A pesar que cada vegada disposem de més fonts de dades al nostre abast, que es preveja que el seu impacte econòmic abast xifres rècord en els pròxims anys
i que les dades són més assequibles que mai, les possibilitats de reutilitzar-los encara són bastant limitades. L'explicació a este fenomen radica que els potencials usuaris d'eixes dades han de fer front moltes vegades a múltiples barreres que dificulten el seu accés i el seu ús.
I és que les facetes en les quals poden existir problemes de qualitat que dificulten la reutilització de les dades són múltiples: metadades escassament descriptives i estandarditzats, elecció de llicència, l'elecció del format, l'ús inadequat dels formats o deficiències en les pròpies dades. Per açò, són moltes les iniciatives que intenten mesurar la qualitat dels conjunts de dades sobre la base de les seues metadades: data i freqüència d'actualització, llicència, formats emprats,… com ocorre, per exemple, en el quadre de comandament de qualitat de les metadades present en el Portal Europeu de dades o en la dimensió qualitat de el Open Data Maturity Index .
Però estes anàlisis resulten insuficients atés que la majoria de les vegades les deficiències de qualitat solament poden ser identificades després de començar el procés de reutilització. El treball que preen els processos de depuració i preparació es convertixen així en una càrrega important que en molts casos és inassumible per a l'usuari de dades obertes. Este fet produïx frustració i perduda d'interés per part del sector reutilisador en les dades oferides pels organismes públics, afectant a la credibilitat de les institucions publicadores i rebaixant considerablement les expectatives de tornada i generació de valor a partir de la reutilització de dades obertes.
Estos problemes potencials poden ser atallats atés que, en bona mesura, s'ha observat que són deguts al fet que el publicador desconeix com expressar les dades de forma correcta en el format triat.
