"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".
La Comissió Europea ha publicat hui el seu nou Informe de la Dècada Digital 2023 (que substituïx i amplia la sèrie d'informes publicats en anys anteriors titulats Índex d'Economia i Societats Digitals -DESI- i inclou les actuacions que cada país ha realitzat per a aconseguir les metes i objectius establits en la Dècada Digital), orientat a mesurar i avaluar, a través d'un seguiment individualitzat, els avanços i l'evolució de cadascun dels Estats membre de la Unió Europa en matèria de digitalització.
L'informe informe destaca la necessitat d'accelerar i aprofundir els esforços col·lectius, fins i tot a través de mesures polítiques i inversions en tecnologies, habilitats/habilitats i infraestructures digitals. Sobre esta base, l'informe inclou recomanacions concretes als Estats membres abans de l'adopció dels seus fulls de ruta estratègics nacionals i per als seus futurs ajustos.
També s'inclou el seguiment de la Declaració Europea sobre Drets i Principis Digitals per a la Dècada Digital, que traduïx la visió de la UE sobre la transformació digital en principis i compromisos.
Visió general de la situació espanyola
En l'apartat de l'informe informe referit a Espanya , es constata la millora en tots els indicadors respecte a l'anterior informe DESI i la Comissió Europea presenta una visió molt positiva sobre els esforços realitzats en els diferents projectes i iniciatives de digitalització desplegades amb l'Agenda Espanya Digital, alineada amb els objectius del programa de la Dècada Digital.
L'informe destaca el compromís de les autoritats espanyoles en matèria de transformació digital, així com els importants avanços realitzats en les quatre dimensions de la Dècada Digital analitzades en el document presentat per la Comissió: competències digitals, infraestructures digitals, digitalització de les empreses i digitalització dels servicis públics.
A més, la Comissió Europea posa en valor el lideratge del nostre país desenvolupat en els últims anys en la promoció dels drets digitals amb la Carta de Drets Digitals i la seua influència en fòrums internacionals com l'OCDE i la Secretaria General Iberoamericana. Reconeix el lideratge d'Espanya en IA ètica i a convertir-se en el primer país de la Unió a comptar amb una Agència Estatal de Supervisió de la Intel·ligència Artificial.
Els nombres d'Espanya en termes de servicis públics digitals
En l'apartat de digitalització dels servicis públics, l'informe destaca el bon comportament d'Espanya i el seu posicionament per damunt de la mitjana europea en pràcticament tots els àmbits analitzats. En particular, Espanya se situa molt per damunt de la mitjana de la UE en els indicadors que mesuren el nombre d'usuaris dels servicis de l'administració electrònica (84% enfront de 74%); la disponibilitat dels servicis púbics online per a la ciutadania (86% enfront del 77%) i per a les empreses (91% enfront del 84%); la proactividad de les administracions públiques a l'hora de proporcionar formularis pre-emplenats a ciutadans i empreses (83% enfront de 68%) i l'accés als historials mèdics electrònics (83% enfront de 72%).
Estes dades mostren l'alt nivell d'interacció en línia entre les autoritats públiques, la ciutadania i les empreses. L'informe destaca que Espanya està implementant actualment diverses mesures que milloraran el nivell dels servicis públics més demandats. Entre elles, la Comissió cita: el programa App Factory per al desenvolupament d'aplicacions mòbils; La meua Carpeta Ciutadana , la nova app que acumula ja més d'1.400.000 descàrregues; la digitalització i modernització d'entitats locals; el llançament d'un Ecosistema Digital Inter-administratiu; l'Estratègia Estratègia Nacional de Servicis Cloud o el desenvolupament d'un servici d'automatització intel·ligent (SAI).
En el marc de l'objectiu que el 100% dels ciutadans de la UE tinguen accés a la seua història clínica electrònica, la Comissió destaca que Espanya està duent a terme un espai de dades sanitàries per a recopilar dades de salut, procedents de diferents sistemes d'informació, i processar-ho i analitzar-ho per a millorar una sèrie d'àrees, com el diagnòstic i els tractaments; prediccions de riscos per a la salut; identificació de patrons; i l'accés dels ciutadans als seus registres sanitaris.
Infraestructures digitals i impuls a la innovació
El document també ressalta que Espanya ha pres mesures per a augmentar la producció de semiconductors a Europa i afrontar el repte d'aconseguir l'autonomia digital en este sector amb la posada en marxa del PERTE Xip, que mobilitzarà una inversió de 12.250 milions d'euros amb fons europeus.
Confirma a més que Espanya és un dels Estats membres amb més acords de coinversión, gràcies als quals s'espera que exercisca un paper important en el desenvolupament i desplegament de solucions innovadores en el núvol, a través de la Infraestructura i Servicis en el Núvol de Pròxima Generació IPCEI (IPCEI-CIS). I posa en valor les mesures implementades amb vista a contribuir en el desenvolupament del primer ordinador amb acceleració quàntica de la UE a través del programa Quàntum Spain o el programa Missions de R+D en Intel·ligència Artificial.
Informe complet
(PDF)
Fitxa d'Espanya (PDF)
Annexe: Tots els estats Membres (PDF)
- Govern obert, Informes i Estudis
