El passat 18 de març es va celebrar l'Assemblea Constituent de la Associació Gaia-X Espanya, la seu de la qual se situa a Talavera de la Reina. La cita va reunir a més de 150 entitats de tot tipus, incloent empreses, organismes públics, universitats i institucions d'innovació, amb l'objectiu de conjuminar esforços per a la creació d'una infraestructura de dades oberta, federada i interoperable, seguint els valors de sobirania digital i disponibilitat de dades
. El fin último es impulsar la transformación de sectores estratégicos dentro del marco de la Economía del dato.
Per a avançar en este àmbit, s'han creat una sèrie de grups de treball. Estos grups busquen aprofitar els avantatges de Gaia-X per a desenvolupar espais de dades sectorials on diversos actors compartisquen dades de manera voluntària i segura.
Els grups de treball de el hub nacional de Gaia-X
Entre els diversos grups de treball que s'han posat en marxa, trobem tant grups sectorials, com a grups horitzontals enfocats en tecnologies habilitadores, ètica i legislació. Amb açò es busca desenvolupar la visió de l'espai de dades en cada sector d'activitat, així com obtindre uns principis comuns i regidors a tots ells.
Els grups de treball de el hub nacional de Gaia-X facilitan la conexión entre las empresas, las administraciones y el resto de entidades que ofrecen y demandan servicios y tecnologías de datos, con el fin de obtener un adecuado desarrollo e interoperabilidad de los espacios de datos sectoriales. También actúan como punto de encuentro donde difundir experiencias, casos de éxito y lecciones aprendidas.
Estos grups també participen en diversos esdeveniments. Un d'ells va ser Global Mobility Call , organitzat per IFEMA MADRID i Smobhub el passat 16 de juny per a parlar de mobilitat sostenible. En ell van participar membres del grup de treball de mobilitat de el Hub nacional Gaia-X. Durant la sessió van eixir a relluir diversos reptes relacionats amb la creació d'espais de dades, que, si ben estaven focalitzats en l'àmbit de la mobilitat, poden ser aplicables a altres sectors.
Quatre desafiaments a considerar
1. Passar de la teoria a la pràctica
La creación de un espacio de datos debe hacerse desde un claro enfoque bottom-up partint de casos d'ús concrets, i aprofitant al màxim els blocs constructius tecnològics ja disponibles.
Per a açò, el primer pas és identificar les necessitats i oportunitats que es poden abordar amb l'intercanvi i explotació de les dades dins de cada sector. Els casos d'ús han de resoldre una necessitat concreta de negoci. Ha d'acordar-se un model econòmic i fixar les responsabilitats que adquiriran els agents involucrats, així com un programa d'incentius. Més enllà dels components tècnics, es necessiten certeses sobre les consideracions operatives, legals i comercials que han de regir els intercanvis de dades.
En desenvolupar els casos d'ús, és fonamental establir els catàlegs de dades objecte d'intercanvi i explotació, així com la semàntica d'aquestes dades. També és important que la solució creada busque la interoperabilitat amb solucions anàlogues, així com establir mecanismes de millora contínua de la qualitat de la dada intercanviada.
Els casos d'ús han d'evidenciar el valor derivat de la compartició de la dada. Per a açò es pot aprofitar els espais d'experimentació disponibles dins dels hubs de Data Spaces Business Alliance (DSBA), així com utilitzar metodologies agile que permeten visualitzar resultats de forma primerenca.
2. Estandardització
La recent proposta de la Llei de Dades de la Unió Europea preveu el desenvolupament d'estàndards d'interoperabilitat per a la reutilització de dades entre sectors, en un intent per eliminar les barreres per a l'intercanvi de dades. En absència d'estàndards aplicables, la Comissió dictarà Ordenes d'execució sobre este tema.
En este sentido, es necesario cambiar la forma en la que se generan los estándares para ganar agilidad. Los integrantes de los grupos de trabajo pueden detectar necesidades concretas de estandarización e incluso proponer soluciones que lleguen a ser estándares de facto.
En un altre orde de coses, és necessari apostar per la convergència de les diferents perspectives i aproximacions a la creació d'espais de dades actualment existents. El seu desenvolupament no ha de concebre's de manera aïllada, o des de la visió exclusiva d'una sola associació, sinó de la forma més holística possible.
3. Accions de conscienciació i gestió del canvi
Para poder compartir datos externamente, debe existir una mentalidad de compartir internamente. Este cambio de mentalidad implica una compleja gestión del cambio donde el apoyo de la dirección es fundamental. Es necesario instaurar una cultura del dato en las organizaciones que permita maximizar su valor.
4. Accions de comunicació i dinamització per a difondre el model
També és fonamental el desenvolupament de workshops i congressos on abordar problemàtiques comunes, bones pràctiques i buscar sinergies d'actuació. Per a generar conscienciació, és necessari evangelitzar sobre la rendibilitat que genera la compartició de dades per als agents del sector. Esta rendibilitat no deriva solament de la seua venda, sinó també de la generació de nous productes o de l'enriquiment dels ja existents, la qual cosa aporta valor al negoci.
Estes quatre consideracions generals han de ser matisades tenint en compte les necessitats concretes de cada sector per a impulsar el desenvolupament d'espais de dades sectorials efectius. Estos espais facilitaren la creació de solucions innovadores basades en dades i tecnologies disruptives, com la intel·ligència artificial, contribuint a impulsar la competitivitat de les empreses i l'avanç de la societat en general.
Font original de la notícia
