Tres institucions líders participen en la presa de decisions de la UE
. El Parlament Europeu representa als ciutadans de la UE, el Consell de la Unió Europea representa als governs de la UE i la Comissió Europea representa els interessos generals de la UE. El Consell de la Unió Europea està format per ministres de govern de cada Estat membre de la UE, que prenen decisions sobre les lleis de la UE juntament amb el Parlament Europeu, basant-se en propostes legislatives presentades per la Comissió Europea. La Presidència del Consell trencada cada 6 mesos entre els governs de la UE. España va ocupar la Presidència del Consell de l'1 de juliol al 31 de desembre de 2023. Durant este període, representants d'España van facilitar debats polítics i van mediar en iniciatives per a aconseguir els millors resultats per a la UE i els seus ciutadans.
Per a comprendre la situació en els Estats membres de la UE en diversos temes polítics es necessiten dades. Les dades obertes són un recurs especialment valuós per a obtindre informació sobre diversos temes relacionats amb el govern, inclòs el seguiment del progrés cap a l'assoliment de les prioritats polítiques i econòmiques. Els conjunts de dades dels portals nacionals poden enriquir la nostra comprensió de com s'estan complint a nivell nacional les ambicions de tota la UE. Amb l'exemple d'España, esta història de dades explora com els conjunts de dades nacionals poden llançar llum sobre diversos temes polítics i econòmics. L'anàlisi se centra en les quatre prioritats de la Presidència espanyola: reindustrializar la UE per a assegurar la seua autonomia estratègica; impulsar la transició verda; promoure una major justícia social i econòmica; i reforçar la unitat europea
Reindustrializar la UE i garantir la seua autonomia estratègica oberta
El compromís de reindustrializar i garantir una autonomia estratègica oberta significa fomentar el desenvolupament d'indústries i tecnologies estratègiques en la UE, especialment en àrees crítiques com l'energia, la salut, les tecnologies digitals i l'alimentació. La reindustrialització consistix a diversificar les relacions comercials, enfortir les cadenes de subministrament i atraure noves empreses i ocupacions a la UE.
Però, com és hui el panorama de la industrialització en els Estats membres de la UE? Les dades obertes ens permeten acostar-nos a països com Espanya i entendre la composició dels seus sectors econòmics. Un indicador de l'acompliment econòmic és la productivitat, que calcula el valor agregat de l'emprada mitjana. Les empreses espanyoles dedicades a les indústries extractives, la indústria química i farmacèutica i la cinematografia, la ràdio, la televisió i les telecomunicacions van ser les més productives en 2021 (Figura 1).
Els formuladores de polítiques podrien aprofitar eixes dades en la seua presa de decisions d'acord amb les prioritats estratègiques. Per exemple, seria més impactant augmentar encara més la productivitat dels pioners, o els objectius estratègics es complirien millor accelerant sectors amb productivitat de nivell mitjà?
Figura 1: Productivitat en 2021 de les empreses multinacionals espanyoles en diversos sectors (font: data.europa.eu/instituto Nacional d'Estadística )
Avançar en la transició verda i l'adaptació ambiental
La Presidència espanyola presenta frenar el canvi climàtic i la degradació ambiental no solament com una obligació legal i moral sinó també com una gran oportunitat. En presentar les prioritats, el president del Govern espanyol ha destacat que la UE podria convertir-se en líder mundial en producció d'energies renovables si s'anticipa i s'adapta als reptes que plantegen el canvi climàtic i la degradació mediambiental.
Aleshores, com li va a Europa en els seus objectius climàtics? Les dades obertes servixen com a recurs per a monitorear, avaluar i guiar el progrés de les iniciatives polítiques. Si prenem com a exemple les dades obertes d'Espanya, podem entendre els nivells històrics d'emissions de gasos d'efecte hivernacle del país. En la Figura 2 podem veure que entre 2012 i 2022, el nombre d'unitats de CO2 equivalent emeses a l'atmosfera va disminuir en 6,37 tones per habitant, una caiguda del 16 % en les emissions per persona. La població va augmentar només un 1 % durant este període. Açò significa que l'augment de la població no va augmentar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Representades en termes de tones d'unitats equivalents de CO2 per euro, les emissions de gasos d'efecte hivernacle van disminuir un 24 % mentre que el producte interior brut va augmentar un 31 %. Açò significa que un major creixement econòmic no va conduir a majors emissions de gasos d'efecte hivernacle. Estes dades oferixen una visió dels avanços d'Espanya en la lluita contra el canvi climàtic i mostren el seu compromís per a lluitar contra el canvi climàtic reduint progressivament les emissions de CO2.
