accesskey_mod_content

Els resultats de seguiment de la Declaració de Berlín i de l'EIF per a 2023 ja són públics

  • Escoltar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

08 novembre 2024

Tots dos panells (tant els de la Declaració de Berlín -o SDM- com les del Marc Europeu d'Interoperabilitat -o EIF-) oferixen una visió detallada de diverses mètriques de rendiment i mostren el progrés i els desafiaments de cada país en les pràctiques de govern digital.

S'acaben de publicar les actualitzacions de 2023 de el   Sistema de Seguiment de la Declaració de Berlín(Obri en nova finestra)  (SDM) i de el   Marque Europeu d'Interoperabilitat(Obri en nova finestra)  (EIF), que aporten informació nova sobre la transformació digital i la interoperabilitat en els Estats membres de la UE.

Els resultats d'enguany destaquen avanços significatius en matèria d'alfabetització digital i en la interacció segura entre governs i ciutadans. Els indicadors clau d'acompliment (KPI) revelen tendències en matèria d'apoderament digital, confiança i seguretat, d'acord amb els objectius establits en la Declaració de Berlín. A més, els quadres de comandament de l'EIF oferixen una anàlisi profunda dels principis que guien les decisions polítiques i recomanacions pràctiques per a millorar la interoperabilitat en tota Europa.

Els Estats membres han posat en pràctica pràctiques i iniciatives innovadores que indiquen un avanç sòlid cap a uns servicis públics més integrats i de fàcil utilització. El seguiment d'enguany també posa en relleu la importància de les dades obertes i la simplificació administrativa, que són fonamentals per a l'eficiència administrativa i l'accessibilitat dels servicis públics.

Els panells de control estan dissenyats no solament per a seguir el progrés, sinó també per a inspirar nous desenvolupaments en les estratègies de govern digital en tota la UE.

La situació d'España

L'informe, en el seu resum executiu, destaca diverses "bones pràctiques qualitatives" significatives en el nostre país:

  • El Programa de Càtedres Universitàries d'Inteligencia Artificial i Ciberseguretat

​​Englobado en l'Àrea 1 de l'Informe (Promoure els drets fonamentals i els valors democràtics en l'àmbit digital) trobem este Programa del que afirma que "a causa del greu impacte en els drets dels ciutadans i la potencial aportació a la societat que suposa internet i la intel·ligència artificial, durant 2022 el Govern espanyol està impulsant la creació de càtedres universitàries en Inteligencia Artificial i Ciberseguretat(Obri en nova finestra) ". El desenvolupament de les càtedres de IA & Ciberseguretat s'emmarca en Agenda España Digital 2026(Obri en nova finestra) , així com el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència(Obri en nova finestra) , que té entre els seus objectius el “promoure majors oportunitats educatives en la formació professional i universitària”.

En concret, l'Estratègia de IA pretén crear un entorn de confiança respecte al desenvolupament d'una tecnologia inclusiva i sostenible. El Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, a través de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, ha llançat una convocatòria d'interés per a finançar càtedres universitàries, existents o de nova creació, dedicades a la investigació, divulgació, docència i innovació sobre Intel·ligència Artificial (IA) abordada des d'un enfocament multidisciplinari. Es pretén identificar àrees de coneixement, formació i línies d'investigació més prometedores i necessàries per a l'impuls de les capacitats digitals i el talent nacional, així com l'atracció de talent internacional.

Les Càtedres de IA estan dirigides a 14 àrees temàtiques: aeronàutica i aeroespacial, agricultura, economia de dades, tecnologies del llenguatge, robòtica, algoritmes verds, dret, IA responsable i ètica, geopolítica, música i arts, desenvolupament sostenible, sector públic, ciències de la salut i repte demogràfic. Preveu l'enfortiment de les activitats d'investigació en esta àrea, al mateix temps que busca establir un cos sòlid de coneixement que alimente les oportunitats educatives en els diferents camps que la utilitzen.

Les Càtedres de Ciberseguretat es basaran en una sèrie de temàtiques alineades amb les definides en la segona convocatòria del programa de Compres Públiques Innovadores de l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), que inclou temes relacionats amb criptografia avançada resistent a atacs quàntics, solucions innovadores en Ciberseguretat per a xarxes 5G, sistemes de monitoratge de criptotransacciones o impuls de la ciberresiliencia en la cadena de subministrament.

  • La Carta de Derechos Digitales d'Espanya

També en l'Àrea 1 de l'informe (Promoure els drets fonamentals i els valors democràtics en l'àmbit digital) trobem com destacat la Carta de Drets Digitals d'Espanya(Obri en nova finestra) .

