La Unió Europea ha situat la transformació digital del sector públic en el centre de la seua agenda política. A través de diverses iniciatives, enquadrades dins del programa polític la Dècada Digital , la UE busca impulsar l'eficiència dels servicis públics i oferir una millor experiència als ciutadans. Un objectiu per al qual és fonamental l'intercanvi de dades i informació de manera àgil entre institucions i països.
És ací on cobra importància la interoperabilitat i la busca de noves solucions per a impulsar-la. Les tecnologies emergents com la intel·ligència artificial (IA), suposen grans oportunitats en este camp, gràcies a la seua capacitat per a analitzar i processar enormes quantitats de dades.
Un informe per a analitzar l'estat de la qüestió
Davant este context, la Comissió Europea ha publicat un extens i exhaustiu informe titulat “ Artificial Intelligence for Interoperability in the European Public Sector ”, on oferix una anàlisi sobre com la IA ja estan millorant la interoperabilitat en el sector públic europeu. L'informe es dividix en tres parts:
- Una revisió bibliogràfica i política sobre les sinergies entre AI i la interoperabilitat. En ella es destaca el treball legislatiu dut a terme per la UE. Es ressalta la Llei sobre l'Europa Interoperable que busca establir una estructura de governança i impulsar un ecosistema de solucions reutilitzables i interoperables per a l'administració pública. També s'esmenta la Llei d'Intel·ligència Artificial , dissenyada per a garantir que els sistemes de IA utilitzats en la UE siguen segurs, transparents, trazables, no discriminatoris i respectuosos amb el medi ambient.
- L'informe continua amb una anàlisi quantitativa de 189 casos d'ús. Per a seleccionar estos casos, s'ha tingut en compte l'inventari realitzat en l'informe “ AI Watch. Panorama europeu de l'ús de la Intel·ligència Artificial pel sector públic ” que inclou 686 exemples, actualitzat a 720 recentment.
- Un estudi qualitatiu que aprofundix en alguns dels casos anteriors. En concret, s'han caracteritzat set casos d'ús (dos d'esllos espanyols), amb un objectiu exploratori. És a dir, es busca extraure coneixement sobre els reptes a afrontar de la interoperabilitat i com poden ajudar les solucions basades en la IA a açò.
Conclusions de l'estudi
La IA s'està convertint en una ferramenta essencial per a estructurar, conservar, normalitzar i processar les dades de l'administració pública, millorant la interoperabilitat dins i fora de la mateixa. Una tasca que ja realitzen moltes organitzacions.
D'entre tots els casos d'ús de IA en el sector públic analitzats en l'estudi, el 26% estaven relacionats amb la interoperabilitat. Estes ferramentes s'utilitzen per a millorar la interoperabilitat operant en diferents nivells: tècnic, semàntic, jurídic i organitzatiu. Un mateix sistema de IA pot operar en diferents capes.
- La capa semàntica de la interoperabilitat és la més rellevant (91% dels casos). L'ús d'ontologies i taxonomies per a crear un llenguatge comú, combinat amb la IA, pot ajudar a establir la interoperabilitat semàntica entre diferents sistemes. Un exemple és el projecte EPISA60 , que es basa en processament del llenguatge natural, utilitzant reconeixement d'entitats i aprenentatge automàtic per a explorar documents digitals.
- En segon lloc, es troba la capa organitzativa, amb un 35% de casos. Es destaca l'ús de IA per a l'harmonització de polítiques, models de governança i reconeixement mutu de dades, entre uns altres. En este sentit, el Ministeri de Justícia d'Àustria va llançar el projecte JustizOnline que integra diversos sistemes i processos relacionats amb la impartició de justícia.
- El 33% dels casos se centrava en la capa jurídica. En este cas es busca que l'intercanvi de dades es realitze complint amb els requisits legals sobre protecció de dades i privacitat. La Comissió Europea està elaborant un estudie per a explorar com pot utilitzar-se la IA per a verificar la transposició de la legislació de la UE per part dels Estats membres. Per a açò es comparen diferents articles de les lleis amb ajuda d'una IA.
