El futur dels data commons: buscant l'equilibri entre oportunitats i desafiaments

El concepte de data commons o béns comuns de dades sorgix com un enfocament transformador per a la gestió i l'intercanvi de dades que servisquen a finalitats col·lectives i com a alternativa al creixent nombre de macrosilos de dades d'ús privat. En tractar les dades com un recurs compartit, els data commons faciliten la col·laboració, la innovació i el accés equitatiu als mateixos, emfatitzant el valor comunal de les dades per damunt de qualsevol altra consideració. A mesura que naveguem per les complexitats de l'era digital -marcada en l'actualitat pels ràpids avanços en intel·ligència artificial (IA) i el continu debat sobre els reptes en la governança de dades- el paper que poden jugar els data commons és ara probablement més important que mai.

Què són els data commons?

Els data commons es referixen a un marc cooperatiu on les dades són recopilades, governats i compartits entre tots els participants de la comunitat mitjançant protocols que promouen l'obertura, l'equitat, l'ús ètic i la sostenibilitat. Els data commons es diferencien dels models tradicionals d'intercanvi de dades, principalment, per la prioritat que es dona a la col·laboració i la inclusió sobre el control unitari.

Un altre objectiu comú dels data commons és la creació de coneixement col·lectiu que puga ser utilitzat per qualsevol per al bé de la societat. Açò els fa particularment útils a l'hora d'afrontar els grans desafiaments actuals , com els reptes del medi ambient, la interacció multilingüe, la mobilitat, les catàstrofes humanitàries, la preservació del coneixement o els nous desafiaments de la salut i la sanitat.

A més, també és cada vegada més freqüent que estes iniciatives per a compartir dades incorporen tot tipus de ferramentes que faciliten la seua anàlisi i interpretació aconseguint així democratitzar no solament la propietat i l'accés a les dades, sinó també el seu ús.

Per tot l'anterior, els data commons podrien considerar-se hui en dia com infraestructura digital pública crítica a l'hora d'aprofitar les dades i promoure el benestar social.

Principios dels data commons

Els data commons es construïxen sobre una sèrie de principis simples que seran clau per a la seua correcta governança:

• Apertura i accessibilitat: les dades han de ser accessibles per a tots els autoritzats.
• Governança ètica: equilibri entre la inclusió i la privacitat.
• Sostenibilitat: establecer mecanismos de financiación y recursos para mantener los datos como bienes comunes a lo largo del tiempo.
• Col·laboració: fomentar que els participants contribuïsquen amb noves dades i idees que habiliten el seu ús per al benefici mutu.
• Confiança: relacions basades en la transparència i la credibilitat entre partícips.

A més, si volem assegurar-nos també que els data commons complisquen el seu paper com a infraestructura digital de domini públic, haurem de garantir altres requisits mínims addicionals com: existència d'identificadors únics permanents, metadades documentades, accés fàcil a través d'interfícies de programació d'aplicacions (API), portabilitat de les dades, acords d'intercanvi de dades entre parells i capacitat de realitzar operacions sobre els mateixos.

L'important paper dels data commons en l'era de la Intel·ligència Artificial

La innovació impulsada per la IA ha incrementat exponencialment la demanda de conjunts de dades diverses i d'alta qualitat, un ben relativament escàs a gran escala que pot donar lloc a colls de botella en el desenvolupament futur de la tecnologia i que, al mateix temps, fa dels data commons un facilitador molt rellevant a l'hora d'aconseguir una IA més equitativa. En proporcionar  proporcionar conjunts de dades compartides governades per principis ètics , els data commons contribuïxen a mitigar riscos freqüents com els biaixos, els monopolis de dades i el accés desigual als beneficis de la IA.

A més, l'actual concentració dels desenvolupaments en l'àmbit de la IA representa també un desafiament per a l'interés públic. En este context, els data commons compten amb la clau necessària per a habilitar un conjunt de sistemes i aplicacions de IA alternatius, públics i orientats a l'interés general, que puguen contribuir a rebalancear esta concentració de poder actual. L'objectiu d'estos models seria demostrar com es poden dissenyar sistemes més democràtics, orientats a l'interés públic i amb propòsits ben definits, basats en els principis i models de governança de la IA pública.

No obstant açò, l'era la IA generativa també presenta nous desafiaments per als data commons com, per exemple i potser el més destacat, el risc potencial d'una explotació descontrolada dels conjunts de dades compartides que podria donar lloc a nous desafiaments ètics per el ús indegut de les dades i la vulneració de la privacitat.

D'altra banda, la falta de transparència quant a l'ús dels data commons per part de la IA podria també acabar desmotivant a les comunitats que els gestionen posant en risc la seua continuïtat. Açò es deu a la preocupació que al final la seua contribució puga estar beneficiant principalment a les grans plataformes tecnològiques, sense que hi haja cap garantia d'un repartiment més just del valor i l'impacte generats tal com es pretenia inicialment."

Per tot l'anterior, organitzacions com Open Future advoquen des de fa ja diversos anys per una Intel·ligència Artificial que funcione com un ben comú , gestionada i desenvolupada com una infraestructura pública digital en benefici de tots, evitant la concentració de poder i promovent l'equitat i la transparència tant en el seu desenvolupament com en la seua aplicació.

