L'objectiu d'esta
Llei és regular determinats aspectes dels servicis electrònics de confiança complementant al Reglament eIDAS (Reglament (UE) nº 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de 2014, relatiu a la identificació electrònica i els servicis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior i pel qual es deroga la Directiva 1999/93/CE). Con açò també es deroga la Llei 59/2003 de firma electrònica.
Su àmbit d'aplicació s'estén als prestadors públics i privats de servicis electrònics de confiança establits a Espanya i també als prestadors residents o domiciliats en un altre Estat que tinguen un establiment permanent situat a Espanya, sempre que oferisquen servicis no supervisats per l'autoritat competent d'un altre país de la Unió Europea.
Quant als certificats electrònics, esta Llei inclou diverses disposicions relatives a l'expedició i contingut dels certificats qualificats, el temps màxim dels quals de vigència no podrà ser superior a cinc anys. A més, la Llei habilita al fet que reglamentàriament es regulen les condicions i requisits tècnics de verificació de la identitat a distància mitjançant altres mètodes d'identificació com a videoconferència o vídeo-identificació que aporten una seguretat equivalent en termes de fiabilitat a la presència física. Així mateix es regulen les obligacions i responsabilitat dels prestadors de servicis de confiança. Entre elles s'inclouen obligacions relatives a la protecció de dades personals i de seguretat de la informació.
A més s'inclou una disposició addicional que garantix que tots els sistemes d'identificació, firma i segell electrònic previstos en
Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques , i en
Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic , tindran plens efectes jurídics.