"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".
Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea i dels països de la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i el Carib (CELAC) han acordat a Santiago de Compostel·la la necessitat d'impulsar l'Agenda d'Inversions Global Gateway de la UE, aprovada en el Cim UE-CELAC del passat mes de juliol i estan destinats principalment a sectors clau com a energia, transport, infraestructures, digital, salut, educació i investigació, entre uns altres.
De esta forma se da continuidad al acuerdo de julio en la cumbre de líderes de la UE y CELAC celebrada en Bruselas, en la que se alcanzó un compromiso de inversión por valor de 45.000 millones de euros para apoyar la asociación reforzada con América Latina y el Caribe hasta 2027 mediante estos proyectos. España fue el primer país en comprometer hasta 9.400 millones de euros.
En el marc de la reunió, la primera en la història entre ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea i Amèrica Llatina i el Carib, que ha reunit 50 ministres, representants d'un centenar de països i les principals institucions financeres multilaterals, s'han assenyalat projectes concrets que formen part de l'Agenda Global Gateway.
Un d'ells és el ‘Programa regional per a protegir l'Amazònia’, per a preservar la seua biodiversitat i aprofitar de forma sostenible els seus recursos naturals, ajudar als països a aconseguir els seus objectius de desforestació neta zero i millorar el nivell de vida de les poblacions vulnerables de la regió amazónica.
Este programa ha sido el tema central de un Diálogo de Alto Nivel coorganizado con el Banco Interamericano de Desarrollo (BID) en los márgenes de este Ecofin informal.
També s'han destacat les aliances digitals entre la Unió Europea i Amèrica Llatina, la necessitat d'abordar el repte del sargazo en la regió del Carib, el desenvolupament de sistemes d'aigua potable en Equador Perú i Uruguai, el desenvolupament rural en Argentina.
Uns altres dels projectes estan destinats a l'impuls de transició energètica. Per exemple, un projecte per al desenvolupament de l'hidrogen a Xile, amb plaques solars i parcs eòlics, i el desenvolupament de la mineria sostenible a Mèxic.
Figuran también iniciativas para el desarrollo de un transporte público sostenible. En concreto, el desarrollo en la capital de Colombia de la extensión de la línea 2 del metro y la financiación de 175 autobuses eléctricos con bajas emisiones de carbono, o, en Costa Rica, la incorporación de 40 autobuses urbanos eléctricos.
Mecanisme de governança
En la reunió, els ministres també han acordat la necessitat d'establir un mecanisme específic de seguiment per a aplicar amb èxit el programa d'inversions, entorn de/entorn de tres elements:
-
La Comisión Europea recopilará y actualizará la información pertinente de cada proyecto y mantendrá una base de datos completa y actualizada. Instituciones como la CAF-Banco de Desarrollo de América Latina, el Banco Interamericano de Desarrollo (BID) y el Banco Europeo de Inversiones (BEI) apoyarán a la Comisión Europea en esta tarea.
-
Se celebrarán cada dos años cumbres de alto nivel UE-CELAC para compartir las mejores prácticas y considerar los próximos pasos para ampliar la Agenda de Inversión. La primera de estas reuniones tendrá lugar en Bruselas en el primer trimestre de 2024.
-
Per a agilitzar les inversions, els governs dels països de CELAC posaran en marxa una finestreta única específica amb capacitat per a agilitzar els tràmits administratius, jurídics i tècnics necessaris per a eliminar colls de botella i millorar el clima empresarial a fi de facilitar l'execució dels projectes per part del sector privat, amb especial atenció als projectes que responguen a necessitats locals.
Xarxa de seguretat financera global
Donant continuïtat a les converses del cim del G20 celebrada el cap de setmana passat a Nova Delhi, els ministres han abordat la necessitat de reforçar la xarxa de seguretat financera global, i en la reforma dels bancs multilaterals de desenvolupament, perquè tinguen major capacitat de finançament.
Este es un paso muy significativo impulsado por España y que tendrá seguimiento en la Cumbre de Naciones Unidas de Nueva York y en las próximas Asambleas Anuales del Fondo Monetario Internacional, que tendrán lugar en octubre en Marrakesh.
Primera reunió de ministres d'Economia i Finances UE-CELAC
Per primera vegada, ministres d'Economia i Finances de la UE i de la CELAC s'han reunit en el marc de les reunions de l'Eurogrupo i del Consell d'Assumptes Econòmics i Financers de la Unió Europea (ECOFIN), en una cita que ha sigut coorganitzada per la Presidència espanyola i el CAF-Banc de Desenvolupament d'Amèrica Llatina.
Han participat 47 ministres d'Economia i Finances de la UE i Llatinoamèrica i el Carib. Entre estos últims, han estat presents els ministres d'Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Equador, entre uns altres. Entre els representants dels bancs multilaterals i principals institucions financeres han participat: la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, el president del BID, Ilan Goldfajn, el president de CAF, Sergio Díaz-Granados, el vice-president del Banc Mundial per a la regió d'Amèrica Llatina i el Carib, Carlos Felipe Jaramillo.
“En la presidència espanyola rotatòria del Consell de la UE volem donar un impuls als llaços polítics, econòmics i històrics amb els països de Llatinoamèrica i el Carib. És fonamental avançar junts i reforçar les aliances estratègiques amb esta regió en un context geopolític tan complex i garantir una transició verda, digital i justa a Amèrica Llatina”, ha afirmat la vice-presidenta i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformación Digital en funcions, Nadia Calviño.
Los 60 países reunidos representan el 14% de la población del mundo y el 21% del PIB global.
El comerç total en béns i servicis entre la UE i els països llatinoamericans i del Carib ha augmentat quasi un 40% des del Cim UE-CELAC de 2013. La UE és a més el principal inversor en la regió d'Amèrica Llatina i el Carib.
La UE i la CELAC compartixen llaços i associacions estratègiques, la qual cosa reforça la seua capacitat per a respondre als reptes mundials. El canvi climàtic, la necessitat d'adaptar-se a la transformació tecnològica, les tensions geopolítiques i l'augment de les desigualtats, entre uns altres, mostren la necessitat d'una major cooperació multilateral i d'unes relacions econòmiques reforçades.
La reunió ha acabat amb una roda de premsa la vice-presidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformación Digital en funcions, Nadia Calviño; la comissària europea d'Associacions Internacionals, Jutta Urpilainen; el vice-president de CELAC, Camillo Gonsalves i el president executiu de CAF-Banc de Desenvolupament d'Amèrica Llatina, Sergio Díaz-Granados.
Font original de la notícia
- Cooperació interadministrativa
- Servicis electrònics
