La nova regulació de les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic a examen

El passat mes de desembre, el congrés dels Diputats va convalidar el  Reial decret-llei 24/2021 , on es traslladaven diverses directives europees, entre les quals es trobava la  Directiva (UE) 2019/1024 relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic . Aquesta directiva cerca ampliar l'àmbit d'aplicació de la normativa anterior, adequant les garantia i obligacions jurídiques al panorama actual d'innovació, on tecnologies com la Intel·ligència Artificial (IA) podrien beneficiar-se d'una major disponibilitat de dades del sector públic. Aquesta iniciativa està alineada amb  l'Estratègia de dades  de la Unió Europea per a la creació d'un mercat únic de dades on la informació flueixi lliurement entre Estats i entre sectors.

Amb aquest Reial decret-llei es va procedir a modificar les previsions de la  Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic , aportant novetats en matèria de subjectes obligats, tipus de dades a considerar d'especial interès o procediments de tramitació de sol·licituds, entre altres aspectes. Com assenyala la Directiva, amb aquesta nova regulació es tracta d'afavorir la reutilització de la informació del sector públic en un context de transformació digital, tractant d'impulsar la “ocupació intel·ligent de les dades”, així com la “creació de nous serveis i aplicacions basats en l'ús, l'agregació o la combinació de dades”. Resultava, per tant, imprescindible actualitzar el marc normatiu lloc que les anteriors disposicions estaven “desfasades pel que fa a aquests ràpids canvis i, com a conseqüència d'això, poden perdre's les oportunitats econòmiques i socials que ofereix la reutilització de les dades públiques”.

Aquestes novetats han estat analitzades per un equip coordinat pels investigadors Julián Valero i Rubèn Martínez, com a part del projecto “Dades obertes i reutilització de la informació del sector públic en el context de la seva transformació digital: l'adaptació al nou marc normatiu de la Unió europea (ref. PID2019-105736GB-I00)”, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

Principals conclusions de l'estudi

Partint d'aquestes premisses, l'estudi s'ocupar de realitzar una anàlisi sistemàtica del nou marc regulatori, destacant les següents conclusions:

• Persisteix encara una certa timidesa per part de la regulació europea a l'hora d'establir obligacions clares i precises amb vista a facilitar l'accés a la informació del sector públic amb finalitats de reutilització. En aquest sentit, la remissió a la regulació dels Estats membres del règim de l'accés a la informació constitueix una dificultat afegida a l'hora de facilitar un mercat europeu de la reutilització.

• S'ha ampliat l'àmbit subjectiu d'aplicació de la normativa sobre reutilització incloent a nous subjectes als quals resulta d'aplicació la normativa. En conseqüència, aquestes entitats han de procedir a ajustar la gestió de les dades que generen a la nova regulació, la qual cosa suposa un desafiament important en la mesura que no sempre coincideix amb l'àmbit d'aplicació de la normativa sobre procediment administratiu comú i règim jurídic del sector públic, regulació que ha servit per impulsar la modernització tecnològica en aquest àmbit.

• La nova categoria de les dades d'alt valor constitueix una de les  principals novetats  de la nova regulació. Més enllà de les mesures que s'adoptin a nivell europeu, l'estudi suggereix que els Estats adoptin una perspectiva més àmplia que la prevista en la Directiva. Així es proposa no només incloure a certs subjectes privats sinó, a més, establir nous conjunts de dades al marge dels quals estableixi la Unió Europea, com és el cas dels referits a la contractació del sector públic.

• La Directiva també estableix que “els Estats membres crearan dispositius pràctics que facilitin la cerca dels documents disponibles per a la seva reutilització”. En aquest sentit, l'estudi suggereix que s'aprofiti l'actual  tramitació parlamentària del projecte de llei  per establir una regulació específica en la legislació espanyola, ja que es tracta d'instruments de gran rellevància per a la consecució dels objectius que planteja la Unió Europea, especialment pel que es refereix a la Intel·ligència Artificial.

• Resulta imprescindible impulsar una regulació que abordi de manera adequada la qüestió relativa a la responsabilitat de les entitats del sector públic. En concret, l'estudi considera que la normativa vigent pot generar inseguretat jurídica per als reutilitzadors, que no trobaran un marc jurídic adequat per impulsar iniciatives de transformació digital a partir de la reutilització de la informació del sector públic.

• Encara que la nova regulació permet que els organismes públics segueixin establint condicions que restringeixin la reutilització de les dades o limitin la competència, aquesta possibilitat està condicionada al respecte de certes garanties. Amb això s'ha donat un important recolzament a la utilització de llicències obertes. No obstant això, el fet que existeixi una àmplia diversitat en les condicions que estableix cada organisme genera importants disfuncions per als reutilitzadors, la qual cosa justificaria, segons l'estudi, que es plantegi la creació d'un model de llicència governamental oberta a partir de la regulació legal.

• Hauria de procedir-se a establir una regulació més precisa de el procediment administratiu que ha de tramitar-se per les entitats públiques davant les sol·licituds d'accés amb finalitats de reutilització. Segons l'estudi, una atenció especial hauria de prestar-se a les causes  de desestimació ja que resulten excessivament genèriques en la seva redacció actual. També es considera necessari revisar la regulació del silenci administratiu des de la perspectiva de la normativa europea, que resulta especialment exigent respecte de la motivació de la denegació de l'accés. Finalment es proposa la creació d'un òrgan de control independent, de manera que les reclamacions que es formulin davant aquest òrgan substitueixin als recursos administratius ordinaris, possibilitat que expressament permet la legislació sobre procediment administratiu comú.

Aquestes són algunes de les principals aportacions de l'estudi, el resultat final del qual s'ha materialitzat en el llibre “ Dades obertes i reutilització de la informació del sector públic ”, el primer llibre en el qual estudia de manera exhaustiva a Espanya el nou règim jurídic en aquesta matèria integrant la normativa europea i la legislació estatal. En concret, el capítol sobre els dispositius pràctics es troba  disponible en obert , la qual cosa resulta d'especial interès tenint en compte la importància dels dispositius pràctics i la seva falta de regulació en la legislació estatal.

Font original de la notícia