accesskey_mod_content

Publicat l'Informe sobre Govern Electrònic 2021 de la Comissió Europea

  • Escoltar
  • Copiar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".

22 novembre 2021

Espanya se situa per damunt de la mitjana dels països de la UE en digitalització i en la mitjana en penetració online.

La pandèmia de la COVID -19 no solament ha portat turbulències, també ha estimulat la resiliència i la innovació, impulsant la digitalització de l'economia i la societat de la UE, la qual cosa inclou la prestació de servicis digitals per part dels governs.

L'informe del Govern Electrònic compara com els governs presten servicis públics digitals en tota Europa. És un estudi reconegut internacionalment que llança llum sobre l'Administració Electrònica en 36 països europeus mitjançant l'avaluació dels anomenats “esdeveniments de la vida (life events)” basats en indicadors específics. Aquests esdeveniments inclouen paquets de servicis governamentals que recolzen a ciutadans i emprenedors a través de punts clau de les seues vides, tals com el naixement d'un fill o l'inici d'un negoci.

Estos indicadors s'agrupen en 4 punts de referència principals:

  • Centralització de l'usuari: indica el grau en què es proporciona un servici en línia, la seua facilitat d'ús per a dispositius mòbils i la seua usabilitat en termes de suport disponible en línia i mecanismes de retroalimentació.
  • Transparència: indica fins a quin punt els governs són transparents sobre:
    • El procés d'entrega
    • Les responsabilitats i l'acompliment de les organitzacions públiques
    • Les dades personals tractats en els servicis públics
  • Mobilitat transfronterera: indica el límit de la utilització dels servicis en línia per usuaris de servicis públics d'un altre país europeu.
  • Facilitadors clau: indica el límit de les precondicions tècniques i organisacionals per a la prestació de servicis desenvolupats del Govern Electrònic, com la identificació electrònica i les fonts d'autenticació. 

L'anàlisi d'enguany va donar llum a les següents conclusions polítiques clau:

  • En resposta a la crisi de la COVID -19, els “Esdeveniments en Directe Start-Up Professionals i Empresarials” han demostrat que les administracions europees tenen el que es necessita per a construir servicis digitals. Més àrees governamentals podrien aconseguir-los.
  • Els servicis del govern central superen als servicis locals i regionals. La digitalització de servicis oferix l'oportunitat d'agilitzar els viatges governamentals a través de múltiples entitats governamentals
  • Els servicis empresarials són més digitals que els servicis orientats a la ciutadania.

Els usuaris nacionals tenen un avantatge sobre els usuaris transfronterers. Menys de la mitat dels servicis disponibles a nivell nacional poden ser completats en línia per usuaris transfronterers.

Espanya

Segons este estudi, Espanya se situa amb un nivell mitjà de penetració, que equival a la mitjana europea (67%), i en el nivell mitjà-alt de digitalització, formant part de l'escenari  Fruitful eGov , que inclou als països de la seua classe que estan per damunt de la mitjana europea.

Gráfico explicado en los párrafos de la noticia

Els indicadors relatius d'Espanya mostren un país amb quasi totes les característiques (usuaris, govern i context digital) alineats amb la mitjana europea. La banda ampla i la seua qualitat (indicador de Connectivitat) i la Transparència, indicador que mesura el Govern Obert, són els que es comporten significativament per damunt de la mitjana europea.

Entre els indicadors que mesuren el rendiment de les polítiques d'Administració Electrònica, Espanya destaca especialment en Usuari (95 punts enfront de 88,3 de mitjana en la UE), que mesura si un servici és oferit online (96 enfront de 87,2), si existixen funcionalitats de suport i ajuda (98 enfront de 91,2) i si està adaptat a dispositiu mòbil (86 enfront de 88,4). En Transparència (74 punts enfront de 64,3 de la UE), Facilitadors clau (80 enfront de 65,2) i Servicis transfronterers (63 enfront de 54,8) també se situa per damunt de la mitjana de països de la UE.

Està clar que promoure la transformació digital dels governs seguix sent una prioritat clara per a la UE: els Estats Membres planegen realitzar inversions considerables per a digitalitzar encara més les seues administracions públiques baix Mecanisme de Recuperació i Resiliència(Obri en nova finestra) i la Comissió ha presentat una proposta del Parlament Europeu i el Consell que establix el Programa Polític 2030 per a un " Camí cap a la Dècada Digital(Obri en nova finestra) ".

En este context, l'informe del Govern Electrònic és clau per a continuar el seguiment dels avanços en els servicis públics en línia. Si ben l'anàlisi de tendències pot assenyalar en quines àrees i com els governs han millorat, les lliçons apreses poden ajudar a accelerar el progrés en l'ambiciós camí cap a l'assoliment dels Objectius de la Dècada Digital.

Font original de la notícia(Obri en nova finestra)

Més informació(Obri en nova finestra)  

  • Cooperació interadministrativa
  • Servicis electrònics