'econòmica i la pròpiament regulatòria. Efectes, d'altra banda, que esperen siguen positius en termes generals, malgrat que reconeixen l'existència d'incertesa en relació amb les lleis associades i la seua implementació pràctica.
Dimensió política
En la dimensió política, els autors destaquen el paper que jugaran tant la Comissió Europea, com el Comité Europeu d'Innovació en matèria de Dades (EDIB en les seues sigles en anglés) previst en l'article 29 de la
DGA
. L'ostenta
EDIB
un paper de coordinació imprescindible que s'haurà de desplegar, igualment, en relació amb els Estats membre i les respectives autoritats competents. En este sentit, advertixen els autors, la falta de coordinació pot portar a un marc institucional heterogeni que pot retardar la implementació de l'Estratègia. Recomanen, a més, que es establisquen directrius clares i fins i tot guies que previnguen de la possible confusió quant als requisits i eventuals penalitzacions que imposen els Estats.
Dimensió econòmica
En la dimensió econòmica, destaca l'informe que la Comissió espera un clar impacte positiu i citen un estudi de l'OCDE que estima que l'accés i compartició de dades generarà beneficis socials i econòmics per un valor d'entre el 0,1 i l'1,5% de el GDP en el sector públic de dades; que aconseguiria entre el 1 i el 2,5% (alguns estudis ho eleven al 4%) sumant el privat. La Comissió, explica el document, estima que l'increment de la disponibilitat de dades per a l'ús comercial i la innovació entre empreses, així com per a consumidors i companyies usuàries de productes connectats i servicis relacionats, poden generar fins a 196.700 milions d'euros a l'any en 2028. Solament l'aplicació de la DONA crearà fins a 2,2 milions d'ocupacions en el període 2024-2028.
En este sentit, i en relació amb l'objectiu de l'Estratègia de impulsar la competitivitat i la inversió en R+D, diuen els autors que la DGA i la DONA haurien de crear confiança per a la compartició de dades B2B; i que la idea central seria que les companyies no focalitzen els seus recursos i el seu model de negoci exclusivament en el manteniment intern de les seues dades, sinó en la creació de valor mitjançant la transformació i combinació de dades. Igualment, en relació amb les pimes, apunten la necessitat de reduir les barreres d'accés i especialment els costos d'emplene que pot induir la
DA
. Fins i tot considerant que les pimes estan protegides en molts aspectes, expliquen, aquests costos poden ser un revés per a moltes empreses. Així, asseguren, mentre que per a alguns poden significar costos financers afegits, per a uns altres poden significar un total redissenye dels models de negoci de la companyia.
Dimensió regulatòria
Por último, en cuanto a la dimensión regulatoria, los autores señalan que la implementación de la DA y la DGA va a requerir de cossos regulatoris ben capacitats per a l'abundant treball que emanarà d'aquelles. La creació de cossos efectius requerirà ––expliquen–– d'una significativa inversió en recursos humans i habilitats/habilitats. Alerten, d'altra banda, de el risc de solapamiento d'atribucions entre administracions públiques i reguladors en àrees com la protecció de dades, la ciberseguretat, la infraestructura de xarxa i els temes de competència. Per la qual cosa, conclouen, serà primordial, entre altres qüestions, una adequada coordinació d'activitats.
Efectivament, coordinació és un concepte clau a tots els nivells. L'evolució que experimente l'Economia de la Dada ––tanta a nivell de la Unió com globalment–– està vinculada, siga el que siga l'àmbit analitzat, a eixe imprescindible factor. Un factor aplicable a com s'implemente i desplegament l'Estratègia Europea, autèntica batuta que està marcant el pas d'este procés. Però també aplicable a la forma en la qual s'interrelacionen les múltiples normatives concernides i, en conseqüència, a la imprescindible actuació harmonitzada de les autoritats i organismes que les apliquen en els seus respectius àmbits de competència. En definitiva, una coordinació que, com la batuta virtuosa del director d'orquestra, permeta una execució reeixida de la partitura. Una partitura ––l'Estratègia Europea–– que es traduïsca en la melodia vigorosa que promet l'Economia de la Dada, com ja demostren els indicadors i registres que perfilen la seua imparable evolució.
Font original de la notícia
- Informació i dades del sector públic