- Finalment, està la capa tècnica, amb un 21% de casos. En este camp, la IA pot ajudar a l'intercanvi de dades de forma fluïda i segura. Un exemple és el treball realitzat en el centre d'investigació belga VITO , basat en tècniques de codificació/descodificació i transport de dades amb IA.
En concret, les tres accions més comunes que els sistemes basats en IA realitzen per a impulsar la interoperabilitat de les dades són: detectar informació (42%), estructurar-la (22%) i classificar-la (16%). En la següent taula
, extreta de l'informe, es poden veure totes les activitats detallades:
L'informe també analitza l'ús de IA en àrees concretes. Destaca el seu ús en “servicis públics generals” (41%), seguit de “orde públic i seguretat” (17%) i “assumptes econòmics” (16%). Respecte dels seus beneficis, destaca la simplificació administrativa (59%), seguit de l'avaluació de l'eficàcia i l'eficiència (35%) i la preservació de la informació (27%).
Casos d'ús de IA a Espanya
En la tercera part de l'informe s'analitzen detalladament casos d'ús concrets de solucions basades en IA que han ajudat a millorar la interoperabilitat del sector públic. De les set solucions caracteritzades, dos són d'Espanya:
- Vulnerabilidad energètica - avaluació automatitzada de l'informe sobre pobresa energètica. Quan les empreses proveïdores de servicis d'energia detecten impagaments, abans de tallar el servici han de consultar amb l'ajuntament per a determinar si l'usuari es troba en situació de vulnerabilitat social, en este cas no se li poden tallar els subministraments. Els ajuntaments reben mensualment llistats de les companyies en diferents formats i han de passar per un costós procés burocràtic manual per a validar si un ciutadà està en risc social o econòmic. Per a solucionar este repte, l'Administració Oberta de Catalunya (AOC) ha desenvolupat una ferramenta que automatitza el procés de verificació de dades millorant la interoperabilitat entre les empreses, els municipis i altres administracions.
- Transcripcions automatitzades per a agilitzar els procediments judicials. Al País Basc, les transcripcions de juís per part de l'administració es realitzen revisant manualment els vídeos de totes les sessions. Per tant, no és possible buscar fàcilment paraules, frases, etc. Esta solució convertix les dades de veu en text automàticament, la qual cosa permet realitzar cerques i estalviar temps.
Recomanacions
L'informe finalitza amb una sèrie de recomanacions sobre el que haurien de fer les administracions públiques:
- Augmentar la conscienciació interna sobre les possibilitats de la IA per a millorar la interoperabilitat. A través de l'experimentació, podran descobrir els beneficis i el potencial d'esta tecnologia.
- Enfocar l'adopció d'una solució IA com un projecte complex amb implicacions no solament tècniques, sinó també organitzatives, legals, ètiques, etc.
- Crear les condicions òptimes per a una col·laboració efectiva entre agències públiques. Per a açò és necessària una comprensió comuna dels reptes a afrontar, amb la finalitat de facilitar l'intercanvi de dades i la integració dels diferents sistemes i servicis.
- Promoure el ús d'ontologies i taxonomies uniformes i estandarditzades per a crear un llenguatge comú i una comprensió compartida de les dades que ajuden a establir la interoperabilitat semàntica entre sistemes.
- Avaluar les legislacions actuals, tant en les primeres etapes d'experimentació com durant la implementació d'una solució de IA, de manera regular. També s'ha de considerar la possibilitat de col·laborar amb actors externs per a avaluar l'adequació del marc jurídic. En este sentit, l'informe també inclou recomanacions per a les pròximes actualitzacions polítiques de la UE.
- Recolzar la millora de les competències dels especialistes en IA i interoperabilitat dins de l'administració pública. Es busca que les tasques crítiques de supervisió dels sistemes de IA queden dins de l'organització.
La interoperabilitat és un dels motors clau de el govern digital, ja que permet l'intercanvi fluït de dades i processos, fomentant la col·laboració eficaç. La IA pot ajudar a automatitzar tasques i processos, reduir costos i millorar l'eficiència. Per això és recomanable impulsar la seua adopció pels organismes públics de tots els nivells.
