Dificultats i desafiaments des de la perspectiva de les dades obertes i la reutilització
Es tracta, sens dubte, d'un plantejament suggeridor que, no obstant açò, ha de fer front a importants reptes que van més enllà de la mera aprovació de documents formals i l'impuls de reformes legislatives.
En primer lloc, cal partir de l'existència d'una pluralitat de subjectes implicats. A estos efectes s'ha d'emfatitzar l'existència d'una doble perspectiva en la gestió pública de l'àmbit judicial. D'una part, el Ministeri de Justícia o, si escau, les Comunitats Autònomes amb les competències transferides són les Administracions que proporcionen els mitjans materials i personals de suport a la gestió i, per tant, a els qui correspon l'exercici de les competències relatives a l'accés i la reutilització de la informació vinculada al seu propi àmbit competencial. D'una altra, la Constitució reserva en exclusiva a jutges i tribunals l'exercici de la funció jurisdiccional, la qual cosa suposa un rellevant protagonisme en la tramitació i la gestió documental. Referent a açò, la legislació atorga una important funció al Consell General del Poder Judicial pel que es referix a l'accés i la reutilització de les decisions judicials. Sens dubte, el fet que l'òrgan de govern judicial haja ratificat el Manifest representa un important compromís més enllà de la regulació legal.
En segon lloc, encara que des de l'aprovació aprovació en 2011 d'un marc legislatiu
tendent a impulsar la digitalització de la Justícia s'ha produït un avanç significatiu, no obstant açò, amb freqüència la realitat diària dels jutjats i tribunals demostra la importància que seguix tenint la gestió basada en el suport paper. Així mateix, en ocasions persistixen importants problemes d'interoperabilitat i, en definitiva, la interconnexió de les diferents ferramentes tecnològiques i sistemes d'informació no sempre està garantida en la pràctica.
A fi de fer front a estos desafiaments en els últims mesos s'han impulsat dos iniciatives de gran rellevància. D'una banda, la reforma que pretén dur a terme el Projecte de Llei de mesures d'eficiència processal en el servici públic de Justícia evidència, en definitiva, que la modernització de la Justica és encara un objectiu pendent. Ara bé, ha de tindre's en compte que no es tracta, simplement, de repte purament tecnològic, sinó que, a més, es requerixen importants reformes en l'estructura organitzativa, la gestió documental i, en definitiva, la cultura que impregna un àmbit del sector públic molt formalitzat. Es precisa, per tant, un important esforç en la gestió del canvi que es pretén impulsar amb el Manifest.
Pel que es referix a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic és necessari distingir entre la gestió purament administrativa on la competència correspon a les Administracions Públiques, com abans s'ha indicat i, d'un altre costat, les decisions judicials, àmbit este últim en mans del Consell General del Poder Judicial. En este sentit, cal reconéixer l'important important esforç que s'ha realitzat per part de l'òrgan de govern dels jutges a l'hora de facilitar l'accés a informació estadística . No obstant açò, l'accés a les decisions judicials amb finalitats de reutilització presenta importants restriccions que haurien de reconsiderar-se a la vista de la regulació europea . Àdhuc partint de l'avanç que va suposar en el seu moment la posada en marxa del servici d'accés a les resolucions judicials disponible a través del CENDOJ la veritat és que es tracta d'un model amb rellevants limitacions que pot dificultar l'impuls de servicis digitals avançats basats en l'ús de dades .
Tot i que l'últim intent de regular les singularitats de la reutilització de la informació judicial per part del Consell General del Poder Judicial acabara amb la seua anul·lació pel Tribunal Suprem el citat Projecte de Llei contempla una mesura rellevant sobre este tema. En concret, en el marc de l'arxiu electrònic de documents i expedients, encarrega al Consell General del Poder Judicial la regulació de “la reutilització de sentències i altres resolucions judicials per mitjans digitals de referència o reexpedició d'informació, siga o no amb finalitats comercials, per part de persones físiques o jurídiques per a facilitar l'accés a les mateixes de terceres persones”.
Més recentment, a la fi de juliol, el Consell de Ministres va aprovar una segona iniciativa legislativa que ja s'està tramitant en les Corts Generals i que incorpora algunes mesures específicament dedicades a l'impuls de l'eficiència digital. En concret, en relació amb l'expedient judicial electrònic, la reforma pretén superar el model de gestió basada en els documents i planteja un canvi de paradigma que partix de l'establiment del principi general d'una Justícia basada en dades que, entre altres possibilitats, facilite les “actuacions automatitzades, proactives i assistides”. Pel que es referix a les dades obertes i la reutilització de la informació, el projecte legislatiu incorpora un títol específic en el qual es contempla la publicació de dades obertes en el Portal de l'Administració de Justícia segons criteris d'interoperabilitat i, sempre que siga possible, en formats que permeten el seu processament automàtic.
En definitiva, la gestió basada en dades en l'àmbit judicial i, en particular, l'accés a la informació judicial amb finalitats de reutilització requerix d'un procés de reflexió en profunditat en el qual puguen participar no solament els organismes públics competents i les editorials jurídiques que oferixen l'accés a la jurisprudència sinó, amb un major abast, les diverses professions jurídiques i la societat en general. Més enllà de l'impuls de suggeridores iniciatives com el Fòrum de Transformació Digital de la Justícia , la primera edició de la qual va tindre lloc fa uns mesos, i l'oportuna organització d'esdeveniments acadèmics on pot tindre lloc este debat, com el celebrat el passat mes d'octubre , en última instància ha de partir-se d'un principi elemental: la necessitat d'impulsar un model de gestió basada en l'obertura de la informació per defecte i des del disseny. Només des d'esta premissa es podrà impulsar definitivament i amb les oportunes garanties jurídiques l'efectiva reutilització de la informació en el servici públic de la Justícia.
Així doncs, a la vista de les importants reformes legals que s'estan tramitant, pareix arribat el moment d'assumir de manera decidida una aposta definitiva pel valor de les dades en l'àmbit judicial a l'empara dels objectius que pretenen abordar-se amb el Manifest abans referit.
Font original de la notícia