Figura 2: Emisiones totales de gases de efecto invernadero de unidades residentes per càpita i per producte interior brut a Espanya (font: data.europa.eu/instituto Nacional d'Estadística )
Promoció d'una major justícia social i econòmica
Promoure una major justícia social i econòmica significa anar més enllà del creixement del producte intern brut per a garantir que la riquesa generada beneficie a tots els ciutadans i millore les seues oportunitats i nivells de vida. Esta prioritat promou una economia més justa, solidària i competitiva. Per a aconseguir-ho, la Presidència espanyola va advocar per estàndards mínims i comuns per a la tributació corporativa en la UE, lluitar contra l'evasió fiscal per part de les grans multinacionals i treballar per a ampliar els drets dels treballadors i recolzar als grups vulnerables. L'ambició, per tant, és crear una societat més inclusiva i equitativa per a tots els ciutadans.
Les dades obertes es poden utilitzar per a monitorear i avaluar l'impacte de les polítiques destinades a millorar els nivells de vida i les oportunitats dels ciutadans. Estes dades també poden fer que els governs i altres organitzacions rendisquen comptes dels seus compromisos de crear una societat més equitativa, oferint majors oportunitats a tots els ciutadans. Usant Espanya com a exemple, podem examinar la representació de les dones en els governs nacionals i locals al llarg dels anys per a destriar alguns dels esforços del país cap a la inclusió de gènere i la participació política equitativa (Figura 3). En l'última dècada, la representació de les dones en el congrés nacional va augmentar del 36 % en 2011 al 43 % en 2021. La representació en el Senat nacional també va augmentar durant este període, del 32 % al 39 %. S'observen augments similars al llarg del temps a nivell regional i local, com es pot veure en la Figura 3 per als rols dels governs regionals i els rols dels governs locals ocupats per dones. En general, podem veure que les dones estan representades de manera més equitativa a nivell regional, mentre que la representació en les alcaldies locals és la més baixa.
Figura 3: Percentatge d'escons ocupats per dones en els parlaments nacionals i governs locals d'Espanya (font: data.europa.eu/instituto Nacional d'Estadística )
Enfortir la unitat europea
La Presidència espanyola va considerar essencial garantir una UE cohesiva i integrada per a fer front als desafiaments actuals i maximitzar el potencial col·lectiu de la UE. Esta prioritat advoca per un major aprofundiment del mercat interior, la competència de la banca i les unions dels mercats de capitals, i la consolidació d'instruments comuns com els fons NextGenerationEU , entre altres àrees d'enfocament.
Instruments comuns com NextGenerationEU també demostren com la prioritat de la unitat europea permet als Estats membres avançar cap a objectius conjunts. Per exemple, els Estats membres estan utilitzant finançament de el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), l'instrument central de NextGenerationEU, per a implementar reformes i inversions ambicioses que facen que les seues economies i societats siguen més sostenibles, resilientes i preparades per a les transicions verda i digital (Figura 4). Les dades obertes ens permeten descobrir els avanços dels Estats membres en l'acceleració de les transicions digital i ecològica. Els Estats membres solen superar les contribucions de gasto previstes per als objectius climàtics i digitals en el marc del MRR. En termes de gasto digital, Alemanya i Àustria van al capdavant, assignant el 53 % i el 51 % del seu finançament del MRR a objectius digitals, molt per damunt de l'objectiu d'almenys el 20 %. Diversos països estan utilitzant el seu finançament del FRR per a accelerar els seus objectius climàtics. Bulgària, Dinamarca, Estònia, Luxemburg, Malta, Àustria i Finlàndia aporten més del 50 % del seu finançament al gasto climàtic, superant l'objectiu del 37 %.
Figura 4: Gasto de la UE per a objectius climàtics i digitals del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (font: data.europa.eu/directorate-general for Economic and Financial Affairs )
Conclusió
La Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea destaca quatre prioritats centrals: la reindustrialització, la transició verda, l'equitat social i la unitat europea. Estes prioritats han guiat els esforços polítics i econòmics durant el semestre de la presidència d'Espanya. En suport de tals esforços, les dades obertes poden oferir coneixements que ajuden a elaborar polítiques informades, realitzar un seguiment del progrés i impulsar a la UE cap a un futur més resiliente i pròsper. Per exemple, les dades obertes sobre la composició dels sectors econòmics poden informar les estratègies nacionals de reindustrialització. Les dades obertes sobre les emissions de carboni llancen llum sobre els avanços realitzats per a aconseguir la transició verda. Les estadístiques demogràfiques revelen com ha evolucionat la representació en el govern. I les dades obertes sobre el gasto conjunt cap a objectius conjunts mostren com la unitat pot generar economies i societats més sostenibles i resilientes en tots els contextos nacionals. En general, les dades obertes proporcionen una base sòlida per a una societat basada en dades.
