La nova regulació de les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic a examen

El passat mes de desembre, el congrés dels Diputados va convalidar el  Reial decret-llei 24/2021 , on es traslladaven diverses directives europees, entre les quals es trobava la  Directiva (UE) 2019/1024 relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic . Esta directiva busca ampliar l'àmbit d'aplicació de la normativa anterior, adequant les garantia i obligacions jurídiques al panorama actual d'innovació, on tecnologies com la Intel·ligència Artificial (IA) podrien beneficiar-se d'una major disponibilitat de dades del sector públic. Esta iniciativa està alineada amb  l'Estratègia de dades  de la Unió Europea per a la creació d'un mercat únic de dades on la informació fluïsca lliurement entre Estats i entre sectors.

Amb este Reial decret-llei es va procedir a modificar les previsions de la  Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic , aportant novetats en matèria de subjectes obligats, tipus de dades a considerar d'especial interés o procediments de tramitació de sol·licituds, entre altres aspectes. Com assenyala la Directiva, amb esta nova regulació es tracta d'afavorir la reutilització de la informació del sector públic en un context de transformació digital, tractant d'impulsar la “ocupació intel·ligent de les dades”, així com la “creació de nous servicis i aplicacions basats en l'ús, l'agregació o la combinació de dades”. Resultava, per tant, imprescindible actualitzar el marc normatiu lloc que les anteriors disposicions estaven “desfasades respecte d'estos ràpids canvis i, com a conseqüència d'açò, poden perdre's les oportunitats econòmiques i socials que oferix la reutilització de les dades públiques”.

Estes novetats han sigut analitzades per un equip coordinat pels investigadors Julián Valero i Rubén Martínez, com a part del projecte “Dades obertes i reutilització de la informació del sector públic en el context de la seua transformació digital: l'adaptació al nou marc normatiu de la Unió europea (ref. PID2019-105736GB-I00)”, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

Principals conclusions de l'estudi

Partint d'estes premisses, l'estudi s'ocupar de realitzar una anàlisi sistemàtica del nou marc regulatori, destacant les següents conclusions:

• Persistix encara una certa timidesa per part de la regulació europea a l'hora d'establir obligacions clares i precises amb vista a facilitar l'accés a la informació del sector públic amb finalitats de reutilització. En este sentit, la remissió a la regulació dels Estats membres del règim de l'accés a la informació constituïx una dificultat afegida a l'hora de facilitar un mercat europeu de la reutilització.

• S'ha ampliat l'àmbit subjectiu d'aplicació de la normativa sobre reutilització incloent a nous subjectes als quals resulta d'aplicació la normativa. En conseqüència, aquestes entitats han de procedir a ajustar la gestió de les dades que generen a la nova regulació, la qual cosa suposa un desafiament important en la mesura que no sempre coincidix amb l'àmbit d'aplicació de la normativa sobre procediment administratiu comú i règim jurídic del sector públic, regulació que ha servit per a impulsar la modernització tecnològica en este àmbit.

• La nova categoria de les dades d'alt valor constituïx una de les  principals novetats  de la nova regulació. Més enllà de les mesures que s'adopten a nivell europeu, l'estudi suggerix que els Estats adopten una perspectiva més àmplia que la prevista en la Directiva. Així es proposa no solament incloure a certs subjectes privats sinó, a més, establir nous conjunts de dades al marge dels quals establisca la Unió Europea, com és el cas dels referits a la contractació del sector públic.

• La Directiva també establix que “els Estats membres crearan dispositius pràctics que faciliten la cerca dels documents disponibles per a la seua reutilització”. En este sentit, l'estudi suggerix que s'aprofite l'actual  tramitació parlamentària del projecte de llei  per a establir una regulació específica en la legislació espanyola, ja que es tracta d'instruments de gran rellevància per a la consecució dels objectius que planteja la Unió Europea, especialment pel que es referix a la Intel·ligència Artificial.

• Resulta imprescindible impulsar una regulació que aborde de manera adequada la qüestió relativa a la responsabilitat de les entitats del sector públic. En concret, l'estudi considera que la normativa vigent pot generar inseguretat jurídica per als reutilisadors, que no trobaran un marc jurídic adequat per a impulsar iniciatives de transformació digital a partir de la reutilització de la informació del sector públic.

• Encara que la nova regulació permet que els organismes públics seguisquen establint condicions que restringisquen la reutilització de les dades o limiten la competència, aquesta possibilitat està condicionada al respecte de certes garanties. Amb açò s'ha donat un important recolzament a la utilització de llicències obertes. No obstant açò, el fet que existisca una àmplia diversitat en les condicions que establix cada organisme genera importants disfuncions per als reutilisadors, la qual cosa justificaria, segons l'estudi, que es plantege la creació d'un model de llicència governamental oberta a partir de la regulació legal.

• Hauria de procedir-se a establir una regulació més precisa de el procediment administratiu que ha de tramitar-se per les entitats públiques davant les sol·licituds d'accés amb finalitats de reutilització. Segons l'estudi, una atenció especial hauria de prestar-se a les causes  de desestimació ja que resulten excessivament genèriques en la seua redacció actual. També es considera necessari revisar la regulació del silenci administratiu des de la perspectiva de la normativa europea, que resulta especialment exigent respecte de la motivació de la denegació de l'accés. Finalment es proposa la creació d'un òrgan de control independent, de manera que les reclamacions que es formulen davant aquest òrgan substituïsquen als recursos administratius ordinaris, possibilitat que expressament permet la legislació sobre procediment administratiu comú.

Estes són algunes de les principals aportacions de l'estudi, el resultat final del qual s'ha materialitzat en el llibre “ Dades obertes i reutilització de la informació del sector públic ”, el primer llibre en el qual estudia de manera exhaustiva a Espanya el nou règim jurídic en esta matèria integrant la normativa europea i la legislació estatal. En concret, el capítol sobre els dispositius pràctics es troba  disponible en obert , la qual cosa resulta d'especial interés tenint en compte la importància dels dispositius pràctics i la seua falta de regulació en la legislació estatal.

Font original de la notícia