Dels 639 membres del Parlament Europeu que van assistir a la votació sobre la Llei d'Europa Interoperable dimarts passat, 524 eurodiputats van recolzar la llei, i només 18 van votar en contra.
Este resultat ha vingut precedit per acorde sobre la Llei aconseguit en negociacions de diàleg tripartit entre el Consell i el Parlament al novembre de 2023. Atés que tots dos òrgans estan preparats per a aprovar formalment el seu consens de forma independent, s'espera que la Llei d'Europa Interoperable es convertisca en llei europea després de solament una primera lectura. Durant el debat sobre la llei, el ponent designat pel Parlament per a la llei, Ivars Ijabs (Renovar Europa, Letònia), va expressar la seua opinió que un text legislatiu com la Llei per a una Europa Interoperable ja hauria d'existir en la Unió Europea des de fa molt temps.
“Els ciutadans mereixen accedir als servicis públics ràpidament i disposar d'ells més enllà de les seues fronteres”, va afirmar Ijabs. "Lamentablement, l'intercanvi de dades entre Estats membres sol ser només alguna cosa que existix sobre el paper. Fa molt difícil la prestació de servicis públics i està frenant el desenvolupament econòmic. De fet, en alguns Estats membres la interoperabilitat ni tan sols està garantida a nivell nacional. Per tant, necessitem este text legislatiu". Ijabs també va afirmar que una millor interoperabilitat podria accelerar els servicis públics fins a en un 25 %: "Necessitem assegurar-nos que els futurs servicis digitals siguen més eficaços i funcionen en interés dels ciutadans i les empreses. Açò s'aplica a la seguretat vial, la salut i la contractació pública, per nomenar només alguns".
Comissió Europea: una promesa d'implementació cohesiva
En el mateix debat, la comissària europea Mairead McGuinness (Estabilitat Financera, Servicis Financers i Unió dels Mercats de Capitals) va declarar que “no es pot subestimar la importància d'esta Llei. Asseu les bases per a un futur en el qual els servicis digitals no es vegen obstaculitzats per fronteres geogràfiques o burocràtiques. I açò suposarà una verdadera diferència per als ciutadans europeus. La Comissió s'assegurarà que esta iniciativa s'implemente de manera coherent en tots els nivells de govern, a nivell europeu, nacional, regional i local".
McGuiness també va concloure el seu discurs afirmant que “este acte és un pas vital cap a un panorama digital europeu més integrat i innovador. Ajudarà a donar forma a un sector públic local receptiu i progressista”.
Aprovació generalitzada en les principals fraccions
Segons l'eurodiputat romanés Gheorghe Falca (Partit Popular Europeu), la llei "és un pas important cap a la creació d'un espai europeu digital i la consolidació del lideratge europeu en este camp. Necessitem administracions modernes i eficients que treballen amb un cost mínim i ara tenim l'oportunitat d'aconseguir este objectiu”.
L'eurodiputat portugués Francisco Guerreiro (Verds/ALE) va considerar que la Llei per a una Europa Interoperable és un tema molt important que tracta de millorar la vida quotidiana dels ciutadans de la UE. "És un d'eixos debats que no haurien d'utilitzar-se únicament en els fragments de les xarxes socials". El company de Guerreiro, Jordi Solé, va afegir que la llei "establirà una base sòlida per a l'ús i l'intercanvi de solucions d'interoperabilitat, incloses aquelles basades en sistemes oberts". Segons Solé, la llei també "fomenta la confiança i la cooperació entre les administracions públiques de tota la UE, com van demanar els ciutadans en la Conferència sobre el Futur d'Europa".
L'eurodiputada maltesa Josianne Cutajar (S&D) també es va mostrar positiva. Segons ella, un dels principals beneficis de la interoperabilitat és "la millora de l'eficiència i la productivitat, la qual cosa es traduïx en estalvis de costos i una assignació més estratègica de recursos" i el major potencial de "els ciutadans i les pimes per a dependre millor dels servicis públics en línia en la Unió Europea". Si ben Cutajar va emfatitzar la necessitat de posar servicis públics clau en línia per a tots els ciutadans per a 2030, també va afirmar que està particularment orgullosa que la Llei esmente la importància de mantindre l'accessibilitat fora de línia dels servicis públics en interés dels menys capacitats digitalment i la necessitat de prestar especial atenció als recursos de les regions desfavorides.
La seua companya portuguesa Maria Manuel Leitão Marques va declarar que l'ús de la interoperabilitat permetrà compartir dades de forma segura entre empreses públiques i privades. Per este motiu, Marques creu fermament que la llei reduirà les càrregues administratives per a estes empreses.
Pròxims passos
S'espera que el Consell done llum verda a la proposta de Llei per a una Europa Interoperable a la fi del mes de febrer. A partir d'eixe moment, les dos institucions han donat el seu vistiplau perquè la Llei d'Europa Interoperable es publique en el Diari Oficial de la Unió Europea. Posteriorment, passaran 20 dies abans que la Llei d'Europa Interoperable entre en vigor i arribe la fase oficial d'implementació de la Llei per a la Comissió Europea i els Estats membres de la UE.
Font original de la notícia
- Interoperabilitat i Normalització
