"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".
El Ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro ha clausurat les I Jornades sobre les noves Lleis Administratives, organitzades per l'Institut Nacional d'Administració Pública (INAP).
Durant la seua intervenció, el Ministre ha destacat el treball professional dels empleats públics i l'extraordinària labor dels servicis públics que té Espanya que, “amb la seua dedicació i esforç, han fet que l'Administració Pública siga una aliada per a l'eixida de la crisi”.
En este sentit, Montoro ha assegurat que gràcies a la funció pública, el Govern ha pogut emprendre la modernització de l'Administració, “imprescindible per a la recuperació econòmica i perquè el país seguisca progressant”.
Esta nova normativa per a la reforma del funcionament de les Administracions Públiques implanta una Administració totalment electrònica, interconnectada, transparent i amb una estructura clara i simple. En concret, s'arreplega en sengles Lleis: la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic.
Esta reforma es basa en dos eixos complementaris: el referit a les relacions externes de l'Administració amb ciutadans i empreses, de la qual s'ocupa la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques; i a l'organització i relacions internes dins de cada Administració i entre les diferents Administracions, en la qual se centra la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic.
Principals novetats per als ciutadans.
- Es faciliten les relacions electròniques dels ciutadans amb l'Administració. Amb este objectiu s'habilita la presentació d'escrits en qualsevol moment en el registre electrònic de qualsevol Administració, amb independència de qui es dirigisquen.
- Se simplifiquen els mitjans d'identificació i de firma electrònica que es poden utilitzar per als tràmits administratius. Per a açò es potencia, per exemple, l'ús de claus electròniques concertades que es faciliten al ciutadà en el moment per a realitzar el seu tràmit, s'establix l'assistència personal per part de l'Administració en l'ús de mitjans electrònics a aquells ciutadans que ho necessiten i es preveu que les Administracions puguen avisar al ciutadà, si així ho ha autoritzat, mitjançant missatge al telèfon mòbil que té una notificació que podrà consultar de manera electrònica.
- Es reduïxen les càrregues administratives i s'establix com a regla general la no sol·licitud de documents originals (per exemple, la declaració de la renda o els certificats d'empadronament, etcètera). No caldrà que els ciutadans presenten fotocòpies de documents, sinó que, registrats estos electrònicament, l'Administració elaborarà les còpies que necessite.
- Hi haurà un únic procediment comú, més fàcil de conéixer, prescindint de l'abundant nombre actual de procediments especials, i es preveu un procediment administratiu "exprés" per a supòsits de menor complexitat, amb el que es guanya en agilitat en reduir terminis.
- Es generalitza per a tots els procediments administratius la possibilitat de reduir l'import de les sancions per ràpid pagament o per reconeixement de la responsabilitat.
- D'altra banda, els ciutadans podran conéixer les principals reformes que es té previst aprovar cada any a través del denominat Pla anual normatiu.
Principals novetats per a les empreses.
- Les empreses es relacionaran obligatòriament de forma electrònica amb totes les Administracions, com venen fent ja amb l'Agència Tributària i la Seguretat Social, i podran atorgar poders electrònicament perquè els seus representants realitzen tràmits administratius. Per a facilitar-los esta tasca comptaran amb un registre administratiu de poders a la seua disposició.
- Es reduïxen càrregues administratives al no exigir com a regla general documents que hagen sigut presentats amb anterioritat, o elaborats per la pròpia Administració (per exemple: llicències o autoritzacions ja expedides).
- En l'àmbit estatal, es fixa amb caràcter general una data comuna (gener i juny) d'entrada en vigor de les normes que imposen obligacions a professionals i empreses per al desenvolupament de la seua activitat econòmica o professional, la qual cosa permetrà a les empreses poder planificar la seua activitat amb major certesa i adaptar-se millor als canvis normatius.
Major transparència i funcionament més àgil de les Administracions Públiques
Els guanys d'agilitat seran tant per a la gestió de procediments administratius, en preveure que totes les comunicacions entre Administracions seran íntegrament electròniques en tots els seus procediments, la qual cosa permetrà reduir temps de tramitació, com en els processos d'elaboració de normes, en preveure, en l'àmbit estatal, un procediment abreujat, la qual cosa facilitarà donar respostes regulatòries més ràpides a determinats problemes.
A açò s'unixen diferents mesures que aprofundixen en la senda de transparència iniciada en l'últim any. Entre elles destaca la creació d'un inventari únic i públic de tots els organismes i entitats vinculats o dependents de totes les Administracions. Qualsevol ciutadà i empresa podrà conéixer què organismes i entitats públiques existixen a cada moment en qualsevol Administració, al que s'unix que tots els organismes i entitats estatals, amb independència de la seua denominació, hauran d'afegir les sigles que identifiquen la seua naturalesa jurídica. Açò contribuirà a millorar la seua senyalització en el mercat de forma clara i fàcil per a la seua identificació jurídica per qualsevol operador.
Per a aprofundir en la millora de la transparència també es crea un nou registre estatal en el qual constarà tot el llistat d'òrgans de cooperació en els quals participa l'Administració General de l'Estat, així com dels convenis que l'Estat té subscrits amb altres Administracions.
D'altra banda, també es guanya en transparència en els procediments d'elaboració de normes en preveure la realització d'una consulta pública a través de la web amb caràcter previ a l'elaboració de les propostes normatives. També hi haurà una avaluació de les iniciatives normatives aprovades l'any anterior com a mecanisme de control expost, amb l'objectiu d'analitzar els efectes de la seua aplicació, el grau de compliment dels seus objectius i fer, si fóra necessari, propostes de modificació o derogació.
A més, les Conferències Sectorials (principal òrgan de cooperació entre l'Estat i les Comunitats Autònomes) seran informades sobre els projectes normatius, quan afecten a l'àmbit competencial d'altres Administracions Públiques, amb l'objectiu de millorar l'intercanvi d'informació entre les diferents Administracions i evitar l'aparició de duplicitats.
Millor cooperació i coordinació entre les diferents Administracions Públiques
Per primera vegada, es regulen en una llei els elements bàsics de composició i funcionament de la Conferència de Presidents, formada pel President del Govern i els Presidents autonòmics.
Es regulen de forma més precisa les Conferències sectorials com a òrgans de cooperació essencials entre l'Estat i les Comunitats Autònomes, on es reunixen periòdicament els ministres i consellers competents per raó de la matèria. Per primera vegada els seus Acords seran, amb caràcter general, de compliment obligat.
Finalment, també s'inclouen mesures específiques per a millorar el funcionament de l'Administració General de l'Estat, entre les quals es troba l'exigència per als membres del Govern, Secretarios de Estado, Subsecretarios, Secretarios Generales, Delegats del Govern i Directores Generales dels requisits d'idoneïtat previstos en la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec de l'Administració General de l'Estat o la previsió de la tramitació electrònica de les propostes i acords del Consell de Ministres.
Font original de la notícia
- Govern obert, Informes i Estudios
- Empresa
- Ciutadà
- Cooperació interadministrativa