"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".
El Govern d'España ha adoptat la Carta de Drets Digitals. Sense tindre caràcter normatiu, esta Carta oferix un marc de referència per a garantir els drets de la ciutadania en la nova realitat digital i té com a objectiu reconéixer els reptes que planteja l'adaptació dels drets actuals a l'entorn virtual i digital.
El text arreplega un conjunt de principis i drets per a guiar futurs projectes normatius i el desenvolupament de les polítiques públiques de manera que es garantisca la protecció dels drets individuals i col·lectius en els nous escenaris digitals. Fixa, per tant, els principis sobre els quals assentar la salvaguarda dels drets fonamentals en l'escenari digital.
L'objectiu de la Carta és descriptiu, prospectiu i assertiu. Descriptiu dels contextos i escenaris digitals que donen lloc a nous conflictes i situacions que han de resoldre's; prospectiu en anticipar futurs escenaris que poden ja predir-se; i assertiu perquè revalida i legitima els principis, tècniques i polítiques que haurien d'aplicar-se en els entorns i espais digitals presents i futurs.
Així mateix, la Carta de Drets Digitals pretén reforçar els drets de la ciutadania, generar certesa a la societat en la nova realitat digital i augmentar la confiança de les persones davant els canvis i disrupcions que porten amb si les noves tecnologies.
Transformació digital humanista
Amb la publicació de la Carta de Drets Digitals, España avança en l'impuls d'una transformació digital humanista que busca seguir situant al nostre país en una posició d'avantguarda internacional en la protecció dels drets de la ciutadania i contribuir activament a les diferents iniciatives i debats que s'estan desenvolupant en l'àmbit europeu i global.
Es consolida així el lideratge d'Espanya en el desenvolupament d'una societat digital lliure, oberta i inclusiva, definint unes “regles justes” per al desenvolupament comú i en convivència en la nova realitat digital, i garantint el caràcter social de la transformació tecnològica.
De fet, la Carta de Drets Digitals té com a base els avanços ja realitzats a Espanya per al reconeixement dels drets digitals, entre els quals cal destacar el Títol X de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals i el recentment aprovat Reial decret-llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància.
Amb l'adopció de la Carta, Espanya dona compliment a un de les fites arreplegades en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per al segon semestre de 2021. La Carta és, a més, un dels deu objectius marcats en l'agenda Espanya Digital 2025.
Drets adaptats a la realitat digital
Esta Carta busca actualitzar drets ja existents i reconeguts en textos com la Declaració de Drets Humans o la Constitució Espanyola, i adaptar-los a les noves circumstàncies de la realitat digital.
Respecte als drets de llibertat, el text inclou el dret a la identitat de l'entorn digital, a la protecció de dades, al pseudonimato, el dret a no ser localitzat i perfilat, el dret a la ciberseguretat, o el dret a l'herència digital.
Quant als drets d'igualtat, la Carta arreplega el dret a la igualtat i a la no discriminació en l'entorn digital, el dret d'accés a Internet i el dret d'accessibilitat universal en l'entorn digital.
El text també promou la protecció de menors en l'entorn digital perquè tutors o progenitors vetlen perquè els menors d'edat fan un ús equilibrat d'entorns digitals, garantisquen l'adequat desenvolupament de la seua personalitat i preserven la seua dignitat; a més promou el foment de l'accés a tots els col·lectius i la promoció de polítiques públiques per a eliminar bretxes d'accés a l'entorn digital.
El dret a la neutralitat de la xarxa, a rebre lliurement informació veraç, el dret a la participació ciutadana per mitjans digitals i el dret a l'educació digital són unes altres de les novetats del text en l'apartat de drets de participació i conformació de l'espai públic.
En l'àmbit laboral, la Carta de Drets Digitals arreplega el dret a la desconnexió digital, al descans i a la conciliació de la vida personal i familiar, l'avaluació d'impacte en l'ús dels algoritmes o el desenvolupament de condicions òptimes per a la creació d'espais de proves controlades (sandbox).
En relació amb els drets en entorns específics, s'inclouen continguts molt nous i pioners. És el cas els drets davant la intel·ligència artificial. El text arreplega que la IA haurà d'assegurar un enfocament centrat en les persones i la seua inalienable dignitat i que en el desenvolupament dels sistemes d'intel·ligència artificial s'haurà de garantir el dret a la no discriminació. També s'inclouen els drets digitals en l'ocupació de les neurotecnologías para, entre altres qüestions, garantir el control de cada personal sobre la seua pròpia identitat, assegurar la confidencialitat i assegurar que les decisions i processos basats en estes tecnologies no siguen condicionats pel subministrament de dades.
En l'àmbit de les garanties s'inclouen drets com el relatiu a la tutela administrativa i judicial en els entorns digitals.
Procés participatiu
L'elaboració de la Carta de Drets Digitals ha seguit un procés participatiu, amb contribucions d'experts en la matèria i les associacions de defensa de drets, així com de la ciutadania, juntament amb la contribució del sector privat, proveïdors de servicis, i sector públic competencialment afectat.
En concret, destaquen com a fites la constitució del Grup d'Experts en drets digitals o la realització de dos consultes públiques de la qual es van rebre més de 250 aportacions.
Carta de Drets Digitals (PDF)
Font original de la notícia
