El procés de modernització tecnològica en l'Administració de Justícia a Espanya es va iniciar, en gran mesura, l'any 2011. Eixe any es va aprovar la primera regulació
que específicament es destinava a impulsar l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. L'objectiu d'aquesta regulació consistia, substancialment, a establir les condicions per a reconéixer la validesa de l'ús de mitjans electrònics en les actuacions judicials i, sobretot, a dotar de seguretat jurídica a la tramitació processal i als actes de comunicació, incloent la presentació d'escrits i la recepció de notificacions de resolucions. En este sentit, la legislació va establir un estatut jurídic bàsic per a els qui es relacionaren amb l'Administració de Justícia, especialment per al cas dels professionals. Així mateix, es va donar carta de naturalesa legal a la presència en Internet de l'Administració de Justícia, fonamentalment amb l'aparició de les seus electròniques i els punts d'accés, admetent expressament la possibilitat que les actuacions de realitzaren de manera automatitzada.
No obstant açò, igual que succeeix amb la regulació legal del procediment administratiu comú i el règim jurídic del sector públic de 2015 , el model de gestió en què es va inspirar estava substancialment orientat a la generació, conservació i arxiu dels documents i els expedients. Encara que ja s'advertia una tímida consideració de les dades, la veritat és que en gran mesura emmalaltia d'una excessiva generalitat en l'abast de la regulació, ja que es limitava a reconéixer i garantir la seguretat, la interoperabilitat i la confidencialitat.
En este context, l'aprovació de el Reial decret-llei 6/2023, de 19 de desembre ha suposat una fita molt rellevant en este procés, puix que incorpora importants mesures que pretenen anar més enllà de la mera modernització tecnològica. Entre altres qüestions, intenta asseure les bases per a abordar una efectiva transformació digital en este àmbit.
Cap a una orientació de la gestió basada en les dades
Tot i que este nou marc normatiu en gran mesura consolida i actualitza la regulació anterior, suposa un important pas avance a l'hora de facilitar la transformació digital puix que establix algunes premisses essencials sense les quals seria impossible plantejar este objectiu. En concret, segons s'afirma amb rotunditat en la seua Exposició de Motius:
"Des de la comprensió de la importància cabdal de les dades en una societat contemporània digital, es realitza una aposta clara i decisiva per la seua ocupació racional per a aconseguir evidència i certesa al servici de la planificació i elaboració d'estratègies que coadjuven a una millor i més eficaç política pública de Justícia. […] D'estes dades no es beneficiarà únicament la pròpia Administració, sinó tota la ciutadania mitjançant la incorporació en l'Administració de Justícia del concepte de «dada oberta». Esta mateixa orientació a la dada facilitarà les denominades actuacions automatitzades, assistides i proactives".
En este sentit, es reconeix expressament un principi general d'orientació a la dada, superant d'esta manera les restriccions d'un model de gestió electrònica basada en els documents i els expedients com el qual ha existit fins ara. Amb açò es pretén no solament aconseguir objectius de millora en la tramitació processal sinó, així mateix, facilitar la seua utilització per a altres finalitats com l'elaboració de quadres de comandament, la generació d'actuacions automatitzades, assistides i proactives, la utilització de sistemes d'intel·ligència artificial i la seua publicació en portals de dades obertes.
En definitiva, la nova regulació suposa un pas important a l'hora d'articular el procés de transformació digital de l'Administració de Justícia a partir d'un model de gestió basat en les dades. No obstant açò, les singularitats competencials i organitzatives pròpies d'este àmbit requerixen d'un model de governança singular. Per esta raó s'ha contemplat un marc institucional de cooperació especifique l'eficaç funcionament de la qual resulta essencial per a la posada en marxa de les previsions legals i, en definitiva, per a abordar els reptes, dificultats i oportunitats que plantegen les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic en l'àmbit judicial . Uns reptes que és necessari afrontar decididament perquè la modernització tecnològica de l'Administració de Justícia facilite la seua efectiva transformació digital.
Font original de la notícia
