El Consell de Competitivitat ha adoptat en la seua sessió de 2 i 3 de març unes Conclusions en les quals s'establixen accions encaminades a suprimir els obstacles existents en el mercat interior i a possibilitar una transició fluïda i ràpida a l'era digital. Se subratlla la necessitat de dirigir-se cap a una administració oberta elevant el nivell de l'administració electrònica i de la interoperabilitat, amb un enfocament segur i de manera que la informació es present a l'administració una sola vegada, alhora que es protegixen les dades personals.
Segons arreplega la corresponent nota de premsa, la presidenta de la sessió, Dana Reizniece-Ozola, ministra d'Economia de Letònia, ha subratllat: "no hi ha temps que perdre si Europa vol liderar la revolució digital i millorar la competividad. Açò exigix una sèrie d'accions clau, com la supressió dels obstacles artificials que impedixen a les nostres empreses i ciutadans beneficiar-se del mercat únic plenament i en condicions d'igualtat. Així mateix, és fonamental crear les bases d'un marc sòlid per a les inversions. Tots dos requisits concorden amb l'esperit i l'eix central de la Presidència letona: aconseguir una Europa digital competitiva".
En el que a l'Administració es referix, aquestes conclusions contemplen, entre uns altres, els següents aspectes:
- La necessitat de dirigir-se cap a una administració oberta elevant el nivell de l'administració electrònica i de la interoperabilitat dels diferents sistemes d'administració electrònica de tots els Estats membres i redoblant els esforços per a aplicar a escala de la UE un enfocament segur destinat al fet que la informació es present a l'administració una sola vegada, alhora que es protegixen les dades personals.
- Que la plena i eficient explotació dels instruments i servicis com la computació en el núvol, els macrodatos (big data), el xifrat, la Internet de les Coses i les dades de lliure accés poden impulsar una major productivitat i millors servicis i que, per açò, s'han de facilitar, també mitjançant solucions impulsades pel mercat, la investigació i el desenvolupament i la promoció de les capacitacions i la creació de capacitats necessàries, juntament amb un augment de la normalització i la interoperabilitat de les TIC.
- El marc regulador i les activitats connexes han de ser "digitals per defecte" per a garantir que tota nova legislació siga apta per a l'era digital i aborde totes les possibles maneres en què les solucions digitals puguen reduir les càrregues per als ciutadans i les empreses.
- Promoure, si és el cas, la posició de les normes europees com a punt de referència reconegut per a facilitar el compliment de la legislació de la UE, inclosos els nous àmbits com el mercat únic digital, els servicis a les empreses, les tecnologies noves i de punta, així com les polítiques electròniques (contractació pública electrònica i administració electrònica), i que poden també influir i fer progressar el comerç internacional i els nostres interessos amb els socis internacionals.
- La contínua necessitat de comptar amb les normes més avançades i d'alta qualitat. La importància d'unes condicions equitatives, raonables i no discriminatòries per a la concessió de llicències de patents bàsiques normalitzades, i la necessitat de racionalitzar les activitats de normalització a internacionals i de la UE.
Els ministres també han canviat impressions sobre la manera en què Europa pot recolzar millor i accelerar la transició cap a una economia basada en dades, mitjançant la investigació oberta, en xarxa i amb gran quantitat de dades, en el context de l'Agenda Digital per a Europa. En este terreny, entre altres qüestions, se suscita la creació d'infraestructures de dades facilitadores, que garantisquen la interoperabilitat i l'accés obert a les dades, inclosos les dades de l'Administració.
