Vivim en l'era de les dades, palanca de transformació digital i un actiu estratègic per a la innovació i el desenvolupament de noves tecnologies i servicis. Les dades, més enllà de les habilitats/habilitats que aporten al generador i/o amo dels mateixos, tenen a més la peculiaritat de ser un actiu no-rival. Açò vol dir que poden ser reutilitzats sense que açò supose un detriment per a l'amo dels drets originals, la qual cosa els convertix en un recurs amb un alt grau d'escalabilitat en la seua compartició i explotació.
Esta possibilitat de compartició no-rival, a més d'obrir potencials noves línies de negoci als amos originals, comporta també un ingent valor latent per a el desenvolupament de nous models de negoci. I encara que la compartició no és alguna cosa nou, esta es troba encara molt limitada a contextos nínxol d'especialització sectorial, mediats bé per la confiança entre parts (generalment forjada per endavant), o tedioses i disciplinades condicions contractuals. És per açò que sorgix l'innovador concepte de espai de dades , que en la seua accepció més simplificada no és més que la modelització de les condicions generals amb que desplegar una compartició voluntària, sobirana i segura de dades. Una vegada modelizadas, la prescripció de consideracions i metodologies (tant tecnològiques, com a organitzatives i operatives) permet fer tangible eixa compartició sobre la base d'interaccions punt a punt, que conjuntament donen forma a ecosistemes federats de conjunts i servicis de dades.
Per açò, i donada la naturalesa distribuïda dels espais de dades (no són un sistema informàtic monolític, ni una plataforma centralitzada), una manera òptima d'aproximar-se de la seua construcció és a través de la creació i desplegament de casos d'ús.
La Oficina de la Dada ha creat esta infografia d'un ‘Model de desenvolupament de casos d'ús dins dels espais de dades’ amb l'objectiu de definir sintèticament les fases d'eixe viatge iteratiu, que progressivament va donant forma a un espai de dades. Este model servix a més de marc general per a altres entregables tècnics i metodològics esdevenidors, com per exemple la ‘Guia d'Avaluació de Viabilitat de Casos d'Ús’, o la ‘Guia de Disseny de Casos d'Ús’, elements amb que facilitar la posada en marxa d'experiències pràctiques (i escalables per disseny) de compartició de dades, condició sine qua non per a articular l'anhelat mercat únic de dades europeu .
El repte de construir un espai de dades
Per a fer més accessible el procés de desenvolupar un espai de dades, podríem assimilar la definició i construcció d'un cas d'ús com un projecte de construcció, en el qual des d'un problema de negoci inicial (necessitats o reptes, desitjos, o problemes a resoldre) s'arriba a una meta en la qual s'aporta valor al negoci, donant solució a eixes necessitats inicials. Esta infografia oferix una síntesi d'eixe viatge.
Estes són les fases del model:
-
FASE 1: Definició del problema de negoci. En esta fase un grup de potencials participants detecta una oportunitat al voltant de la compartició de les seues dades (fins ara en sitges) i la seua corresponent explotació. Esta oportunitat pot ser nous productes o servicis (innovació), millores d'eficiència, o la resolució d'un problema de negoci. És a dir, existix un objectiu de negoci que el grup és capaç de resoldre de forma conjunta, compartint dades.
-
FASE 2: Modelització data-driven. En esta fase s'identificaran aquells elements que servisquen per a estructurar i organitzar les dades per a la presa de decisions estratègiques sobre la base de la seua explotació. Implica definir un model que possiblement empre ferramentes multidisciplinàries per a aconseguir resultats de negoci. És la part que tradicionalment s'associa a tasques de la ciència de dades.
-
FASE 3: Consens en l'especificació de requisits. Ací, els actors que afavorixen el cas d'ús han d'establir el model de relació a tindre durant este projecte col·laboratiu al voltant de les dades. Aquesta fórmula deu: (i) definir i establir les regles de participació, (ii) definir un conjunt comú de polítiques i model de govern, i (iii) definir un model de confiança que actue com a arrel d'aquesta relació.
-
FASES 4 i 5: Plànol del cas d'ús. Com en un projecte de construcció, el plànol és el mitjà d'expressió de les idees d'els qui han definit i acordat el cas d'ús, i ha d'arreplegar de forma explícita les solucions plantejades per a cadascuna de les parts del desenvolupament del mateix. Eixe plànol és únic per a cada cas d'ús, i la fase 5 correspon a la seua construcció. No obstant açò, no es crea des del no-res, sinó que existixen múltiples referències que permeten utilitzar materials i tècniques prèviament identificades. Per exemple, models, metodologies, artefactes, plantilles, components tecnològics o solucions com a servici. Així, igual que un arquitecte projectant un edifici pot reutilitzar estàndards reconeguts, en el món dels espais de dades també existixen models sobre els quals pintar els components i processos d'un cas d'ús. L'anàlisi i síntesi d'eixes referències és la fase 4.
-
FASE 6: Selección, parametrització i/o desenvolupament tecnològic. La tecnologia habilita el desplegament de la transformació i explotació de la dada, afavorint tot el cicle de vida, des de la seua recopilació fins a la seua posada en valor. En esta fase s'implementa la infraestructura que dona suport al cas d'ús, entesa esta com la col·lecció de ferramentes, plataformes, aplicacions i/o peces de programari necessàries per a l'operació de l'aplicatiu.
-
FASE 7: Integració, test i desplegament. Com tot procés de construcció tecnològic, el cas d'ús passarà per les fases d'integració, prova i desplegament. Els treballs de treballs d'integració i les proves funcionals, d'usabilitat, de caràcter exploratori, d'acceptació, etc. ens ajudaran a aconseguir la configuració desitjada per al desplegament operatiu del cas d'ús. En el cas de desitjar la incorporació d'un cas d'ús a un espai de dades preexistent, la integració buscaria encaix dins de la seua estructura, la qual cosa suposa modelizar els requisits d'aquest cas d'ús dins dels processos i blocs constructius de l'espai de dades.
-
FASE 8: Espai de dades operatiu. El punt d'arribada d'este viatge és el cas d'ús en funcionament, que emprarà servicis digitals desplegats per damunt de l'estructura de l'espai de dades, i l'arquitectura de les quals dona suport a diferents recursos i funcionalitats federada per disseny. Açò implica que s'hauria articulat eficientment el cicle de vida de creació de valor sobre la base de les dades compartides, i s'obté rèdit de negoci segons el plantejament original. No obstant açò, açò no impedix que l'espai de dades puga seguir evolucionant a posteriori, ja que la seua vocació és créixer bé amb l'entrada de nous reptes, o actors a casos d'ús ja existents. De fet, l'escalabilitat del model és una de les seues bondats singulars.
En essència, les dades compartides per mitjà d'un ecosistema federat i interoperable són l'entrada que alimenta una capa de servicis que generarà valor i resoldrà les necessitats i reptes originals plantejats, en un viatge que va des de la definició d'un problema de negoci fins a la seua resolució.
Font original de la notícia