Un dels àmbits pioners en la reutilització de la informació del sector públic ha sigut el referit a la informació judicial. Fins i tot amb anterioritat a la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació, els professionals d'aquest àmbit ja es manejaven amb desimboltura en la consulta de repertoris jurisprudencials publicats per entitats privades.
Esta realitat va tindre la seua pròpia projecció en l'àmbit normatiu i jurisprudencial, arribant a convertir-se en un dels assumptes més destacats sobre la reutilització de la informació del sector públic. A l'empara de la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre Reutilització de la Informació del Sector Públic
, el Consejo General del Poder Judicial aprobó en 2010 un Reglament sobre reutilització de sentències i altres resolucions judicials . Tan sols uns mesos després el Tribunal Suprem, a través d'una sentència dictada el 28 d'octubre de 2011, va anul·lar aquest Reglament i, des d'aleshores, no s'ha tornat a establir un marc específic alternatiu. Més enllà de les polèmiques i discussions que va suscitar este pronunciament judicial —amb vot particular de diversos magistrats— i de les raons de fons en què es fonamenta, la veritat és que es tracta d'un clar exemple de la complexitat subjacent en este àmbit material i que, com no podia ser d'una altra manera, es projecta sobre les possibilitats de reutilitzar la informació conforme als paràmetres de l'open data.
Així, d'una banda, existix una pluralitat d'actors implicats el que, en última instància, dificulta la possibilitat de prestar servicis avançats puix que la disponibilitat de les dades depèn de múltiples fonts gestionades de manera diversa i per subjectes també diferents: jutges i magistrats, els respectius òrgans de govern judicials en diversos nivells territorials i competencials, el Ministeri de Justícia i les Comunitats Autònomes competents en matèria d'Administració de Justícia pel que es referix a la gestió dels mitjans personals i materials, Fiscalia, Advocacia… D'altra banda, a pesar dels esforços realitzats en els últims anys, l'ús generalitzat de mitjans electrònics tant en la gestió processal com, així mateix, en les relacions amb les parts i els professionals, encara es troba en un estat inicial que, en definitiva, dificulta l'accessibilitat de la informació associada conforme a les exigències de les dades obertes.
Accés a les resolucions judicials
En tot cas, ha de recordar-se que l'accessibilitat del text complet de les resolucions judicials a través de mitjans electrònics i de forma gratuïta és una realitat des de fa ja diversos anys gràcies a l'impuls decidit del Poder Judicial a través del Centre de Documentació Judicial-CENDOJ , de manera que gràcies a un potent buscador poden consultar-se de manera lliure les decisions dels principals òrgans judicials. Si bé, tal com s'informa en les condicions d'ús d'este servici , l'accés a tals documents per esta via únicament es permet per a ús particular en estar expressament prohibit la seua utilització per a finalitats comercials i, igualment, la descàrrega massiva de resolucions. De manera que la reutilització amb finalitats comercials requerix la prèvia autorització a través del referit CENDOJ, segons les condicions establides pel Consell General del Poder Judicial.
Més enllà de disquisicions conceptuals sobre la denominació a utilitzar, la veritat és que el Govern Obert en l'àmbit judicia l és una demanda creixent a nivell social que està començant a materialitzar-se en exemples molt destacats i té reflex en l'esforç que s'està realitzant en destacats projectes d'investigació —tant en el context nacional com a internacional— i també ha sigut objecte de debat en fòrums acadèmics. Ja des del terreny de les iniciatives concretes, una de les principals apostes de l'Agenda Agenda Estratègica 2015/2020 del Tribunal Superior de Justícia de la Regió de Múrcia és, precisament, l'impuls de l'open data dins de l'Eix Cap a una Justícia Oberta. Per la seua part, el Portal de Transparència del Poder Judicial también supone un decidido impulso por facilitar el acceso a información relevante que, por lo que ahora interesa, cuenta con una completa base de dades d'accés lliure que permet obtindre informació precisa sobre l'activitat de cada òrgan judicial que, fins i tot, es pot descarregar en formats oberts. També, per la qual cosa es referix a l'open data, algunes Comunitats Autònomes faciliten l'accés automatitzat a les dades relatives als partits judicials o a les dependències oficials que, a més, poden ser també visualitzats a través de sistemes de geolocalització.
En definitiva, el impulso de la accesibilidad de la información judicial según los planteamientos de los datos abiertos y, en concreto, a la manera en que se aplican las normas por los órganos judiciales constituye no sólo una oportunidad para la innovación en la provisión de nuevos servicios avanzados sino que, asimismo, se presenta como una herramienta al servicio de la seguridad jurídica y los derechos fundamentales. Más aún, teniendo en cuenta las posibilidades que de modo incipiente ofrece la inteligencia artificial, el big data y en general las herramientas disponibles para el análisis avanzado de la información, no parece que la predictibilidad de las decisiones de los órganos judiciales sea una mera hipótesis a nivel teórico sino que podría llegar a convertirse en una auténtica realidad incluso a corto plazo.
Font original de la notícia .
