El terme reutilització, segons establix la Llei, es referix a l'ús de documents en poder de les Administracions i organismes públics que poden utilitzar persones físiques o jurídiques, amb finalitats comercials o no comercials, fora de l'activitat administrativa pública. Queda exclòs d'este concepte l'intercanvi de documents entre Administracions.
Novedades que s'introduïxen per a adaptar la directiva europea
Entre les novetats que s'introduïxen, destaca l'extensió de la reutilització d'informació del sector públic a tres tipus d'institucions culturals: biblioteques, arxius i museus. També s'establix que, si s'aplica una tarifa per la reutilització de documents, ha de limitar-se als costos marginals en què s'incórrega per a la seua reproducció, posada a disposició o difusió.
La Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques, en coordinació amb la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i Societat de la Informació, presentarà cada tres anys a la Comissió Europea un informe sobre la informació disponible del sector públic per a la seua reutilització.
Els acords exclusius de reutilització a favor de tercers se subscriuran excepcionalment per tres anys, quan siga necessari per a la prestació d'un servici d'interés públic. D'altra banda, els acords exclusius per a la digitalització dels recursos culturals tindran una durada general de deu anys.
D'altra banda, al marge del contingut de la Directiva comunitària, s'incorpora el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) al procés de reutilització de la informació, amb un banc de dades específic en el cas de realització d'enquestes quantitatives.
