El procés de modernització tecnològica en l'Administració de Justícia a Espanya es va iniciar, en gran manera, l'any 2011. Aquest any es va aprovar la primera regulació
que específicamente se destinaba a impulsar el uso de las tecnologías de la información y la comunicación. El objetivo de dicha regulación consistía, sustancialmente, en establecer las condiciones para reconocer la validez del uso de medios electrónicos en las actuaciones judiciales y, sobre todo, en dotar de seguridad jurídica a la tramitación procesal y a los actos de comunicación, incloent la presentació d'escrits i la recepció de notificacions de resolucions. En aquest sentit, la legislació va establir un estatut jurídic bàsic per els qui es relacionessin amb l'Administració de Justícia, especialment per al cas dels professionals. Així mateix, es va donar carta de naturalesa legal a la presència en Internet de l'Administració de Justícia, fonamentalment amb l'aparició de les seus electròniques i els punts d'accés, admetent expressament la possibilitat que les actuacions de realitzessin de manera automatitzada.
No obstant això, igual que succeeix amb la regulació legal del procediment administratiu comú i el règim jurídic del sector públic de 2015 , el model de gestió en què es va inspirar estava substancialment orientat a la generació, conservació i arxiu dels documents i els expedients. Encara que ja s'advertia una tímida consideració de les dades, la veritat és que en gran manera emmalaltia d'una excessiva generalitat en l'abast de la regulació, ja que es limitava a reconèixer i garantir la seguretat, la interoperabilitat i la confidencialitat.
En aquest context, l'aprovació de el Reial decret-llei 6/2023, de 19 de desembre ha suposat una fita molt rellevant en aquest procés, puix que incorpora importants mesures que pretenen anar més enllà de la mera modernització tecnològica. Entre altres qüestions, intenta asseure les bases per abordar una efectiva transformació digital en aquest àmbit.
Cap a una orientació de la gestió basada en les dades
Tot i que aquest nou marc normatiu en gran manera consolida i actualitza la regulació anterior, suposa un important pas avanci a l'hora de facilitar la transformació digital puix que estableix algunes premisses essencials sense les quals seria impossible plantejar aquest objectiu. En concret, segons s'afirma amb rotunditat en la seva Exposició de Motius:
"Des de la comprensió de la importància cabdal de les dades en una societat contemporània digital, es realitza una aposta clara i decisiva per la seva ocupació racional per aconseguir evidència i certitud al servei de la planificació i elaboració d'estratègies que coadjuvin a una millor i més eficaç política pública de Justícia. […] De aquestes dades no es beneficiarà únicament la pròpia Administració, sinó tota la ciutadania mitjançant la incorporació en l'Administració de Justícia del concepte de «dada oberta». Aquesta mateixa orientació a la dada facilitarà les denominades actuacions automatitzades, assistides i proactives".
En aquest sentit, es reconeix expressament un principi general d'orientació a la dada, superando de este modo las restricciones de un modelo de gestión electrónica basada en los documentos y los expedientes como el que ha existido hasta ahora. Con ello se pretende no sólo alcanzar objetivos de millora en la tramitació processal sinó, així mateix, facilitar la seva utilització per a altres finalitats com l'elaboració de quadres de comandament, la generació d'actuacions automatitzades, assistides i proactives, la utilització de sistemes d'intel·ligència artificial i la seva publicació en portals de dades obertes.
En definitiva, la nova regulació suposa un pas important a l'hora d'articular el procés de transformació digital de l'Administració de Justícia a partir d'un model de gestió basat en les dades. No obstant això, les singularitats competencials i organitzatives pròpies d'aquest àmbit requereixen d'un model de governança singular. Per aquesta raó s'ha contemplat un marc institucional de cooperació especifico l'eficaç funcionament de la qual resulta essencial per a l'engegada de les previsions legals i, en definitiva, per abordar els reptes, dificultats i oportunitats que plantegen les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic en l'àmbit judicial . Uns reptes que és necessari afrontar decididament perquè la modernització tecnològica de l'Administració de Justícia faciliti la seva efectiva transformació digital.
Font original de la notícia
