Un dels àmbits pioners en la reutilització de la informació del sector públic ha sigut el referit a la informació judicial. Fins i tot amb anterioritat a la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació, els professionals d'aquest àmbit ja es manejaven amb desimboltura en la consulta de repertoris jurisprudencials publicats per entitats privades.
Esta realitat va tindre la seua pròpia projecció en l'àmbit normatiu i jurisprudencial, arribant a convertir-se en un dels assumptes més destacats sobre la reutilització de la informació del sector públic. A l'empara de la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre Reutilització de la Informació del Sector Públic
, el Consejo General del Poder Judicial aprobó en 2010 un Reglament sobre reutilització de sentències i altres resolucions judicials . Tan sols uns mesos després el Tribunal Suprem, a través d'una sentència dictada el 28 d'octubre de 2011, va anul·lar aquest Reglament i, des d'aleshores, no s'ha tornat a establir un marc específic alternatiu. Més enllà de les polèmiques i discussions que va suscitar este pronunciament judicial —amb vot particular de diversos magistrats— i de les raons de fons en què es fonamenta, la veritat és que es tracta d'un clar exemple de la complexitat subjacent en este àmbit material i que, com no podia ser d'una altra manera, es projecta sobre les possibilitats de reutilitzar la informació conforme als paràmetres de l'open data.
Així, d'una banda, existix una pluralitat d'actors implicats el que, en última instància, dificulta la possibilitat de prestar servicis avançats puix que la disponibilitat de les dades depèn de múltiples fonts gestionades de manera diversa i per subjectes també diferents: jutges i magistrats, els respectius òrgans de govern judicials en diversos nivells territorials i competencials, el Ministeri de Justícia i les Comunitats Autònomes competents en matèria d'Administració de Justícia pel que es referix a la gestió dels mitjans personals i materials, Fiscalia, Advocacia… D'altra banda, a pesar dels esforços realitzats en els últims anys, l'ús generalitzat de mitjans electrònics tant en la gestió processal com, així mateix, en les relacions amb les parts i els professionals, encara es troba en un estat inicial que, en definitiva, dificulta l'accessibilitat de la informació associada conforme a les exigències de les dades obertes.
Accés a les resolucions judicials
En tot cas, ha de recordar-se que l'accessibilitat del text complet de les resolucions judicials a través de mitjans electrònics i de forma gratuïta és una realitat des de fa ja diversos anys gràcies a l'impuls decidit del Poder Judicial a través del Centre de Documentació Judicial-CENDOJ , de manera que gràcies a un potent buscador poden consultar-se de manera lliure les decisions dels principals òrgans judicials. Si bé, tal com s'informa en les condicions d'ús d'este servici , l'accés a tals documents per esta via únicament es permet per a ús particular en estar expressament prohibit la seua utilització per a finalitats comercials i, igualment, la descàrrega massiva de resolucions. De manera que la reutilització amb finalitats comercials requerix la prèvia autorització a través del referit CENDOJ, segons les condicions establides pel Consell General del Poder Judicial.
Más allá de disquisiciones conceptuales acerca de la denominación a utilizar, lo cierto es que el Gobierno Abierto en el ámbito judicia l es una demanda creciente a nivel social que está empezando a materializarse en ejemplos muy destacados y tiene reflejo en el esfuerzo que se está realizando en destacados proyectos de investigación —tanto en el contexto nacional como internacional— y también ha sido objeto de debate en foros académicos. Ya desde el terreno de las iniciativas concretas, una de las principales apuestas de la Agenda Estratègica 2015/2020 del Tribunal Superior de Justícia de la Regió de Múrcia es, precisamente, el impulso del open data dentro del Eje Hacia una Justicia Abierta. Por su parte, el Portal de Transparència del Poder Judicial també suposa un decidit impuls per facilitar l'accés a informació rellevant que, per la qual cosa ara interessa, compta amb una completa base de dades d'accés lliure que permet obtindre informació precisa sobre l'activitat de cada òrgan judicial que, fins i tot, es pot descarregar en formats oberts. També, per la qual cosa es referix a l'open data, algunes Comunitats Autònomes faciliten l'accés automatitzat a les dades relatives als partits judicials o a les dependències oficials que, a més, poden ser també visualitzats a través de sistemes de geolocalització.
En definitiva, l'impuls de l'accessibilitat de la informació judicial segons els plantejaments de les dades obertes i, en concret, a la manera en què s'apliquen les normes pels òrgans judicials constituïx no solament una oportunitat per a la innovació en la provisió de nous servicis avançats sinó que, així mateix, es presenta com una ferramenta al servici de la seguretat jurídica i els drets fonamentals. Més encara, tenint en compte les possibilitats que de manera incipient oferix la intel·ligència artificial, el big data i en general les ferramentes disponibles per a l'anàlisi avançada de la informació, no pareix que la predictibilidad de les decisions dels òrgans judicials siga una mera hipòtesi a nivell teòric sinó que podria arribar a convertir-se en una autèntica realitat fins i tot a curt termini.
Font original de la notícia .
