Reconeixent l'important avanç que ha tingut lloc en els últims anys, la Comissió Europea 
destaca que persistix un nombre important d'obstacles, en el context de l'Estratègia per al Mercat Únic Digital.
Con ello se inicia un proceso de reflexión y evaluación que tiene por objeto preparar una iniciativa sobre accesibilidad y reutilización de la información pública que se irá impulsando en los próximos meses. Se trata de una revisión que, en última instancia, ha de plantearse cada Estado respecto de su normativa interna. Sólo así será posible comprobar en qué medida tales obstáculos se encuentran realmente presentes en su propio contexto y podrían estar dificultando la efectiva reutilización de la información del sector público. Cuáles son las barreras que se identifican en este documento de trabajo?
Pel que es referix a les limitacions relatives a l'àmbit subjectiu, s'advertix per la Comissió Europea la necessitat d'ampliar l'aplicació de la normativa sobre reutilització que es projecten en una triple dimensió:
Les entitats amb forma jurídic-privada, en ocasions dotades d'un estatut que els conferix autonomia o certa independència, que tenen encomanades l'execució d'activitats pròpies del sector públic. Est seria el cas d'aquells subjectes que, àdhuc estant baix el control o el finançament públics, tinguen naturalesa societària o fundacional. Però també de les entitats amb personificació jurídic-pública en les quals no concórreguen les exigències de l'article article 2.d) de la Llei 37/2017 , açò és, que hagen sigut creades per a satisfer necessitats d'interés públic que tinguen caràcter industrial o mercantil.
Los sujetos con forma jurídico-privada que, sin embargo, realizan una actividad de servicio público en nombre de la administración titular del mismo, caso por ejemplo de los concesionarios. En relación a los mismos, debería plantearse de qué manera cabría acceder de manera directa a la información en su poder desde las exigenicas y principios de los datos abiertos.
La Comissió Europea es planteja la possibilitat d'estendre la regulació a certes dades de subjectes estrictament privats, almenys quan tal possibilitat puga redundar en la millora del funcionament de les polítiques i servicis públics, citant expressament el cas de la funció pública estadística.
En relació amb les condicions de l'accés a la informació, destaquen tres qüestions de gran impacte en les possibilitats de reutilització posterior:
Emfatitza la necessitat d'avançar en la posada a la disposició de les dades en temps real conforme a estàndards reconeguts. La realitat pràctica de la gestió documental en el sector públic encara no ha aconseguit — excepte excepcions destacades— el nivell de modernització tecnològica esperat, de manera que la utilització del suporte paper gaudix encara d'una innegable implantació.
Des del punt de vista del cost per als reutilisadors, la Directiva de 2013 i la transposició a Espanya de les regles relatives al cost en ocasió de la reforma de 2015 van implicar un important avanç en assenyalar que les tarifes han de limitar-se “als costos marginals en què s'incórrega per a la seua reproducció, posada a disposició i difusió”. La Comissió ha constatat que existix una pràctica estesa que tendix a exigir quantitats molt superiors. Tal com es preveia, el Considerant 28 de la citada reforma de la Directiva RISP en 2013 , resulta imprescindible reforçar les garanties relatives a les reclamacions en via administrativa per a controlar de manera eficaç i eficient les decisions adoptades pels organismes públics sense necessitat de plantejar un llarg i costós procés judicial.
En relación con las licencias, a través de las cuales se concretan las condiciones para la reutilización, se enfatiza que la diversidad de licencias constituye una clara dificultad que se debería afrontar en términos de una mayor interoperabilidad en términos jurídicos de las condiciones que contemplan.
Finalmente, la Comisión Europea se plantea ampliar el ámbito objetivo de la normativa sobre reutilización a un ámbito estratégico: la actividad investigadora. Se trata de un importante desafío ya que existe una innegable pluralidad de intereses contrapuestos en juego, tanto a nivel personal de los investigadores como institucionalmente, por lo que respecta a los organismos de investigación y las entidades financiadoras.
A pesar dels importants avanços normatius produïts en els últims anys, pareix evident que la qüestió referida als aspectes jurídics de la reutilització de la informació vinculada al sector públic no està definitivament tancada, ni tan sols després de la reforma de 2013. En els pròxims anys estem abocats a reformar la legislació vigent a nivell europeu i estatal i a ponderar múltiples i diversos interessos legítims que no sempre estaran alineats.
