"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".
El
ELI
va sorgir en 2012 a través d'unes Conclusions del Consell (2012/C 325/02) en les quals la Unió Europea convidava als Estats membres a adoptar un estàndard d'identificació i descripció de les normes jurídiques. Esta iniciativa ha anat evolucionant i enriquint-se gràcies a noves conclusions publicades en 2017 ( 2017/C 441/05 ) i 2019 ( 2019/C 360/01 ).
El
ELI
, que es basa en un acord voluntari entre els països de la
UE
, busca facilitar l'accés, intercanvi i interconnexió de la informació jurídica publicada en els sistemes nacionals, europeus i mundials. D'esta forma es facilita la seua disponibilitat com a conjunts de dades obertes, impulsant la seua reutilització.
En concret, el
ELI
permet:
- Identificar documentos legislativos, como normas o recursos legales, de forma univoca mediante un identificador único (
URI
), comprensible tant per persones com per màquines.
- Definir les característiques de cada document a través de metadades procesables automàticament. Per a açò utilitza vocabularis definits mitjançant ontologies consensuades i recomanades per a cada àmbit.
Gràcies a açò, s'aconseguixen una sèrie d'avantatges:
- Aporta major qualitat i fiabilitat.
- Augmenta la eficàcia en els fluxos d'informació, reduint temps i estalviant costos.
- Optimitza i agilitza l'accés a la legislació de diferents sistemes jurídics en proporcionar la informació de manera uniforme.
- Millora de la interoperabilitat dels sistemes jurídics, facilitant la cooperació entre països.
- Facilita la reutilització de dades jurídiques com a base de nous servicis i productes de valor afegit que milloren l'eficiència del sector.
- Impulsa la transparència i la rendició de comptes dels Estats Membres.
Aplicació d'Espanya.
ELI
El
ELI
és un sistema flexible que ha de ser adaptat a les peculiaritats de cada territori. En el cas de l'ordenament espanyol, existixen diversos aspectes jurídics i tècnics que condicionen la seua implementació.
Un dels principals condicionants és la pluralitat d'emissors, amb normes a nivell nacional, autonòmic i local, cadascuna de les quals compta amb el seu propi mitjà de publicació oficial. A més, cada organisme publica els documents en els formats que considera adequats (pdf, html, xml, etc.) i amb diferents metadades. A açò cal sumar la pluralitat lingüística, per la qual cada butlletí es publica en les llengües oficials corresponents.
Per açò, es va acordar que la implementació de el
ELI
es realitzaria de forma coordinada per totes les administracions, en el marc de la Comissió Sectorial d'Administració Electrònica (CSAE) ,a través de dos fases:
- A causa de la complexitat de la normativa local, en la primera fase, es va decidir abordar únicament l'especificació tècnica aplicable a l'Estat i les Comunitats Autònomes, mitjançant acord de la CSAE de 13 de març de 2018 .
- Al febrer de 2022 , s'ha elaborat una nova versió per a incloure en la seua aplicació a la normativa local.
Amb esta nova especificació, queden establides les directrius comunes per a la implementació de el
ELI
en el context espanyol, però respectant les particularitats de cada organisme. És a dir, arreplega únicament els elements mínims necessaris per a garantir la interoperabilitat de la informació legal publicada en tots els nivells d'administració, però se seguix permetent que cada organisme mantinga els seus propis diaris oficials, bases de dades, processos interns, etc.
Respecte de el àmbit temporal, els organismes han d'aplicar estes especificacions de la següent manera:
- Normativa estatal: aplica a aquella publicada a partir del 29/12/1978, així com la publicada abans si compta amb versió consolidada.
- Normativa autonòmica: aplica a aquella publicada a partir del 29/12/1978.
- Normativa local: cada entitat podrà aplicar el seu propi criteri.
Com implementar l'ELI?
En la pàgina web https://www.elidata.es/ s'oferixen recursos tècnics per a l'aplicació de l'identificador. En ella s'explica el model contextual i s'oferixen diferents plantilles per a facilitar la seua aplicació:
També oferix la relació de metadades mínimes comunes , entre altres recursos.
A més, per a facilitar la coordinació nacional i la compartició d'experiències, en la web també es pot trobar informació sobre la implementació efectuada per les diferents administracions .
El ELI ja s'aplica, per exemple, en Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) . Des de la seua pàgina web es pot accedir a totes les normes del BOE identificades amb L'I , distingint entre les normes estatals i autonòmiques. Si prenem com a referència una norma com el Reial decret-llei 24/2021, on es procedia a la transposició de diverses directives europees (inclosa la de dades obertes i reutilització de la informació del sector públic), veiem que s'inclou un inclou un enllaç permanent ELI .
En definitiva, ens trobem davant un mecanisme comú de gran utilitat per a facilitar la interoperabilitat de la informació jurídica, la qual cosa pot impulsar la seua reutilització no solament a nivell nacional, sinó també europeu, afavorint la creació de l'espai espai de llibertat, seguretat i justícia de la Unió Europea.
Font original de la notícia Datos.gob.es
- Interoperabilitat i Normalització
- Cooperació interadministrativa