Posada en marxa al juliol de 2021, és una de les apostes més importants del Govern per a protegir els drets dels ciutadans en la nova era d'Internet i la Intel·ligència Artificial, en la qual estos drets presenten noves i gravíssimes vulnerabilitats. Arreplega els drets digitals dels ciutadans en les seues relacions amb les administracions públiques. De fet, la Carta de Drets Digitals d'Espanya ha obtingut el premi ENATIC 2022(Obri en nova finestra)  de responsabilitat social en Dret Digital, per la seua implicació a nivell nacional i internacional i la seua influència en el desenvolupament dels drets fonamentals en els ordenaments jurídics d'altres països.

La present Carta de Drets Digitals no té caràcter normatiu sinó que proposa un marc de referència per a l'actuació de tots els poders públics. Pretén servir de guia a futurs projectes legislatius i desenvolupar polítiques públiques més justes que ens protegisquen a tots. Esta carta està alineada amb els drets i llibertats reconeguts en la Declaració Universal de Drets Humans, la Constitució Espanyola, el Conveni Europeu de Drets Humans, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.

Este text té la seua base en els notables avanços ja realitzats a Espanya per al reconeixement dels drets digitals, entre els quals destaquen el Títol X de la Llei Orgànica 3/2018(Obri en nova finestra) , de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals i el Reial decret-llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distancia.la Llei Orgànica 3/2018 inclou 19 articles en el seu Títol X per a garantir els drets digitals. El Reial decret-llei 28/2020 inclou de forma explícita disposicions sobre els drets digitals en l'àmbit laboral, com el dret a la desconnexió, el dret a la intimitat o el dret a rebre una formació adequada sobre estos drets.

Amb la publicació de la Carta, Espanya promourà la seua difusió i incorporació a instruments normatius que faciliten la seua aplicació en els diferents àmbits de la vida laboral.

La Carta de Drets Digitals és un instrument de la societat espanyola, consolidant els drets dels ciutadans espanyols en el marc digital. Així, el país mira al futur amb nous objectius: contribuir als processos de reflexió que s'estan produint a nivell europeu sobre els drets digitals i promoure el lideratge en l'àmbit dels drets digitals com a ambaixador global de la digitalització humanista.

Actualitzar els marcs normatius per a garantir els drets i deures en línia és una tasca col·lectiva, d'Espanya i de la Unió Europea. La Carta de Drets Digitals ha servit com a contribució del país a la proposta de “Declaración Europea sobre Drets Digitals i Principis per a la Dècada Digital”, publicada el 26 de gener de 2022. Esta Declaració té fortes similituds amb l'espanyola amb la Carta Espanyola, i pretén complementar drets ja existents, com el dret a la protecció de dades, la privacitat en línia i la carta de drets fonamentals.

  • El Pacte "Generació D"

Com a exemple concret d'iniciatives en matèria de competències digitals a Espanya (denominades "Foment de l'apoderament digital i l'alfabetització digital"  en l'Àrea 3 de l'Informe), al novembre de 2022 el Govern va activar el Pacte Generació D(Obri en nova finestra) , un compromís públic-privat a gran escala de més de 50 administracions i entitats públiques, empreses, associacions, fundacions, agents socials, tercer sector i mitjans de comunicació per a impulsar les competències digitals a Espanya. Açò s'emmarca en Pla Nacional de Competències Digitals(Obri en nova finestra)  de l'Agenda Agenda Espanya Digital 2026(Obri en nova finestra) , que es va articular en 2021 amb l'objectiu de garantir la formació i inclusió digital dels treballadors i del conjunt de la ciutadania per a impulsar la creació d'ocupació de qualitat, reduir la desocupació, augmentar la productivitat i tancar les bretxes digitals.

Per a açò, el Pla Nacional compta amb 3.700 milions d'euros. Els socis del Pacte Generació D es comprometen a identificar, crear, promoure o difondre iniciatives d'ocupació i aprenentatge orientades a l'adquisició i millora de competències digitals mitjançant la firma d'un Manifest. L'objectiu és crear un ecosistema cohesionat, coordinat i complet per a visibilitzar i implicar a la societat espanyola en el procés de transformació digital, amb la finalitat de tancar la bretxa de competències digitals, elevant el percentatge de població espanyola amb estes competències del 70% actual al 100%.

Perquè les persones siguen capaces de desembolicar-se amb èxit en entorns digitals en la seua vida quotidiana i evitar l'exclusió digital, la formació que perseguix el Pacte pretén cobrir els següents aspectes fonamentals, d'acord amb el Model de Competències Digitals de la Ciutadania Espanyola: alfabetització informacional i de dades (p. ex. entendre com es gestiona i difon la informació); comunicació i col·laboració (conéixer diferents formes de comunicació digital, entre altres competències); creació de continguts (crear i editar continguts en diferents formats); seguretat (conéixer les amenaces associades a l'ús de les tecnologies); i resolució de problemes (saber com buscar ajuda davant problemes tècnics).

