accesskey_mod_content

España señala las competencias digitales en ciberseguridad y chips como claves en la autonomía estratégica de la Unión Europea

  • Escoltar
  • Copiar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".

26 abril 2023

El document elaborat per Espanya destaca l'impuls a les habilitats/habilitats digitals per a aconseguir que el 80% de la població de la UE tinga competències almenys bàsiques en 2030, objectiu que l'Agenda Espanya Digital 2026 establix en 2025.

El Govern d'Espanya ha publicat les conclusions de la seua presidència rotatòria en el grup D9+, un fòrum informal compost pels països més digitalitzats de la Unió Europea. Els membres del D9+ són Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Irlanda, Bèlgica, Estònia, Països Baixos, Portugal, Polònia, República Txeca, Luxemburg i Espanya.

La representación de España le compete al Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital, a través de la Secretaría de Estado de Digitalización e Inteligencia Artificial (SEDIA). En dos años,  Espanya ha escalat quatre llocs en el DESI, de l'onzé al seté, convertint-se en la gran economia europea més digitalitzada(Obri en nova finestra) , per davant d'Alemanya o França. També lidera en aspectes clau com la connectivitat (tercer lloc) o els servicis públics digitals (cinqué lloc), i és el quart país més ciberseguro del món i el segon de la UE en el rànquing de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU).

Durante el semestre que ha ostentado el puesto —segundo semestre de 2022— España ha identificado la necesidad de formar a la población europea en competencias digitales, así como de garantizar la seguridad de las redes 5G desplegadas por el continente.

El resumen de la declaración, remitida a los miembros del D9+, destaca ambos elementos como claves para la soberanía estratégica de la Unión Europea en el plano digital y para su mayor competitividad en el sector tecnológico, donde se está librando una pugna por el talento internacional y por la ciberseguridad. Dos aspectos que estarán también muy presentes durante la presidencia española del Consejo de la UE, que comienza en julio de 2023.

Competències digitals, prioritat europea

En 2023, “Año Europeo de las Capacidades”, España destaca la formación en competencias digitales básicas y avanzadas como un objetivo comunitario. “Es imperativo crear conciencia y capacitar a las personas para interactuar con la tecnología de una manera empoderada”, indica el resumen. El objetivo europeo es que el 80% de la ciudadanía tenga habilidades, al menos básicas, para 2030. Una meta que España, donde esa cifra alcanza el 64%, ha adelantado a 2025 gracias a su Plan Nacional de Competencias Digitales dotado con 3.750 millones de euros.

El DESI​​ muestra que 4 de cada 10 adultos y 1 de cada 3 personas que trabajan en Europa carecen de competencias digitales básicas. Más del 70% de las empresas de la UE identifican en la falta de personal con habilidades digitales adecuadas uno de los obstáculos para la inversión y Europa también se enfrenta a una escasez de expertos digitales que desarrollen tecnologías de vanguardia en beneficio de todos los ciudadanos.

D'altra banda, s'identifica que la bretxa de gènere és particularment greu, ja que solament 1 de cada 6 especialistes en TIC i 1 de cada 3 graduats en STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són dones.

Por ello, varios Estados miembros han desplegado ambiciosos programas de formación digital.  Espanya compta amb les 32 càtedres universitat  – empresa en ciberseguretat i intel·ligència artificial que va posar en marxa el desembre passat. Però, especialment, destaca “ Generació D(Obri en nova finestra) ”, el major moviment públic-privat en favor de les competències digitals de la història del país, amb iniciatives orientades tant a la ciutadania com a les empreses. De fet, la convocatòria “Generació D​” destinada a formar a directius i a treballadors de pimes, així com a aturats que puguen exercir el rol de “agents del canvi” en una empresa ja està oberta.

També es destaca en el document que els Estats membres de la UE han de treballar junts, amb un enfocament polièdric i transversal per a garantir el compliment dels objectius de la dècada digital.

En este sentit, per a satisfer la demanda del mercat s'insta a impulsar programes educatius nacionals incorporant l'eix digital en els sistemes educatius obligatoris, amb una oferta variada de formació universitària, professional i certificacions en habilitats/habilitats digitals, en particular, en ciberseguretat i microelectrònica.

La Comissió Europea podria d'esta forma recolzar les iniciatives i proporcionar un espai per a intercanviar bones pràctiques i iniciar accions concretes orientades al mercat laboral.​

Pròxima reunió D9+: 10 de maig a Polònia

L'última reunió del grup, presidida per Espanya, va tindre lloc el desembre passat, en el context de la Conferència Ministerial d'Economia Digital de la OCDE. 

Allí es va anunciar una inversió de 38 milions d'euros per part de la UE per a millorar la connectivitat i les infraestructures de les Illes Canàries​. La iniciativa s'emmarca en el programa “Connectar Europa", fons de 2.000 milions d'euros que recolza el desplegament de xarxes troncals que responguen a connectar de forma sòlida tots els territoris de la UE, incloses les seues regions ultraperiféricas.

La secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (SEDIA) i el president del Govern canari van ser els encarregats d'inaugurar la reunió privada del D9+, en la qual van estar presents Bèlgica, República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Irlanda, Luxemburg, Països Baixos, Portugal (via videoconferència) i Suècia.

El pròxim encontre tindrà lloc el pròxim dia 10 de maig a Polònia, que presidirà en esta ocasió l'organització dels debats.

Veure document(Obri en nova finestra)

Font original de la notícia(Obri en nova finestra)

  • Seguretat i Protecció de Dades
  • Informació i dades del sector públic