"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".
Després d'un intens treball desenvolupat, la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea ha culminat amb èxit la negociació del reglament d'identitat digital europea, després d'aconseguir un acord amb la Comissió Europea i el Parlament Europeu que permet tancar este important expedient legislatiu.
La vice-presidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformación Digital en funcions, Nadia Calviño, ha presidit este dimecres a Brussel·les el quart i últim trílogo de tancament d'este ambiciós reglament, sense cap oposició per part de la resta d'Estats membres, la Comissió o el Parlament.
"Amb l'aprovació del Reglament d'Identitat Digital Europea fem un pas fonamental perquè els ciutadans puguen disposar d'una identitat digital europea única i segura. Es tracta d'un avanç clau perquè la Unió Europea siga un referent en l'àmbit digital protegint els nostres drets i valors democràtics”, ha afirmat la vice-presidenta Nadia Calviño.
Al trílogo han assistit també el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton, i els colegisladores d'este reglament, els eurodiputats Cristian-Silviu Buşoi i Romana Jerković.
El Reglament (UE) n ° 910/2014, conegut com a reglament eIDAS, és el marc legal vigent a Europa per a la identificació electrònica i servicis de confiança en transaccions electròniques. La Comissió Europea va proposar al setembre de l'any 2020 actualitzar este reglament, (passant a denominar-se col·loquialment "eIDAS2").
Durant estos dos anys, s'ha treballat en el Parlament Europeu, en el Consell de la UE i en la Comissió Europea per a aconseguir, després de 19 reunions tècniques baix la Presidència espanyola del Consell de la UE, un acord de text final que serà de compliment obligat en tots els Estats membres de la Unió Europea.
Identificació digital segura en el conjunt de la UE
El Reglament eIDAS2 té com a objectiu garantir l'accés universal de les persones i les empreses a una identificació i autenticació electròniques segures i fiables.
Per a açò, preveu que els Estats Membres estaran obligats a emetre dins dels 24 mesos posteriors a l'entrada en vigor almenys una cartera d'identitat digital europea (European Digital Identity Wallet), que seran voluntàries per als ciutadans i empreses en forma d'aplicacions mòbils.
Aquestes carteres digitals permetran a ciutadans identificar-se digitalment, emmagatzemar i compartir una infinitat de dades identificatives, credencials i atributs d'identitat, tals com el permís de circulació, titulacions acadèmiques, comptes bancaris o receptes mèdiques. També permetrà la firma digital i controlar amb qui i en quines condicions es compartix eixa informació personal a tercers.
Tot açò de manera comuna i harmonitzada en el conjunt de la Unió Europea, la qual cosa suposa un gran pas cap a la cohesió territorial i el mercat únic, ja que estes carteres digitals també podran ser utilitzades en el sector privat.
Evitar compartir innecessàriament dades personals
A més, evitarà utilitzar mètodes d'identificació privats o compartir innecessàriament dades personals. El control de l'usuari garantirà que només es compartisca la informació que siga necessari compartir.
Entre els altres diversos acords aconseguits i establits en el text definitiu, amb un enfocament harmonitzat de ciberseguretat, figuren també l'exigència d'alts nivells de confiança i la gratuïtat d'estes carteres digitals, que seran desenvolupades baix un model de fonts obertes (open source) que permeta un major escrutini i seguretat d'estes aplicacions.
També s'establix l'ampliació de servicis de confiança als llibres majors electrònics (electronic ledgers) i a la gestió de dispositius de creació de firmes i segells electrònics a distància, així com l'expedició electrònica d'atributs d'identitat per part de prestadors qualificats.
Intens procés de negociació baix la Presidència espanyola
El text es trobava en la fase de negociació interinstitucional coneguda comunament com trílogos, a causa que en estes discussions participen tres institucions de la Unió Europea –Consell de la UE, Parlament Europeu i Comissió Europea--.
Gràcies a l'intens treball realitzat baix la Presidència espanyola del Consell de la UE, el quart i últim trílogo suposa el colofó final a un gran esforç negociador que s'ha traduït en 19 reunions tècniques des que Espanya va rebre este expedient per part de l'anterior Presidència Sueca. En l'última reunió tècnica celebrada el dia 11 d'octubre de 2023 tots els articles pendents de negociació van quedar finalitzats en un text acordat per totes les parts.
Després del consens aconseguit hui prosseguiran els treballs tècnics per a completar el text jurídic de conformitat amb l'acord provisional. Una vegada finalitzat, el text es presentarà a Comité de Representants Permanents dels Estats membres (Coreper) per a la seua aprovació.
L'acord revisat haurà de ser adoptat formalment pel Parlament i el Consell abans que puga publicar-se en el Diari Oficial de la UE i entrar en vigor.
Altres expedients digitals claus per a la Presidència espanyola
La Presidència espanyola continua treballant per a tancar altres expedients clau en l'àmbit digital abans de la finalització del seu mandat el 31 de desembre.
Entre tots ells destaca el Reglament d'Intel·ligència Artificial, perquè la Unió Europea siga la primera jurisdicció en el món amb un règim legal de matèria d'intel·ligència artificial, garantint que esta nova tecnologia respon als drets fonamentals europeus. El treball avança en els trílogos celebrats fins hui , amb l'objectiu de tancar la negociació abans de final d'any.
També s'està progressant amb el Reglament de Ciberresiliencia, per a augmentar la ciberseguretat dels productes de maquinari i de programari. Es tracta de protegir als ciutadans, donant-los unes garanties de seguretat i de qualitat de tots aquells productes que incorporen elements digitals.
Un altre dels expedients en curs de negociació és el Reglament sobre Infraestructura Gigabit (GIA). Es tracta de tindre les infraestructures d'alta velocitat segures en tota en tota Europa fins a 2030 per a desplegar totes les xarxes de comunicacions electròniques i reduir costos del desplegament, donant a més seguretat jurídica i transparència als operadors econòmics. L'objectiu de la Presidència espanyola és obtindre el mandat del Consell Europeu durant este semestre i començar a continuació les negociacions amb el Parlament Europeu.
Font original de la notícia
- Cooperació interadministrativa
- Identitat i Firma electrònica
