accesskey_mod_content

Es presenta l'Estratègia Nacional d'Intel·ligència Artificial (ENIA) per al període 2021-2023

  • Escoltar
  • Copiar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".

04 desembre 2020

L'ENIA, dotada amb 600 milions per a aquest període, fixa un pla d'acció amb sis eixos estratègics: la innovació en Intel·ligència Artificial, el desenvolupament d'infraestructures, l'impuls del talent nacional, la integració de la IA en la cadena de valor, el seu ús d'en l'Administració i l'impuls d'un marc ètic. 

Este passat dimecres s'ha presentat en el Palau de la Moncloa l'Estratègia Nacional d'Intel·ligència Artificial (ENIA); una de les propostes fonamentals del pla Espanya Digital 2025 llançat el passat mes de juliol. L'objectiu d'esta Estratègia és generar un entorn de confiança respecte al desenvolupament d'una Intel·ligència Artificial (IA) inclusiva, sostenible i que pose a la ciutadania en el centre.
 
L'Estratègia Nacional d'Intel·ligència Artificial “busca situar al nostre país en la línia dels països líders en la investigació i l'ús d'una Intel·ligència Artificial confiable al servici del desenvolupament econòmic i social, al servici de la nostra modernització econòmica” tal com ha explicat el President del Govern.  
 
A la presentació de l'Estratègia Nacional d'Intel·ligència Artificial ha acudit, a més del President del Govern, la vice-presidenta tercera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño; la ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá; i la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto. L'acte ha comptat amb les intervencions de Pilar Manchón, directora sènior d'estratègia d'investigació en IA en Google; de Rafael Yuste, neurobiólogo impulsor del projecte BRAIN d'Estats Units i de la International Brain Initiative; d'Inmaculada Martínez, pionera tecnològica en Intel·ligència Artificial i digitalització; i de Pablo Rodríguez, investigador en desenvolupaments tecnològics a llarg termini sobre tecnologies disruptives. 

La IA com a vector de creixement econòmic

L'Estratègia Nacional d'Intel·ligència Artificial és el component 16 de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l'economia espanyola i naix com un marc dinàmic, flexible i obert a l'aportació d'empreses, ciutadans, agents socials i resta d'Administracions. 
 
La IA és una de les tecnologies amb major potencial de transformació i impacte en totes les àrees d'activitat productiva, a més de suposar un motor d'innovació i un important vector de generació d'ocupació de qualitat. Sobre este tema, Pedro Sánchez, ha destacat que amb “la Intel·ligència Artificial es transformarà el mercat laboral espanyol i augmentarà el nombre d'ocupacions”. L'estratègia resultarà fonamental amb vista a incorporar la IA com a factor de millora de la competitivitat i el desenvolupament social, i ho farà, a més, impulsant desenvolupaments tecnològics que ajuden a projectar l'ús de la llengua espanyola en els àmbits d'aplicació de la IA.
 
La posada en marxa d'esta estratègia mobilitzarà una inversió pública de 600 milions d'euros en el període 2021-2023, als quals s'afegirà l'aportació del fons Next Tech de naturalesa públic-privada i que perseguix impulsar l'emprenedoria en tecnologies digitals habilitadores. En els Pressupostos Generals de l'Estat per a 2021 es preveuen 330 milions d'euros per a Intel·ligència Artificial i Economia de la Dada. 

Un pla amb sis eixos estratègics

L'ENIA compta amb sis eixos estratègics. En primer lloc, l'impuls de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació en Intel·ligència Artificial; en segon lloc, el foment de les capacitats digitals, el desenvolupament del talent nacional i l'atracció de l'internacional; el tercer, el desenvolupament de plataformes de dades i infraestructures tecnològiques que donen suport a la IA; en quart, integrar la IA en les cadenes de valor per a transformar el teixit econòmic; en cinqué, impulsar l'ús de la IA en l'Administració Pública i en les missions estratègiques nacionals, i, finalment, l'establiment d'un marc ètic i normatiu que garantisca la protecció dels drets individuals i col·lectius, amb el benestar social i la sostenibilitat com a eixos vertebradors.
 
En cadascun d'estos sis eixos s'arrepleguen una sèrie de mesures, fins a un total de 30. Per exemple, l'impuls a la investigació en IA; la promoció de nous centres nacionals de desenvolupament tecnològic multidisciplinari amb especial focus en neurotecnologías, o la creació de programes d'ajudes a empreses per al desenvolupament de solucions en IA i dades.
 
Així mateix, es proposa la posada en marxa d'una major oferta formativa universitària i en formació professional o la posada en marxa del Programa “SpAIn Talent Hub”. Es crearà l'Oficina de la Dada a nivell nacional i la figura del Chief Data Officer, la creació d'espais compartits de dades i repositoris descentralitzats i accessibles, participant en la creació de repositoris de dades a nivell de la UE. Es reforçaran les capacitats de supercomputación i s'impulsarà el Pla Nacional de Tecnologies del Llenguatge. 
 
A més, es llançaran programes d'ajudes per a empreses amb la finalitat d'incorporar la IA en els processos productius i de les cadenes de valor i es llançarà el Fons Next Tech de capital de risc públic-privat per a impulsar l'emprenedoria digital i el creixement d'empreses. Es desenvoluparà un programa d'algoritmes verds.
 
En l'àmbit del sector públic, es posarà en marxa un laboratori d'innovació per a nous servicis i aplicacions de la IA (GobTechLab) i s'incorporarà la IA a l'Administració Pública per a millorar l'eficiència. S'impulsarà una gestió pública basada en dades. 
 
I, finalment, pel costat ètic i normatiu de protecció de drets, es posaran en marxa observatoris per a avaluar l'impacte social dels algoritmes, es desenvoluparà un segell nacional de qualitat en IA i s'elaborarà una Carta de Drets Digitals. 

Per què és necessària l'ENIA

El desplegament efectiu de la Intel·ligència Artificial és crític per a afrontar la necessària transformació digital de l'economia. En eixe sentit, la IA va aportar 1.760 milions d'euros al PIB mundial en 2018 i s'estima que la seua contribució superarà els 14 bilions d'euros per a l'any 2030. 
 
Es tracta, per tant, d'una tecnologia en auge caracteritzada per un gran potencial de transformació des del punt de vista tecnològic, econòmic, ambiental i social donada la seua penetració en tots els sectors, així com la seua elevada capacitat d'impacte, ràpid creixement i contribució a la millora de la competitivitat.
 
En l'actualitat, hi ha sectors industrials amb un marge de millora potencial per a aprofitar este desplegament, tals com la indústria de materials, el transport i la mobilitat, la sanitat o el sector financer, entre uns altres. En eixe sentit, la IA implicarà la possibilitat de millorar l'eficiència de processos i la dotació de servicis personalitzats a la ciutadania. 
 
L'ENIA permetrà millorar la preparació del teixit productiu espanyol amb vista a impulsar la seua competitivitat en el plànol europeu i internacional. Es tracta, per tant, d'un pas fonamental en l'aposta per la transformació digital de l'economia i la societat a través del desenvolupament de tecnologies disruptives d'alt valor afegit. 
 
Espanya afronta el repte del desplegament de la IA comptant amb determinades avantatges competitius en diferents sectors estratègics. Així, Espanya explica ja amb instal·lacions d'alt rendiment computacional per al processament de quantitats massives de dades i amb excel·lents grups de R+D+I tant públics com a privats.
 
 
  • Desenvolupament de Sistemes, Aplicacions i Solucions Informàtiques