Reconeixent l'important avanç que ha tingut lloc en els últims anys, la Comissió Europea 
destaca que persistix un nombre important d'obstacles, en el context de l'Estratègia per al Mercat Únic Digital.
Amb açò s'inicia un procés de reflexió i avaluació que té per objecte preparar una iniciativa sobre accessibilitat i reutilització de la informació pública que s'anirà impulsant en els pròxims mesos. Es tracta d'una revisió que, en última instància, ha de plantejar-se cada Estat respecte de la seua normativa interna. Només així serà possible comprovar en quina mesura tals obstacles es troben realment presents en el seu propi context i podrien estar dificultant l'efectiva reutilització de la informació del sector públic. Quins són les barreres que s'identifiquen en este document de treball?
Pel que es referix a les limitacions relatives a l'àmbit subjectiu, s'advertix per la Comissió Europea la necessitat d'ampliar l'aplicació de la normativa sobre reutilització que es projecten en una triple dimensió:
Les entitats amb forma jurídic-privada, en ocasions dotades d'un estatut que els conferix autonomia o certa independència, que tenen encomanades l'execució d'activitats pròpies del sector públic. Est seria el cas d'aquells subjectes que, àdhuc estant baix el control o el finançament públics, tinguen naturalesa societària o fundacional. Però també de les entitats amb personificació jurídic-pública en les quals no concórreguen les exigències de l'article article 2.d) de la Llei 37/2017 , açò és, que hagen sigut creades per a satisfer necessitats d'interés públic que tinguen caràcter industrial o mercantil.
Els subjectes amb forma jurídic-privada que, no obstant açò, realitzen una activitat de servici públic en nom de l'administració titular del mateix, cas per exemple dels concessionaris. En relació als mateixos, hauria de plantejar-se de quina manera caldria accedir de manera directa a la informació en el seu poder des de les exigenicas i principis de les dades obertes.
La Comissió Europea es planteja la possibilitat d'estendre la regulació a certes dades de subjectes estrictament privats, almenys quan tal possibilitat puga redundar en la millora del funcionament de les polítiques i servicis públics, citant expressament el cas de la funció pública estadística.
En relació amb les condicions de l'accés a la informació, destaquen tres qüestions de gran impacte en les possibilitats de reutilització posterior:
Emfatitza la necessitat d'avançar en la posada a la disposició de les dades en temps real conforme a estàndards reconeguts. La realitat pràctica de la gestió documental en el sector públic encara no ha aconseguit — excepte excepcions destacades— el nivell de modernització tecnològica esperat, de manera que la utilització del suporte paper gaudix encara d'una innegable implantació.
Des del punt de vista del cost per als reutilisadors, la Directiva de 2013 i la transposició a Espanya de les regles relatives al cost en ocasió de la reforma de 2015 van implicar un important avanç en assenyalar que les tarifes han de limitar-se “als costos marginals en què s'incórrega per a la seua reproducció, posada a disposició i difusió”. La Comissió ha constatat que existix una pràctica estesa que tendix a exigir quantitats molt superiors. Tal com es preveia, el Considerant 28 de la citada reforma de la Directiva RISP en 2013 , resulta imprescindible reforçar les garanties relatives a les reclamacions en via administrativa per a controlar de manera eficaç i eficient les decisions adoptades pels organismes públics sense necessitat de plantejar un llarg i costós procés judicial.
En relació amb les llicències, a través de les quals es concreten les condicions per a la reutilització, s'emfatitza que la diversitat de llicències constituïx una clara dificultat que s'hauria d'afrontar en termes d'una major interoperabilitat en termes jurídics de les condicions que contemplen.
Finalment, la Comissió Europea es planteja ampliar l'àmbit objectiu de la normativa sobre reutilització a un àmbit estratègic: l'activitat investigadora. Es tracta d'un important desafiament ja que existix una innegable pluralitat d'interessos contraposats en joc, tant a nivell personal dels investigadors com institucionalment, pel que fa als organismes d'investigació i les entitats finançadores.
A pesar dels importants avanços normatius produïts en els últims anys, pareix evident que la qüestió referida als aspectes jurídics de la reutilització de la informació vinculada al sector públic no està definitivament tancada, ni tan sols després de la reforma de 2013. En els pròxims anys estem abocats a reformar la legislació vigent a nivell europeu i estatal i a ponderar múltiples i diversos interessos legítims que no sempre estaran alineats.
