El nou Reglament General de Protecció de Dades
(GDPR en les seues sigles en anglés, General Data Protection Regulation) suposa un abans i un després en els drets dels ciutadans respecte del govern de les dades personals i la privacitat dels ciutadans.
GDPR va entrar en vigor en 2016 actualitzant la Directiva de Protecció de Dades de 1995, però les Administracions Públiques i empreses han comptat amb un termini de dos anys per a adaptar-se a la nova legislació. El 25 de maig d'enguany s'acaba aquest termini i GDPR passarà a ser de plena aplicació no solament en els estats membre, sinó també per a qualsevol organització que capte, emmagatzeme o tramite dades de caràcter personal de ciutadans de l'O.I., independentment d'on estiga situada.
D'acord amb GDPR, una dada personal és qualsevol informació que servisca per a identificar a una persona natural. Esta definició tan oberta genera una sèrie de dubtes. Amb GDPR un email professional, una direcció IP o la informació captada per les cookies d'una web són dades personals. Per no parlar de totes les dades captades per wearables o sensors lligats a Internet de les Coses o Smart cities –sempre que identifiquen a una persona-.
Algunes dades personals poden incloure informació de gran valor per a la ciutadania i les empreses reutilisadores, però la seua publicació oberta pot amenaçar la privacitat. D'acord amb GDPR, els ciutadans europeus han de donar el seu consentiment “clar i explícit” per al tractament de les seues dades. Per tant, no es pot publicar per a la seua reutilització cap dada personal sense el consentiment de l'o els afectats. És important ressaltar que esta situació ja estava arreplegada en la Llei de Protecció de Dades espanyola – concretament en l'article 6.1-, per la qual cosa no suposa un gran canvi.
No obstant açò, existixen excepcions que permeten la publicació de dades personals:
-
Si existen motivos legítimos para publicarlos. Por ejemplo, en el caso de una resolución judicial.
-
Si los datos han sido anonimizados. La anonimización es un proceso de disociación a través del cual los datos se desvinculan de la persona a la que pertenecen, de forma que dejan de ser “datos personales”. Es decir, se eliminan los datos que pueden identificar a una persona o se sustituyen por variables genéricas, como distritos postales, rangos de edad, niveles de estudios, etc. Como hemos visto, GDPR solo afecta a los datos personales, por lo cual si un dato deja de ser personal ya no está sujeto a este Reglamento.
L'anonimització és un bon recurs per a mantindre la utilitat de les dades obertes, permetent diferents tractaments (com a anàlisis o estadístiques), però també té els seus riscos. No cal confondre anonimització amb pseudoanonimización, on s'oculta la identitat, però es deixa un rastre que pot permetre identificar al ciutadà. L'anonimització ha de garantir que no es pot reunificar la informació sobre un individu concret per inferència a partir de dades no personals en un conjunt de dades obert.
En el context actual, la privacitat és una preocupació inevitable quan parlem de dades obertes. Per a garantir el compliment normatiu és important regular i monitorar els fluxos de dades, de manera que la privacitat i la llibertat d'informació, i els interessos dels ciutadans i els reutilisadors de dades puguen equilibrar-se. D'esta forma aconseguirem promoure l'economia lligada a la reutilització de dades, generant nous productes i servicis que aporten valor a la societat, i respectant al mateix temps els drets dels ciutadans.
