Dos de les regulacions més rellevants de la Unió Europea en matèria de dades articularan en breu el contorn jurídic que delimitarà el desenvolupament de l'economia de la dada en els pròxims anys. El Data Governance Act (DGA)
es plenamente aplicable desde el pasado 24 de septiembre de 2023, mientras que la redacción de la Data Act (DONA) va ser aprovada el passat 27 de novembre.
No son las únicas, pues el marco jurídico ya incluye otras normas importantes que regulan materias que se interconectan, revelando así el enfoque proactivo de la Unión Europea en el establecimiento de unas reglas de juego acordes con las necesidades de la ciudadanía y las empresas europeas. Unas pautas que ofrecen el entorn de seguretat jurídic necessari per a aconseguir l'objectiu últim de impulsar un Mercat Únic Digital europeu.
En el cas de la DGA i la DONA, les negociacions per a la seua aprovació han posat de manifest que els seus objectius eren compartits pels grups d'interés concernits. Per a les dos, la dada constituïx un element central per a la transformació digital, i compartixen l'interés a eliminar o reduir les barreres i obstacles per a la seua compartició. Assumixen així que la innovació basada en les dades reportarà enormes beneficis als ciutadans i a l'economia. Per tant, crear marcs jurídics que faciliten aquests processos és un objectiu comú per a empreses, institucions i ciutadania.
Les aportacions realitzades des del món acadèmic, empresarial i associatiu han sigut abundants i enriquidores, tant per a la fase d'elaboració de les normes, com para el que serà la seua implementació i desenvolupament en la pràctica. Una de les qüestions més reiterades és la preocupació per la forma en què interactuaran les diferents normes d'eixe ‘paquet normatiu digital’. Particularment important és la interacció amb el Reglament General de Protecció de Dades , raó per la qual DGA i DONA han establit línies generals sobre la preeminència d'aquest reglament en cas de conflicte. En este sentit, l'increment de la normativa no impedix que sorgisquen situacions concretes en la pràctica al voltant de conceptes clau de l'àmbit de les dades personals, com el consentiment, les finalitats del tractament, l'anonimització, o la portabilitat.
Una altra de les qüestions ressaltades té a veure amb la cerca de sinergies entre esta normativa i els models de negoci de dades actuals o futurs. L'objectiu general reconegut és el d'impulsar el desenvolupament dels espais de dades i de la economia de la dada en su conjunto. Esta meta será más cercana en la medida en que la ‘carga regulatoria’ no reduzca los incentivos de las empresas a invertir en recopilar y gestionar datos; que no debilite la posición competitiva de las empresas europeas (protegiendo adecuadamente los secretos comerciales, los derechos de propiedad intelectual y la confidencialidad); y que haya un equilibrio adecuado entre los intereses generales y los empresariales.