Per a açò proposen una sèrie de principis que guien la governança dels béns comuns de dades en la seua aplicació per a l'entrenament de la IA de manera que es maximitze el valor generat per a la societat i es minimitzen les possibilitats de potencials abusos per interessos comercials:

• Compartir tantes dades com siga possible, però mantenint les restriccions que puguen resultar necessàries per a preservar els drets individuals i col·lectius.
• Ser completament transparent i proporcionar tota la documentació existent sobre les dades, així com sobre el seu ús, permetent a més distingir clarament entre dades reals i sintètics.
• Respectar les decisions preses sobre l'ús de les dades per part de les persones que han contribuït prèviament a la creació de les dades, ja siga mitjançant la cessió de les seues pròpies dades o a través de l'elaboració de nous continguts, incloent també el respecte cap a qualsevol marc legal existent.
• Protegir el benefici comú en l'ús de les dades i un ús sostenible dels mateixos per a poder assegurar una governança adequada al llarg del temps, reconeixent sempre la seua naturalesa relacional i col·lectiva.
• Garantir la qualitat de les dades, la qual cosa resulta crític a l'hora de conservar el seu valor com bé d'interés comú, especialment tenint en compte els potencials riscos de contaminació associats al seu ús per part de la IA.
• Establir institucions fiables que s'encarreguen de la governança de les dades i faciliten la participació per part de tota la comunitat creada entorn de/entorn de les dades, anant així un pas més enllà dels models existents en l'actualitat per als intermediaris de dades.

Casos d'ús i aplicacions

Existixen en l'actualitat múltiples exemples reals que ens ajuden a il·lustrar el potencial transformador dels data commons:

• Data commons sanitaris: projectes com la iniciativa del National Institutes of Health als Estats Units - NIH Common Fund per a analitzar i compartir grans conjunts de dades biomèdiques, o el Cancer Research Data Commons del National Cancer Institute, demostren com els data commons poden contribuir a l'acceleració de la investigació i la innovació en salut.

• Entrenamiento de la IA i machine learning: l'avaluació dels sistemes de IA depèn de conjunts de dades de prova rigorosos i estandarditzats. Iniciatives com OpenML  o MLCommons  construïxen conjunts de dades obertes, a gran escala i diversos, ajudant a la comunitat en general a oferir sistemes de IA més precisos i assegurances.
• Data commons urbans i de mobilitat: les ciutats que aprofiten plataformes compartides de dades urbanes milloren la presa de decisions i els servicis públics mitjançant l'anàlisi col·lectiva de dades, com és el cas de Barcelona Dades , que además de un amplio repositorio de datos abiertos integra y difunde datos y análisis sobre la evolución demográfica, económica, social y política de la ciudad. Otras iniciativas como el propio OpenStreetMaps  poden també contribuir a proporcionar dades geogràfiques de lliure accés.
• Preservació de la cultura i el coneixement: amb iniciatives tan rellevants en este camp com el projecte de Common Voice  de Mozilla para preservar y revitalizar los idiomas del mundo, o Wikidata , l'objectiu de la qual consistix a proporcionar un accés estructurat a totes les dades provinents dels projectes de Wikimedia, incloent la popular Wikipedia.

Desafíos en els data commons

A pesar de la seua promesa i potencial com a ferramenta transformadora per als nous desafiaments en l'era digital, els data commons afronten també els seus propis desafiaments:

• Complexitat en la governança: arribar a aconseguir un equilibri correcte entre la inclusió, el control i la privacitat pot resultar una tasca delicada.
• Sostenibilitat: molts dels data commons existents lliuren una batalla contínua per a intentar assegurar-se el finançament i els recursos que necessiten per a mantindre's i garantir la seua supervivència a llarg termini.
• Problemes legals i ètics: abordar els reptes relatius als drets de propietat intel·lectual, la titularitat de dades i el ús ètic seguixen sent aspectes crítics que encara no s'han resulte per complet.
• Interoperabilitat: assegurar la compatibilitat entre conjunts de dades i plataformes és un obstacle tècnic persistent en quasi qualsevol iniciativa de compartició de dades, i els data commons no anaven a ser l'excepció.

El camí a seguir

Per a desbloquejar el seu ple potencial, els data commons requerixen d'una acció col·lectiva i una aposta decidida per la innovació. Les accions clau inclouen:

• Desenvolupar models de governança estandarditzats que aconseguisquen l'equilibri entre les consideracions ètiques i els requisits tècnics.
• Aplicar el principi de reciprocitat en l'ús de les dades, exigint a aquells que es beneficien d'ells compartir els seus resultats de tornada amb la comunitat.
• Protecció de dades sensibles mitjançant l'anonimització, evitant que les dades puguen ser utilitzats per a vigilància massiva o discriminació.
• Fomentar la inversió en infraestructura per a recolzar l'intercanvi de dades escalable i sostenible.
• Promoure la conscienciació sobre els beneficis socials dels data commons per a impulsar la participació i la col·laboració.

Els responsables polítics, investigadors i organitzacions civils haurien de treballar junts per a crear un ecosistema en el qual els data commons puguen prosperar, fomentant un creixement més equitatiu en l'economia digital i garantint que els béns comuns de dades puguen beneficiar a tots.

Conclusió

Els data commons poden suposar una poderosa ferramenta a l'hora de democratitzar l'accés a les dades i fomentar la innovació. En esta era definida per la IA i la transformació digital, ens oferixen un camí alternatiu cap a el progrés equitatiu, sostenible i inclusiu. En abordar els seus desafiaments i adoptar un enfocament de governança col·laborativa mitjançant la cooperació entre comunitats, investigadors i reguladors es podrà garantir un ús equitatiu i responsable de les dades.

D'esta manera s'aconseguirà que els data commons es convertisquen en un pilar fonamental del futur digital, incloent les noves aplicacions de la Intel·ligència Artificial, podent servir a més com a ferramenta habilitadora fonamental per a algunes de les accions clau que formen part de la la recentment anunciada brúixola Europea de competitivitat , com l'estratègia de la nova Unió de Dades i la iniciativa de les Gigafábricas de IA.

Font original de la notícia