La necessitat de cooperació és especialment intensa en la Unió Europea. Els ciutadans de la Unió Europea es veuen obligats sovint a relacionar-se amb les administracions d'altres Estats membres diferents del seu propi; les administracions dels diferents Estats membres han de cooperar unes amb altres per a resoldre problemes dels ciutadans, així com amb les institucions comunitàries per a qüestions relatives a polítiques comunes. La interoperabilitat és un element indispensable per a la cooperació i, en concret, per a la realització pràctica dels servicis públics digitals transfronterers.
En este context comunitari la interoperabilitat és rellevant en general per a la realització del principi de solament una vegada (onze-only principle) i de forma específica per a àrees tals com a mercat interior, medi ambient, justícia, duanes, fiscalitat, sanitat, salut alimentària, fons europeus, informació del sector públic, identitat electrònica, estandardització TIC, estadística i contractació pública.
En conseqüència, l'assoliment de la interoperabilitat entre les administracions està considerat en la Unió Europea com un aspecte essencial per a millorar l'eficiència i l'eficàcia de la prestació dels servicis, alhora que compartir i reutilitzar les solucions d'interoperabilitat ja existents pot ajudar a contindre la multiplicació de costos. Este paper rellevant de la interoperabilitat vé recollit en diversos actes comunitaris com, entre els més recents, el Marque Europeu d'Interoperabilitat , la Declaració Ministerial de Tallin , la Decisió ISA² i el Pla d'Acció d'administració electrònica 2016-2020 , entre altres referents.
En particular, la Declaració Ministerial d'administració electrònica de Tallin , adoptada el 6 d'octubre de 2017, reforça el compromís amb els principis del Pla d'Acció d'Administració electrònica 2016-2020 i inclou entre les seues línies d'acció les relatives al principi de solament una vegada i a la interoperabilitat per defecte, per a promoure, essencialment, la reutilització de dades en els registres primaris, així com de solucions provinents tant de l'àmbit comunitari ( CEF Telecom i ISA² ), com de les administracions dels Estats membres.
Contribuïxen particularment a la interoperabilitat en la UE les accions del programa ISA² , els servicis digitals d'infraestructura i els components elementals (building blocks) resultat de l'instrument CEF Telecom , així com d'altres actuacions en curs com la normalització TIC.
El Programa ISA² (Solucions d'interoperabilitat i marcs comuns per a les administracions públiques, les empreses i els ciutadans europeus) vigent en el període 2016-2020, continua la labor de programes previs (ANADA, ANADA II, IDABC, ISA) per a promoure la interoperabilitat en la UE; facilitar una interacció electrònica transfronterera o intersectorial eficient i eficaç tant entre les AA.PP. europees com entre elles i les empreses i els ciutadans, i contribuir al desenvolupament d'una administració electrònica més eficaç, simplificada i orientada als usuaris en els nivells nacional, regional i local de l'administració pública; promoure solucions d'interoperabilitat que faciliten l'execució de les polítiques i activitats de la Unió; i facilitar la reutilització de les solucions d'interoperabilitat per part de les AA.PP. europees.
ISA² amb el seu finançament promou una extensa col·lecció d'accions que inclouen:
- manteniment de l'estratègia, el marc i l'arquitectura europea d'interoperabilitat;
- promoció de solucions d'interoperabilitat existents i noves, i la seua reutilització;
- mecanismes per a quantificar estalvis de costos deguts a la interoperabilitat;
- detecció de llacunes legislatives en matèria d'interoperabilitat i avaluació de les implicacions en matèria de TIC de la legislació comunitària.
L'Observatori dels Marcs Nacionals d'Interoperabilitat ( NIFO – National Interoperability Framework Observatory ) és una acció del Programa ISA² que realitza el seguiment per part dels països europeus de les següents qüestions:
- Les principals activitats en matèria d'interoperabilitat.
- El marc d'interoperabilitat nacional.
- L'alineament amb Marque Europeu d'Interoperabilitat .
- Altres iniciatives en matèria d'interoperabilitat.
Per a cada país s'elabora una fitxa a partir de l'anàlisi del marc d'interoperabilitat corresponent i de les activitats relacionades a través d'un model analític que perseguix mostrar l'estat de l'art.
La Unió Europea va llançar en 2013 el ‘ Mecanisme Connectar Europa’ (Connecting Europe Facility – CEF ) per a finançar el desplegament d'infraestructures pa-europees per a la interconnexió dels Estats membres en els dominis d'energia, transport i telecomunicacions. El domini de telecomunicacions, conegut com CEF Telecom , finança el desenvolupament de les infraestructures de servicis digitals el propòsit dels quals és permetre interaccions digitals entre autoritats públiques ciutadans i empreses a través de plataformes d'interacció normalitzades, transfrontereres i fàcils d'utilitzar.
Les infraestructures de servicis digitals que tenen un caràcter més sectorial són: accés als recursos digitals del patrimoni europeu; infraestructura de servicis per a una internet més segura; plataforma europea per a la interconnexió dels registres mercantils europeus; accés a la informació del sector públic reutilitzable; i servicis en línia interoperables transfronterers (en àmbits de justícia, seguretat social, etc.).
A més, certes infraestructures de servicis digitals tenen el caràcter de ‘components elementals’. Estos components elementals, són: identificació i autenticació electrònica; entrega electrònica de documents; traducció automàtica; ciberseguretat; i facturació electrònica i arxiu electrònic.
La política europea de normalització TIC també és un instrument al servici de l'assoliment de la interoperabilitat. S'exercix a través del Reglament (UE) Nº 1025/2012 sobre la normalització europea i de la plataforma European Multi stakeholder Platform on ICT Standardisation (MSP-ICT) que assessora a la Comissió en la matèria, particularment, en relació amb identificació d'especificacions tècniques que puguen ser referenciades en la contractació pública.