El paper de les dades en la regulació sobre eficiència digital de l'Administració de Justícia

El procés de modernització tecnològica en l'Administració de Justícia a Espanya es va iniciar, en gran mesura, l'any 2011. Eixe any es  va aprovar la primera regulació  que específicament es destinava a impulsar l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. L'objectiu d'aquesta regulació consistia, substancialment, a establir les condicions per a reconéixer la validesa de l'ús de mitjans electrònics en les actuacions judicials i, sobretot, a dotar de seguretat jurídica a la tramitació processal i als actes de comunicació, incloent la presentació d'escrits i la recepció de notificacions de resolucions. En este sentit, la legislació va establir un estatut jurídic bàsic per a els qui es relacionaren amb l'Administració de Justícia, especialment per al cas dels professionals. Així mateix, es va donar carta de naturalesa legal a la presència en Internet de l'Administració de Justícia, fonamentalment amb l'aparició de les seus electròniques i els punts d'accés, admetent expressament la possibilitat que les actuacions de realitzaren de manera automatitzada. 

No obstant açò, igual que succeeix amb  la regulació legal del procediment administratiu comú i el règim jurídic del sector públic de 2015 , el model de gestió en què es va inspirar estava substancialment orientat a la generació, conservació i arxiu dels documents i els expedients. Encara que ja s'advertia una tímida consideració de les dades, la veritat és que en gran mesura emmalaltia d'una excessiva generalitat en l'abast de la regulació, ja que es limitava a reconéixer i garantir la seguretat, la interoperabilitat i la confidencialitat. 

En este context, l'aprovació de el  Reial decret-llei 6/2023, de 19 de desembre  ha suposat una fita molt rellevant en este procés, puix que incorpora importants mesures que pretenen anar més enllà de la mera modernització tecnològica. Entre altres qüestions, intenta asseure les bases per a abordar una efectiva transformació digital en este àmbit. 

Cap a una orientació de la gestió basada en les dades

Tot i que este nou marc normatiu en gran mesura consolida i actualitza la regulació anterior, suposa un important pas avance a l'hora de facilitar la transformació digital puix que establix algunes premisses essencials sense les quals seria impossible plantejar este objectiu. En concret, segons s'afirma amb rotunditat en la seua Exposició de Motius: 

"Des de la comprensió de la importància cabdal de les dades en una societat contemporània digital, es realitza una aposta clara i decisiva per la seua ocupació racional per a aconseguir evidència i certesa al servici de la planificació i elaboració d'estratègies que coadjuven a una millor i més eficaç política pública de Justícia. […] De estes dades no es beneficiarà únicament la pròpia Administració, sinó tota la ciutadania mitjançant la incorporació en l'Administració de Justícia del concepte de «dada oberta». Esta mateixa orientació a la dada facilitarà les denominades actuacions automatitzades, assistides i proactives". 

En este sentit, es reconeix expressament un principi general d'orientació a la dada, superant d'esta manera les restriccions d'un model de gestió electrònica basada en els documents i els expedients com el qual ha existit fins ara. Amb açò es pretén no solament aconseguir objectius de millora en la tramitació processal sinó, així mateix, facilitar la seua utilització per a altres finalitats com l'elaboració de quadres de comandament, la generació d'actuacions automatitzades, assistides i proactives, la utilització de sistemes d'intel·ligència artificial i la seua publicació en portals de dades obertes.

Com s'ha concretat este principi?

Les principals novetats d'este marc regulatori des de la perspectiva del principi d'orientació a la dada són les següents: 

• Amb caràcter general, els sistemes informàtics i de comunicació hauran de permetre l'intercanvi d'informació en format de dades estructurades, debiendo facilitar su automatización y la integración en el expediente judicial. A tal efecto, se contempla la puesta en marcha de una plataforma de interoperabilidad de datos, que habrá de ser compatible con la  Plataforma d'Intermediació de Dades de l'Administració General de l'Estat .

• La interoperabilidad de datos entre los órganos judiciales y fiscales y, asimismo, los portales de datos se configuran como servicis electrònics de l'Administració de Justícia . Les concretes condicions tècniques de prestació de tals servicis hauran de ser definides a través del Comité tècnic estatal de l'Administració judicial electrònica (CTEAJE).

• Amb la fi, entre altres objectius, de facilitar l'impuls de la intel·ligència artificial, la realització de  activitats automatitzades, assistides i proactives , així com la publicació d'informació en portals de dades obertes, s'establix l'exigència que tots els sistemes d'informació i comunicació asseguren que la gestió de la informació incorpore metadades i es basen en models de dades comunes i interoperables. Pel que es referix, en concret, a les comunicacions,  l'orientació a la dada es projecta així mateix en els canals electrònics utilitzats per a la seua realització. 

• En la definició legal d'expedient judicial, a diferència del que succeeix  en l'àmbit del procediment administratiu comú , s'incorpora una referència explícita a les dades com una de les unitats bàsiques que ho integren. 

• S'inclou una regulació específica per al denominat Portal de dades de l'Administració de Justícia, de manera que es consagra legalment, per primera, vegada l'actual actual ferramenta d'accés a dades en este àmbit. En concret, a més d'establir certs continguts mínims i assignar competències a diversos òrgans, es contempla la creació d'un apartat específic sobre dades obertes , així com un mandat a les Administracions competents perquè siguen automàticament procesables i interoperables amb portal de dades obertes de l'Estat . Referent a açò, es declara d'aplicació la normativa general ja existent per a la resta del sector públic , sense perjuí de les singularitats que puguen contemplar-se específicament en la regulació processal . 

En definitiva, la nova regulació suposa un pas important a l'hora d'articular el procés de transformació digital de l'Administració de Justícia a partir d'un model de gestió basat en les dades. No obstant açò, les singularitats competencials i organitzatives pròpies d'este àmbit requerixen d'un model de governança singular. Per esta raó s'ha contemplat un marc institucional de cooperació especifique l'eficaç funcionament de la qual resulta essencial per a la posada en marxa de les previsions legals i, en definitiva, per a abordar els  reptes, dificultats i oportunitats que plantegen les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic en l'àmbit judicial . Uns reptes que és necessari afrontar decididament perquè la modernització tecnològica de l'Administració de Justícia facilite la seua efectiva transformació digital.

Font original de la notícia