accesskey_mod_content

L'European Data Portal situa a Espanya com a referent de bones pràctiques en dades obertes

29 maig 2019

El European Data Portal acaba de publicar l'informe Analytical Report 13: Open Data best practices in Europe’s Top Performers, on analitza l'estratègia de dades obertes dels països líders a Europa en esta matèria. Espanya és un dels tres països utilitzats per a il·lustrar les millors pràctiques en dades obertes.

L'objectiu de l'informe  Analytical Report 13: Open Data best practices in Europe’s TopPerformers (Obri en nova finestra)   de l'European European Data Portal(Obri en nova finestra)  (EDP) és servir com a guia per a aquells països que es troben desenvolupant o vullguen millorar el seu projecte de dades obertes. Per a açò descriu els factors d'èxit comuns que han van permetre als tres països analitzats (Espanya, Irlanda i França) convertir-se en prescriptores en matèria de dades obertes. I no és casualitat esta elecció, ja que van ser els 3 països que major puntuació van obtindre en el  últim rànquing de maduresa(Obri en nova finestra)  del portal paneuropeu.

L'informe pren com a base les 4 dimensions utilitzades per l'EDP en el seu últim rànquing de maduresa: Política, Portal, Qualitat i Impacte. Dimensions on Espanya va obtindre un gran resultat, com a mostra el següent gràfic.

Gràfic amb els quatre aspectes analitzats en l'estudi i els resultats d'Irlanda, França i EspanyaA continuació, el detall de les conclusions obtingudes en cadascun d'estos apartats.

Dimensió 1: Política

Els factors clau que compartixen Irlanda, Espanya i França són:

  1. Una visió estratègica de les dades obertes, basada en un marc polític integral. En els tres països analitzats existix una política a nivell estatal que fomenta una visió comuna de les dades obertes. En el cas d'Espanya, l'informe ressalta el paper de la Iniciativa Aporta com a marc comú que impulsa l'ecosistema de dades obertes en el país. El document també lloa la creació de dos plans específics dirigits a impulsar la coordinació entre diferents organismes: el “Pla de transformació digital per a l'Administració general i els organismes públics 2015-2020”, que preveu accions per a impulsar la publicació i reutilització d'informació per part de ciutadans i empreses, i el “Pla Digital” de 2013, on s'inclou com a objectiu el simplificar les condicions per a la reutilització d'informació del sector públic. A més, Espanya es mostra com a exemple de superació de barreres relacionades amb  les estructures federals complexes, gràcies a un marc que afavorix la coordinació de diferents nivells de govern (nacional, regional i local) per al desenvolupament i implementació d'iniciatives locals de dades obertes.
  2. Una estructura inclusiva de govern de dades obertes. Irlanda, Espanya i França han comprès la necessitat de posar en marxa un procés inclusiu i participatiu, on es tinguen en compte les necessitats dels diferents actors implicats.  A través de diferents activitats (com a grups de treball, esdeveniments o seminaris), publicadors, reutilisadors o membres de la societat en general poden posar en comú la seua visió de l'ecosistema de dades obertes. Entre altres accions, l'informe ressalta la plataforma col·laborativa i interoperable posada en marxa per la Corunya, Madrid, Santiago de Compostel·la i Zaragoza baix el paraigua del projecte  Ciudadesabiertas.es(Obri en nova finestra) .

Dimensió 2: Portal

En esta dimensió l'informe analitza l'abast i la missió dels portals nacionals de dades obertes. Els tres portals analitzats no són un mer repositori de registres de metadades, sinó que s'han convertit en espais virtuals per al desenvolupament del coneixement, l'intercanvi i la interacció en dades obertes. En concret, els 3 països tenen en comú:

  1. Funcions avançades que fomenten l'accés a les dades i permeten la interacció entre els usuaris. Tots els portals inclouen ferramentes que faciliten la interacció entre publicadors i reutilisadors. Per exemple, a França i Espanya els usuaris tenen la possibilitat de proporcionar comentaris a cada conjunt de dades, incloure noves dades o casos d'ús en les seccions corresponents. L'informe també destaca la utilitat dels quadres de comandament per a obtindre estadístiques sobre  índexs de rendiment clau i analitzar l'impacte de les dades.

  2. El portal com a principal punt d'accés a dades, ferramentes i contingut editorial. No resulta sorprenent que una de les funcions clau que ha de complir un portal nacional de dades obertes siga facilitar l'accés a totes les dades obertes publicats en tot el conjunt del país. Però també ha de proveir de materials i contingut editorial sobre temes rellevants dirigits a una audiència àmplia, que incloga publicadors i reutilisadors de tots els sectors, així com públic general. En el cas d'Espanya, açò queda patent amb les seccions de documentació, notícies, esdeveniments, entrevistes, etc.

Dimensió 3: Impacte

Els aspectes clau a tindre en compte en esta dimensió són:

  1. Consciència estratègica entorn de/entorn del foment, monitoratge i mesurament de la reutilització de dades obertes. Els tres portals inclouen bons exemples de casos d'ús que demostren la reutilització de dades obertes en cadascuna de les dimensions sectorials avaluades per l'European Data Portal: impacte polític, social i ambiental. En els tres països també s'han desenvolupat estudis que ajuden a avaluar l'impacte econòmic de les dades obertes. L'informe també destaca com la posada en marxa de seminaris, esdeveniments o concursos, com els  Encontres Aporta(Obri en nova finestra)  o els  Desafiaments Aporta(Obri en nova finestra) , poden ajudar a impulsar la reutilització de dades obertes en el país.

  2. Desenvolupament d'ecosistemes de dades en àrees temàtiques específiques. Irlanda, Espanya o França potencien la publicació i reutilització de dades obertes en sectors concrets. L'any passat Espanya es va centrar en el valor econòmic i innovador de les dades, temàtica sobre la qual es va centrar el  Encontre Aporta 2018(Obri en nova finestra)  i que va quedar palesa en el  Informe del sector infomediario d'ASSETGE(Obri en nova finestra) . França també es va centrar en el sector empresarial, així com en el transport  i les dades geogràfiques, mentre que Irlanda ha apostat per crear una sèrie d'esdeveniments, anomenats “Open Data Impact Sèries”,  enfocats cada vegada en un sector diferent.

Dimensió 4: Qualitat

us elements diferenciadors en esta dimensió són:

  1. Garantir la detecció i actualització periòdica de dades obertes provinents de fonts locals, regionals i nacionals.

  2. Monitorar la qualitat i fomentar una millor publicació de dades obertes en el país.

En este cas, les dos qüestions se solucionen gràcies a la combinació de sistemes de federació automatitzats i  d'edició manual de registres de metadades. A més, en els 3 països s'han establit mecanismes backend (com a validadors) i s'han creat guies o centres de suport que presten ajuda als publicadors.

La posada en marxa de totes estes accions va permetre a Irlanda, Espanya i França obtindre les puntuacions més altes en l'avaluació de l'European Data Portal, però també, i més important, va permetre fomentar una transformació sostenible de l'ecosistema de les dades obertes en el país.

Estos elements clau poden ser utilitzats per a elaborar una llista de verificació per a guiar els pròxims passos dels responsables de polítiques nacionals i els administradors dels portals de dades obertes. No obstant açò, com succeeix amb qualsevol pràctica recomanada, cada país haurà d'avaluar com aplicar estos passos en el seu context individual i adoptar un enfocament personalitzat que garantisca la resposta a les seues necessitats concretes.

Font original de la notícia(Obri en nova finestra)

  • Govern obert
Punt d'Accés General
 
Punt d'Accés General