Les interfícies cervell-computador permeten arreplegar l'activitat generada pel cervell. Esta activitat depèn de factors interns i externs a l'individu, que actuen sobre una determinada base genètica. Estes tecnologies permeten la col·lecció de neurodatos que, associats a persones identificades o identificables, són dades personals. Estes tecnologies podrien permetre el perfilat, la inferència de noves dades personals, la modificació del comportament i podrien ser en si mateixos mecanismes d'identificació i autenticació biomètrica.
La neurotecnología i les interfícies cervell-computador (BCI per les seues sigles en anglés Brain-Computer Interface) permeten mesurar i registrar l'activitat generada pel cervell. Les ones cerebrals, registrades per un BCI, una vegada processades i descodificades, es traduïxen en dades fisiològiques. Esta activitat depèn de diversos factors interns de l'individu (edat, sexe, estat psicoafectivo, patologies, etc.) i externs al mateix (ambientals, activitats, estímuls…), que actuen en funció d'una determinada base genètica.
Estes tecnologies permeten la col·lecció de dades neurològiques o neurodatos que, quan associats a persones identificades o identificables, són dades personals. Amb anàlisis avançades i ús d'Intel·ligència Artificial podrien inferir i revelar informació associada a pensaments, sentiments o estats de salut, a més de perfilar a l'individu.
Informes científics mostren que moltes característiques del cervell humà depenen de factors genètics, biològics no genètics, i ambientals, que possibiliten la identificació mitjançant l'anatomia cerebral (petjada cerebral) pel que podrien actuar en si mateixos com a mecanismes d'identificació i autenticació biomètrica.
En definitiva, la informació cerebral és única i personal, pot revelar informació que no és coneguda pel propi individu o està fora del seu control, pot usar-se amb finalitats predictives, i obri noves possibilitats en les representacions de l'individu a través de les dades. Poden arreplegar-se en temps real aspectes relacionats amb el comportament, la personalitat, els sentiments i els pensaments de la persona. Tenen potencial no solament per a diagnosticar, sinó per a predir predisposicions a malalties, i també per a predir comportaments i característiques de la personalitat.
Les dades genètiques, que són considerats dades de categoria especial pel Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), i les dades cerebrals o neurodatos compartixen característiques i qualitats. El cervell serà un identificador tan únic com una empremta dactilar o un genoma. Tots dos oferixen la possibilitat de predir o inferir una altra informació, i poden desvetlar indicis sobre el passat i sobre el seu futur. També tots dos exposen aspectes únics i personals, que no són observables o coneguts pel propi individu.
L'activitat elèctrica generada pel cervell varia depenent de diversos factors que actuen sobre una determinada base genètica. Els perfils genètics podrien reflectir les causes de malalties i trastorns neurològics o psiquiàtrics (en alguns casos hereditaris). Per exemple, en la majoria de les persones l'hemisferi esquerre del cervell sol ser el dominant en l'àrea del llenguatge, de manera que les variants genètiques que afecten al desenvolupament del cervell i la seua asimetria poden afectar al rendiment lingüístic de les persones.
Com el genoma, la informació cerebral a més és predictiva en el comportament de les persones, i està subjecta a interpretacions subjectives, la qual cosa deixa espai per al biaix, l'error i la inexactitud, suposant una major implicació en la privacitat i en els riscos associats. Però, a diferència de la informació genòmica, la neurotecnología permet un camí en dos sentits, no solament es pot arreplegar informació en temps real, sinó que a través del mateix interfície es poden generar estímuls neurològics que alteren l'activitat cerebral i modifiquen el comportament de la persona, tant a curt com a llarg termini.
D'esta forma, esta tecnologia té el potencial d'afectar no solament la nostra privacitat, sinó també els drets fonamentals lligats a ella com la llibertat de pensament, la llibertat d'expressió, la integritat corporal, personalitat, la dignitat de les persones, la no discriminació i l'equitat i la justícia.
El RGPD adopta un concepte ampli en la definició de dada de caràcter personal, i en aquest marc els neurodatos són dades personals. De forma general, en alguns casos podrien considerar-se dades sensibles o molt personals (directrius WP248), ja que són dades que corresponen a l'esfera més íntima de la persona. En la mesura en què el tractament dels mateixos poguera comportar informació biomètrica orientada a la identificació, opinions polítiques, orientació sexual i dades de salut, entre uns altres, els neurodatos es qualificarien aleshores com un tractament de categories especials de dades personals. En este últim cas, per al seu tractament seria necessari alçar la prohibició que establix l'article 9 del RGPD amb alguna de les excepcions que aquest article contempla (per exemple, el consentiment explícit), i a més ha que existir una base legal que legitime el tractament, segons l'article 6 del RGPD.
Neurodatos i neurotecnología: privacitat i protecció de dades personals