Amb la finalitat de fer més visible l'oferta de cursos i iniciatives, s'ha posat en marxa un portal web col·laboratiu per als membres del projecte, que servirà d'altaveu de totes les iniciatives que es duen a terme a Espanya en l'àmbit de les competències digitals. També es realitzaran campanyes de difusió i sensibilització, i RTVE tindrà un paper important en la difusió de continguts sobre competències digitals en horari de màxima audiència, així com en l'emissió de programació específica en tots els mitjans de la radiotelevisió pública.

  • Bones pràctiques en l'Àrea 6 "Creació de sistemes de IA centrats en l'ésser humà i basats ​​en valors per al seu ús en el sector públic"

En el conjunt de dades publicat pel Centre Comú d'Investigació (JRC) es poden trobar algunes de les millors pràctiques desenvolupades per Espanya(Obri en nova finestra) . A continuació es descriuen algunes de les millors pràctiques identificades a nivell nacional i local.

Un exemple d'un sistema de IA centrat en l'ésser humà d'èxit en el sector públic és ADA, el nou assistent conversacional del portal “ La meua Carpeta Ciudadana(Obri en nova finestra) ” de l'Administració General de l'Estat. ADA és capaç d'entendre les necessitats de l'usuari i així guiar-li fins a l'apartat corresponent on apareix la informació sol·licitada. Amb açò es pretén facilitar l'accés a persones amb discapacitat i menys familiaritzades amb l'entorn digital. ADA seguirà aprenent i avançant en les seues funcionalitats amb la finalitat d'ajudar als ciutadans en la seua relació amb l'Administració.

L'Agència Agència Tributària(Obri en nova finestra)  està utilitzant tecnologies de IA per a estimar els ingressos d'autònoms i pimes que tributen per mòduls. Les pimes i autònoms poden optar, en determinades circumstàncies, per tributar per mòduls en lloc d'indicar l'import exacte dels ingressos. La solució estima els ingressos de la població objectiu entrenant a la població més àmplia de característiques similars que opta per tributar indicant l'import exacte dels ingressos. També utilitza dades de contribuents que canvien d'esquema tributari d'un període a otro.el import benvolgut s'utilitza posteriorment en el càlcul de diferents ràtios i estadístiques relacionades amb els ingressos.

A nivell autonòmic, un exemple de comunitat relacionada amb Blockchain per a compartir coneixement és l'Observatori Blockchain de Catalunya. L'objectiu immediat de l'Observatori Blockchain és identificar, catalogar i analitzar les tendències en el desenvolupament d'estes tecnologies, tant a Catalunya com a nivell nacional i internacional. A més, es vol crear un espai per a compartir diferents anàlisis de bones pràctiques(Obri en nova finestra) , inclosos casos d'èxit i informes.

En l'àmbit local, el servici IRIS ajuda als ciutadans a comunicar incidències o enviar queixes a l'Ajuntament de Barcelona per a la seua resolució. A través d'IRIS IRIS(Obri en nova finestra) , els ciutadans poden enviar informació i consultes, així com queixes i suggeriments de millora. En este procés, el ciutadà que comunica la incidència ha de classificar-la mitjançant un arbre de temes que s'oferix a través de l'aplicació informàtica. Esta classificació és important perquè s'utilitza per a dirigir la incidència directament al departament responsable, agilitzant així el procés de resposta. Els errors en la classificació temàtica provoquen respostes inadequades i retards en la resolució de les incidències, afectant així a la qualitat del servici oferit.

En el marc del projecte d'actualització dels servicis d'IRIS, s'ha desenvolupat un mòdul denominat MARIO, basat en algoritmes d'aprenentatge automàtic i processament del llenguatge natural per a simplificar el procés de classificació d'incidències als ciutadans. A partir de l'anàlisi del text lliure que descriu la incidència, MARIO suggerix al ciutadà les categories més probables en les quals encaixa la incidència, perquè este trie la categoria més adequada. D'esta forma, MARIO, que actualment es troba en fase de proves, minimitza la taxa d'error en la classificació inicial d'incidències en reduir enormement els processos de reclassificació manual. Abans era necessari reasignar el 50% de les comunicacions realitzades; ara, amb MARIO, s'està aconseguint una taxa d'encert superior al 85%.

Un altre exemple d'aplicació de la IA centrada en l'ésser humà és la Plataforma Smart Waste, que arreplega dades de sensors instal·lats en contenidors i camions, i també de xarxes socials, enquestes, censos i informació satelital. Les dades combinades ajuden a les autoritats locals a decidir què servicis seran necessaris, quan i on, millorant així l'eficiència de la recollida i augmentant així el percentatge de residus reciclats. Smart Waste(Obri en nova finestra)  ha sigut desenvolupat per The Circular Lab, que forma part del centre d'innovació d'Ecoembes. Ecoembes és una organització sense ànim de lucre encarregada de la recollida d'envasos de plàstic, llandes, briks, paper i cartó per al seu reciclatge.

Font original de la notícia(Obri en nova finestra)

Informe de Millors Pràctiques per país(Obri en nova finestra)

  • Interoperabilitat i Normalització