Vint anys després de l'adopció del marc jurídic vigent aplicable a aquests servicis establit en Directiva 2000/31/CE
del Parlament Europeu i del Consell, han aparegut nous i innovadors models de negoci i servicis, com les xarxes socials i les plataformes en línia que permeten als consumidors celebrar contractes a distància amb comerciants, que han permès als usuaris professionals i als consumidors comunicar informació i accedir a ella, i efectuar transaccions de formes noves. No obstant açò, el creixent ús d'eixos servicis també comporta nous riscos i desafiaments per als destinataris individuals dels corresponents servicis, les empreses i la societat en el seu conjunt.
Els Estats membres estan adoptant, o considerant adoptar, un nombre creixent de normes de Dret nacional sobre les matèries que regula el present Reglament, imposant, en particular, requisits de diligència als prestadors de servicis intermediaris pel que es referix a la manera en què han de fer front als continguts il·lícits, la desinformació i altres riscos per a la societat. Tenint en compte del caràcter intrínsecament transfronterer d'internet, que és el mitjà utilitzat en general per a la prestació d'aquests servicis, les divergències entre eixes normes de Dret nacional afecten negativament al mercat interior, el qual, en virtut de l'article 26 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), implica un espai sense fronteres interiors, en el qual la lliure circulació de mercaderies i servicis i la llibertat d'establiment estan garantides. Han d'harmonitzar-se les condicions per a la prestació de servicis intermediaris en el mercat interior, a fi que les empreses tinguen accés a nous mercats i puguen aprofitar els avantatges del mercat interior, al mateix temps que es permet als consumidors i altres destinataris dels servicis gaudir d'una major oferta. Es considera que tant els usuaris professionals com els consumidors i altres usuaris són «destinataris dels servicis» a l'efecte del present Reglament.
Per tant, a fi de salvaguardar i millorar el funcionament del mercat interior, ha d'adoptar-se un conjunt específic de normes uniformes, eficaces i proporcionades de compliment obligat en l'àmbit de la Unió, plasmades en este nou Reglamente UE 2022/2065 relatiu a un mercat únic de servicis digitals o “Reglament de Servicis Digitals”. En ell s'establixen les condicions perquè en el mercat interior sorgisquen i es desenvolupen servicis digitals innovadors. És necessari aproximar en l'àmbit de la Unió les disposicions reguladores nacionals referides als requisits aplicables als prestadors de servicis intermediaris a fi d'evitar i eliminar la fragmentació del mercat interior i garantir la seguretat jurídica, de manera que es reduïsca la incertesa per als desenvolupadors i es fomente la interoperabilitat. Si s'apliquen requisits tecnològicament neutres, la innovació no hauria de veure's obstaculitzada sinó estimulada.
El present Reglament ha d'aplicar-se als prestadors de determinats servicis de la societat de la informació definits en Directiva (UE) 2015/1535 del Parlament Europeu i del Consell, és a dir, qualsevol servici prestat normalment a canvi d'una remuneració, a distància, per via electrònica i a petició d'un destinatari a títol individual. En concret, el present Reglament ha d'aplicar-se als prestadors de servicis intermediaris, en particular els servicis intermediaris consistents en servicis coneguts com de «mera transmissió», de «memòria caixet» i de «allotjament de dades», atés que el creixement exponencial de l'ús d'aquests servicis, principalment per a tot tipus de finalitats legítimes i beneficiosos per a la societat, també ha incrementat la seua importància en la intermediació i propagació d'informació i activitats il·lícites o d'unes altres que també resulten nocives.
En la pràctica, alguns prestadors de servicis intermediaris servixen d'intermediaris en servicis que poden prestar-se o no per via electrònica, com a servicis de tecnologies de la informació a distància o servicis de transport, d'hostalatge o de repartiment. El present Reglament solament ha d'aplicar-se als servicis intermediaris i no afectar als requisits imposats pel Dret de la Unió o nacional en relació amb productes o servicis mitjançats a través de servicis intermediaris, incloses les situacions en les quals el servici intermediari constituïx una partix integrant d'un altre servici que no és un servici intermediari com es reconeix en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
A fi de garantir l'eficàcia de les normes establides en el present Reglament i la igualtat de condicions de competència en el mercat interior, aquestes normes han d'aplicar-se als prestadors de servicis intermediaris amb independència del seu lloc d'establiment o ubicació, en la mesura en què oferisquen servicis en la Unió.
