Una de les principals exigències que planteja la transformació digital del sector públic es referix a l'existència d'unes condicions òptimes d'interoperabilitat
a l'hora de compartir dades. Es tracta d'una premissa essencial des de diversos punts de vista, en particular pel que es referix a les actuacions i tràmits en els quals participen diverses entitats. En concret, la interoperabilitat permet:
La interoperabilitat també juga un paper destacat a l'hora de facilitar la integració de diverses fonts de dades obertes amb vista a la seua reutilització, per aquest motiu existisca fins i tot una norma tècnica específica referent a açò. Amb ella es pretén fixar unes condicions comunes que permeten “facilitar i garantir el procés de reutilització de la informació de caràcter públic procedent de les Administracions públiques, assegurant la persistència de la informació, l'ús de formats, així com els termes i condicions d'ús adequats”.
La interoperabilitat en l'àmbit europeu
La interoperabilitat és, per tant, una premissa per a facilitar les relacions entre diverses entitats, la qual cosa resulta d'especial transcendència en el context europeu si tenim en compte que les relacions jurídiques es donaran amb freqüència entre Estats diferents. Es tracta, per tant, d'un gran desafiament per a l'impuls de servicis públics digitals transfronterers i, en conseqüència, per a fer efectius drets i valors essencials en la Unió Europea vinculats a la lliure circulació de persones .
Per esta raó s'ha impulsat l'aprovació d'un marc normatiu que facilite l'intercanvi de dades transfronterer per a garantir el correcte funcionament dels servicis públics digitals a nivell europeu. Es tracta del Reglament (UE) 2024/903 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de març de 2024, pel qual s'establixen mesures a fi de garantir un alt nivell d'interoperabilitat del sector públic en tota la (denominat Reglament sobre l'Europa Interoperable), normativa directament aplicable amb caràcter general en tota la Unió Europea des del dia 12 de juliol de 2024.
Amb esta regulació es pretén oferir les condicions adequades per a facilitar la interoperabilitat transfronterera, la qual cosa requerix un plantejament avançat en l'establiment i la gestió dels requisits jurídics, organitzatius, semàntics i tècnics. En concret, estaran afectats els servicis públics digitals transeuropeus, açò és, aquells que requerisquen interacció a través de les fronteres dels Estats membres mitjançant els seus sistemes de xarxes i d'informació. Est seria el cas, per exemple, del canvi de residència per a treballar o estudiar en un altre Estat membre, el reconeixement de títols acadèmics o qualificacions professionals, l'accés a les dades de salut i Seguretat Social o, per la qual cosa es referix a les persones jurídiques, l'intercanvi de dades fiscals o d'informació necessària per a participar en un procediment de licitació en l'àmbit de la contractació pública. En definitiva, “tots aquells servicis que apliquen el principi de «solament una vegada» per a accedir a dades transfrontereres i intercanviar-los”.
Quins són les principals mesures que contempla?
- Avaluació d'interoperabilitat: amb caràcter previ a l'adopció de decisions sobre condicions relatives a servicis públics digitals transeuropeus per part de les entitats de la Unió Europea o dels organismes del sector públic dels Estats, el Reglament els obliga al fet que duguen a terme una avaluació de la interoperabilitat, si bé es tracta d'una mesura que només serà preceptiva a partir de gener de 2025. El resultat d'aquesta avaluació haurà de ser publicat en un lloc web oficial en un format llegible per màquina que permeta la seua traducció automàtica.
- Compartició de solucions d'interoperabilitat: les entitats abans referides estaran obligades a compartir les solucions d'interoperabilitat que donen suport a un servici públic digital transeuropeu, la qual cosa inclou la documentació tècnica i el codi font, així com les referències a les normes obertes o especificacions tècniques que s'haguessin utilitzat. No obstant açò, esta obligació té alguns límits, com succeeix en aquells supòsits en què existisquen drets de propietat intel·lectual a favor de tercers. A més, aquestes solucions seran objecte de publicació en Portal de la Europa Interoperable, que habrá de sustituir al actual portal Joinup .
- Habilitació de sandboxes: una de les principals novetats consistix en l'habilitació als organismes públics perquè procedisquen a la creació de sandboxes o espais controlats de proves d'interoperabilitat que, en el cas de tractar dades de caràcter personal, seran gestionats baix la supervisió de la corresponent autoritat de control competent per a açò. Amb esta figura es pretén fomentar la innovació i facilitar la cooperació des de les exigències de la seguretat jurídica, impulsant a este efecte el desenvolupament de solucions d'interoperabilitat a partir de la millor comprensió de les oportunitats i els obstacles que puguen plantejar-se.
- Creació d'un comité per a la governança: pel que es referix a la governança, es contempla la creació d'un comité compost per representants de cadascun dels Estats i de la Comissió, a qui correspondrà la seua presidència. Entre les seues principals funcions es troben establir els criteris per a l'avaluació de la interoperabilitat, facilitar la posada en comú de les solucions d'interoperabilitat, supervisar la coherència de les mateixes o desenvolupar el Marc Europeu d'Interoperabilitat, entre unes altres. Per la seua part, els Estats membres hauran de designar almenys una autoritat competent per a l'aplicació del Reglament abans del 12 de gener de 2025, que farà les funcions de punt de contacte únic en cas que existisquen vàries. Les seues principals funcions consistiran a coordinar l'aplicació de la normativa, recolzar als organismes públics en la realització de l'avaluació i, entre unes altres, fomentar la reutilització de solucions d'interoperabilitat.
L'intercanvi de dades entre els organismes públics del conjunt de la Unió Europea i els seus Estats membres amb plenes garanties jurídiques constituïx una prioritat essencial per a l'eficaç exercici de les seues competències i, per tant, per a garantir l'eficàcia en la realització dels tràmits des de la perspectiva de la bona administració. El nou Reglament sobre l'Europea Interoperable suposa un important avanç en el marc normatiu a l'hora d'impulsar este objectiu, però és necessari complementar la regulació amb un canvi de paradigma en la pràctica administrativa. Referent a açò és imprescindible apostar decididament per un model de gestió documental basada principalment en dades , la qual cosa a més permet abordar de manera més senzilla el compliment normatiu de la regulació sobre protecció de dades de caràcter personal , resultant plenament coherent amb el plantejament i les solucions impulsades pel Reglament de Governança de Dades a l'hora de promoure la reutilització de la informació generada per les entitats públiques en l'exercici de les seues funcions.
Font original de la notícia
