Dos de les regulacions més rellevants de la Unió Europea en matèria de dades articularan en breu el contorn jurídic que delimitarà el desenvolupament de l'economia de la dada en els pròxims anys. El Data Governance Act (DGA)
és plenament aplicable des del passat 24 de setembre de 2023, mentre que la redacció de la Data Act (DONA) va ser aprovada el passat 27 de novembre.
No són les úniques, doncs el marc jurídic ja inclou altres normes importants que regulen matèries que s'interconnecten, revelant així l'enfocament proactiu de la Unió Europea en l'establiment d'unes regles de joc concordes amb les necessitats de la ciutadania i les empreses europees. Unes pautes que oferixen el entorn de seguretat jurídic necessari per a aconseguir l'objectiu últim de impulsar un Mercat Únic Digital europeu.
En el cas de la DGA i la DONA, les negociacions per a la seua aprovació han posat de manifest que els seus objectius eren compartits pels grups d'interés concernits. Per a les dos, la dada constituïx un element central per a la transformació digital, i compartixen l'interés a eliminar o reduir les barreres i obstacles per a la seua compartició. Assumixen així que la innovació basada en les dades reportarà enormes beneficis als ciutadans i a l'economia. Per tant, crear marcs jurídics que faciliten aquests processos és un objectiu comú per a empreses, institucions i ciutadania.
Les aportacions realitzades des del món acadèmic, empresarial i associatiu han sigut abundants i enriquidores, tant per a la fase d'elaboració de les normes, com para el que serà la seua implementació i desenvolupament en la pràctica. Una de les qüestions més reiterades és la preocupació per la forma en què interactuaran les diferents normes d'eixe ‘paquet normatiu digital’. Particularment important és la interacció amb el Reglament General de Protecció de Dades , raó per la qual DGA i DONA han establit línies generals sobre la preeminència d'aquest reglament en cas de conflicte. En este sentit, l'increment de la normativa no impedix que sorgisquen situacions concretes en la pràctica al voltant de conceptes clau de l'àmbit de les dades personals, com el consentiment, les finalitats del tractament, l'anonimització, o la portabilitat.
Una altra de les qüestions ressaltades té a veure amb la cerca de sinergies entre esta normativa i els models de negoci de dades actuals o futurs. L'objectiu general reconegut és el d'impulsar el desenvolupament dels espais de dades i de la economia de la dada en el seu conjunt. Esta meta serà més pròxima en la mesura en què la ‘càrrega regulatòria’ no reduïsca els incentius de les empreses a invertir a recopilar i gestionar dades; que no debilite la posició competitiva de les empreses europees (protegint adequadament els secrets comercials, els drets de propietat intel·lectual i la confidencialitat); i que hi haja un equilibri adequat entre els interessos generals i els empresarials.
