El CCN-CERT publica l'edició 2017 de l'Informe Ciberamenazas i Tendencias

El Centre Criptològic Nacional (CCN-CERT) acaba de publicar l'informe  CCN-CERT IA-16/17 Ciberamenazas i Tendencias. Edició 2017  a més del seu  Resum Executiu . L'informe aborda també les principals tendències per a este 2017 que al costat dels informes  CCN-CERT IA-04/17 Hacktivismo i Ciberyihadismo  i  CCN-CERT IA-06/17 Dispositivos i Comunicaciones Móviles  completen una visió general del panorama de la ciberseguridad.

Para España, como para el resto de los países de nuestro entorno, el ciberespionaje sigue constituyendo la mayor amenaza para la seguridad nacional, tal y como recoge el Informe de Ciberamenazas y Tendencias. Edición 2017 (CCN-CERT-IA-16/17) hecho público por el CCN-CERT, del Centro Criptológico Nacional.

Durant 2016, els Servicis d'intel·ligència occidentals van observar un important creixement del ciberespionatge econòmic, tenint el seu origen en Estats i empreses, especialment dirigit a les indústries dels sectors de defensa, alta tecnologia, indústria química, energia i salut perseguint l'accés a desenvolupaments avançats. D'igual importància és el ciberespionatge polític, amb origen en els Servicis d'intel·ligència que perseguixen informació de naturalesa política, econòmica o estratègica, així com plans de desenvolupament i posicions nacionals entorn de/entorn de debats o negociacions obertes.

El document examina l'impacte, a Espanya i fora de les seues fronteres, de les amenaces i els ciberincidentes més significatius ocorreguts en 2016: ciberespionatge, ciberdelinqüència (inclòs el ransomware) i irrupció de sistemes (atacs de Denegació de Servici o a Sistemes de Control Industrial), així com els principals agents de l'amenaça: Estats, organitzacions criminals, ciberactivistas, ciberterroristes, cibervándalos i scritp kiddies, actors interns o ciberinvestigadores i organitzacions privades.

Les tendències de 2017

Per a este 2017, el CCN-CERT preveu un increment en el ciberespionatge (incloent als dispositius mòbils) on s'utilitzaran exploits de dia zero, amb vectors d'infecció desconeguts, múltiples canals d'exfiltración i tècniques de persistència avançades que utilitzaran funcions no documentades.

De la mateixa manera, es produiran atacs a entitats financeres, a Sistemes de Control Industrial (SCI) i a el Internet de les Coses (IoT).

Tot açò amb infeccions efímeres (codi nociu resident en la memòria i sense persistència en el sistema de la víctima), amenaces al maquinari, l'ús de la publicitat com a ferramenta d'atac i el denominat Ransomware-as-a-Service. En este sentit, és possible que apareguen casos en què a pesar d'haver pagat el rescat no es desbloquegen els fitxers xifrats. Açò pot provocar una crisi de confiança que conduïsca a pensar que “pagar el rescat” no conduïx a res (recomanació del CCN-CERT).

Por último, el CERT Gubernamental Nacional espera un mayor intercambio de inteligencia sobre amenazas, que facilitará el desplazamiento del equilibrio de poder de los atacantes a las víctimas, al tiempo que se interrumpe el ciclo de vida de un ataque y resulta más costoso para los agentes de la amenaza.

Font original de la notícia .