L'informe State-of-play report on digital public administration and interoperability 2023
, de la Comissió Europea, mostra que els països europeus han adoptat una àmplia gamma d'iniciatives per a facilitar el seu camí cap a un sector públic més digitalitzat, lo que confirma una tendencia que ya se ha observado desde hace algunos años, especialmente después de la pandemia de COVID-19. Asimismo, del informe se desprende que las administraciones públicas siguen persiguiendo un “cambio de mentalidad” en lo que respecta al uso de herramientas digitales y la concepción de los servicios públicos digitales, poniendo en el centro el usuario, la usabilidad y la interoperabilidad.
Espanya, tal com reflectix el Seguiment del Marc Europeu d'Interoperabilitat (EIF) , lidera la mitjana de resultats en els tres camps analitzats: KPIs, Recomanacions de l'EIF i Pilars de l'EIF. El Mecanisme de Seguiment de l'EIF està organitzat en tres pilars (Principis, Nivells i Model conceptual de la interoperabilitat) que agrupen 47 recomanacions i 68 KPIs. En la majoria d'estos indicadors, Espanya se situa per damunt de la mitjana europea. Així, en 43 de les 47 recomanacions Espanya obté la màxima puntuació, situant-se en el grup de països amb alt rendiment.
L'informe d'enguany destaca dins de l'apartat d'Intercanvi de dades entre administracions el caso de España, cuyos registros-base desarrollados a nivel local, autonómico y nacional están interconectados a través de la Plataforma de Intermediación de Datos: “En constante expansión, la plataforma permite a cualquier administración consultar 130 certificados ofrecidos por más de 45 proveedores de datos. Las bibliotecas de software desarrolladas por la plataforma se pueden utilizar como parte del software de integración para facilitar la conexión de los registros base a la plataforma.”
En l'apartat de ‘Elaboració de polítiques preparades per al digital’, l'informe destaca entre les millors pràctiques els països que han decidit mesurar l'impacte digital de les legislacions abans de la seua adopció; en el cas d'Espanya assenyala que “d'acord amb el Codi d'Administració Electrònica, Espanya emet informes d'impacte regulatori per a cada projecte de llei, que avaluen el nivell de digitalització d'una determinada proposta considerant la simplificació administrativa amb procediments digitals, entre altres criteris.”
En l'apartat d'Intel·ligència Artificial, l'informe cita en el cas d'Espanya el Reial decret-Llei 9/2021 sobre algoritmes, intel·ligència artificial i drets dels treballadors, que va introduir el dret dels comités de treballadors a ser informats per l'empresa sobre els paràmetres, regles i instruccions en les quals els algoritmes i els sistemes de IA basen la seua presa de decisions.
Així mateix, l'informe cita en l'apartat d'Interoperabilitat transfronterera, el cas d'Espanya i Portugal, que compten amb servicis privilegiats d'intercanvi de dades per als seus ciutadans. Quant als espais de dades, l'informe posa com a exemple el cas espanyol en la creació d'espais de dades locals o regionals, destacant entre les millors pràctiques la de València, que ha presentat una iniciativa per a gestionar l'espai públic i la mobilitat urbana per a grups específics.
L'edició de 2023 de l'informe sobre la situació de l'administració pública digital i la interoperabilitat aprofundix en tres àrees de polítiques clau que estan en el centre del panorama polític actual:
- Interoperabilitat i servicis públics digitals interoperables,
- Ús innovador de tecnologies per part del sector públic.
- Intercanvi de dades a Europa.
Per a açò, mostra iniciatives digitals entorn de/entorn d'estos temes implementades per 31 països europeus, així com empreses a nivell de la
UE
. A partir de una visión general y un análisis exhaustivo, el informe identifica marcs de referència, millors pràctiques destacades i possibles àrees de millora per als països europeus.
