La Comissió Europea ha publicat hui el seu nou Informe de la Dècada Digital 2023 (que substituïx i amplia la sèrie d'informes publicats en anys anteriors titulats Índex d'Economia i Societats Digitals -DESI- i inclou les actuacions que cada país ha realitzat per a aconseguir les metes i objectius establits en la Dècada Digital), orientat a mesurar i avaluar, a través d'un seguiment individualitzat, els avanços i l'evolució de cadascun dels Estats membre de la Unió Europa en matèria de digitalització.
L'informe informe destaca la necessitat d'accelerar i aprofundir els esforços col·lectius, fins i tot a través de mesures polítiques i inversions en tecnologies, habilitats/habilitats i infraestructures digitals. Sobre esta base, l'informe inclou recomanacions concretes als Estats membres abans de l'adopció dels seus fulls de ruta estratègics nacionals i per als seus futurs ajustos.
També s'inclou el seguiment de la Declaració Europea sobre Drets i Principis Digitals per a la Dècada Digital, que traduïx la visió de la UE sobre la transformació digital en principis i compromisos.
Visió general de la situació espanyola
En l'apartat de l'informe informe referit a Espanya , es constata la millora en tots els indicadors respecte a l'anterior informe DESI i la Comissió Europea presenta una visió molt positiva sobre els esforços realitzats en els diferents projectes i iniciatives de digitalització desplegades amb l'Agenda Espanya Digital, alineada amb els objectius del programa de la Dècada Digital.
L'informe destaca el compromís de les autoritats espanyoles en matèria de transformació digital, així com els importants avanços realitzats en les quatre dimensions de la Dècada Digital analitzades en el document presentat per la Comissió: competències digitals, infraestructures digitals, digitalització de les empreses i digitalització dels servicis públics.
Además, la Comisión Europea pone en valor el liderazgo de nuestro país desarrollado en los últimos años en la promoción de los derechos digitales con la Carta de Derechos Digitales y su influencia en foros internacionales como la OCDE y la Secretaría General Iberoamericana. Reconoce el liderazgo de España en IA ética y en convertirse en el primer país de la Unión en contar con una Agencia Estatal de Supervisión de la Inteligencia Artificial.
Els nombres d'Espanya en termes de servicis públics digitals
En el apartado de digitalización de los servicios públicos, el informe destaca el buen comportamiento de España y su posicionamiento por encima de la media europea en prácticamente todos los ámbitos analizados. En particular, España se sitúa muy por encima de la media de la UE en los indicadores que miden el número de usuarios de los servicios de la administración electrónica (84% frente a 74%); la disponibilidad de los servicios púbicos online para la ciudadanía (86% frente al 77%) y para las empresas (91% frente al 84%); la proactividad de las administraciones públicas a la hora de proporcionar formularios pre-cumplimentados a ciudadanos y empresas (83% frente a 68%) y el acceso a los historiales médicos electrónicos (83% frente a 72%).
Estes dades mostren l'alt nivell d'interacció en línia entre les autoritats públiques, la ciutadania i les empreses. L'informe destaca que Espanya està implementant actualment diverses mesures que milloraran el nivell dels servicis públics més demandats. Entre elles, la Comissió cita: el programa App Factory per al desenvolupament d'aplicacions mòbils; La meua Carpeta Ciutadana , la nova app que acumula ja més d'1.400.000 descàrregues; la digitalització i modernització d'entitats locals; el llançament d'un Ecosistema Digital Inter-administratiu; l'Estratègia Estratègia Nacional de Servicis Cloud o el desenvolupament d'un servici d'automatització intel·ligent (SAI).
En el marc de l'objectiu que el 100% dels ciutadans de la UE tinguen accés a la seua història clínica electrònica, la Comissió destaca que Espanya està duent a terme un espai de dades sanitàries per a recopilar dades de salut, procedents de diferents sistemes d'informació, i processar-ho i analitzar-ho per a millorar una sèrie d'àrees, com el diagnòstic i els tractaments; prediccions de riscos per a la salut; identificació de patrons; i l'accés dels ciutadans als seus registres sanitaris.
Infraestructures digitals i impuls a la innovació
El document també ressalta que Espanya ha pres mesures per a augmentar la producció de semiconductors a Europa i afrontar el repte d'aconseguir l'autonomia digital en este sector amb la posada en marxa del PERTE Xip, que mobilitzarà una inversió de 12.250 milions d'euros amb fons europeus.
Confirma a més que Espanya és un dels Estats membres amb més acords de coinversión, gràcies als quals s'espera que exercisca un paper important en el desenvolupament i desplegament de solucions innovadores en el núvol, a través de la Infraestructura i Servicis en el Núvol de Pròxima Generació IPCEI (IPCEI-CIS). I posa en valor les mesures implementades amb vista a contribuir en el desenvolupament del primer ordinador amb acceleració quàntica de la UE a través del programa Quàntum Spain o el programa Missions de R+D en Intel·ligència Artificial.
Informe complet
(PDF)
Fitxa d'Espanya (PDF)
Annexe: Tots els estats Membres (PDF)
- Govern obert, Informes i Estudis
