La Guia de Govern Obert per a Empleades i Empleats Públics
és un manual per a orientar al personal de les administracions públiques de tots els nivells (local, regional i estatal) sobre el concepte i les condicions necessàries per a aconseguir un “govern obert inclusiu en un entorn digital”. Concretament, el document busca que l'administració assumisca el govern obert com un element transversal de la societat, fomentant la seua connexió amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Es tracta d'una guia exhaustiva, pràctica i ben estructurada, que facilita la comprensió i la implementació dels principis del govern obert, donant a conéixer exemples i bones pràctiques que impulsen el desenvolupament de les competències necessàries per a facilitar la sostenibilitat del govern obert a llarg termini.
Què és el govern obert?
La guia adopta la definició més acceptada de govern obert, basada en tres eixos:
- Transparència i accés a la informació (eix visió): Fa referència a l'accés obert a la informació pública per a facilitar una major rendició de comptes.
- Participació ciutadana (eix veu): Oferix la possibilitat que la ciutadania siga escoltada i intervenga per a millorar els processos de decisió i cocreación en les polítiques públiques.
- Col·laboració (eix valor): Se centra en la cooperació dins de l'administració o de manera externa, amb la ciutadania o organitzacions de la societat civil, a través de la innovació per a generar una major coproducció en el disseny i posada en marxa dels servicis públics.
Este manual definix aquests eixos i els descompon en els seus elements més rellevants per a la seua millor comprensió i aplicació. Segons la guia, els elements bàsics de l'administració oberta són:
- Una integritat transversal a tota acció pública.
- Les dades són “la matèria primera de governs i administracions públiques” i, per eixe motiu, han de posar-se a la disposició de “qualsevol actor”, respectant els límits que establix la llei. El ús de tecnologies de la informació i comunicació (digitals) es concep com un “espai d'expansió de l'acció pública”, sense desatendre les bretxes digitals.
- La ciutadania se situa en el centre de l'administració oberta, perquè no és sol objecte de l'acció pública, sinó que també “ha de gaudir d'un paper protagonista en totes les dinàmiques de transparència, participació i col·laboració”.
- La sostenibilitat de les iniciatives de l'administració.
Com puc utilitzar la guia?
La guia és molt útil, ja que, per a explicar alguns conceptes, planteja reptes perquè les pròpies persones funcionàries puguen reflexionar sobre ells i fins i tot posar-los en marxa. Així mateix, els autors proposen casos que van oferint un panorama del govern obert en el món i la seua evolució, tant dels conceptes relacionats amb este com de les lleis, normatives, plans rellevants i àmbits d'aplicació (inclosos la Llei 19/2023 de transparència , l'agenda agenda Espanya Digital 2025 , Carta Derechos Digitales i el Reglament General de Protecció de Dades , conegut com RGPD). Com a exemple, entre els casos que esmenta, s'inclouen el Pla d'Inclusió Social Elkar-EKIN de la de Diputació Foral de Guipúscoa i Frena La Corba , una iniciativa posada en marxa per membres de la Direcció general de Participación Ciutadana i el LAAAB del Govern d'Aragó durant el Covid-19.
La guia també inclou un test d'autodiagnòstic en rendició de comptes, foment de la col·laboració, referències bibliogràfiques i propostes de millora.
A més, oferix diagrames i resums per a explicar i esquematitzar cada concepte, així com pautes específiques per a posar-los en pràctica. Per exemple, s'inclou la pregunta on estan els límits en l'accés a la informació pública? Per a respondre-la, la guia cita en quins casos es pot donar accés a informació que faça referència a la ideologia, creences, afiliació religiosa o sindical d'una persona (pág. 26). Amb una adaptació a contextos concrets, el manual molt bé podria servir de base per a organitzar tallers de formació para persones funcionàries per la quantitat d'assumptes rellevants que aborda i la seua organització.
Els autors fan bé a incloure també advertiments i crítiques constructives a la situació del govern obert en les institucions. Encara que no fan assenyalaments directes, parlen de:
- Caixes negres: Es critiquen per ser sistemes tancats. S'afirma que les caixes negres s'han d'obrir i transparentar i s'ha de “incrementar la representació de sectors tradicionalment exclosos de les decisions públiques”.
- Llenguatge administratiu: És un repte per a una real transparència, ja que, segons un estudi que esmenta la guia, de 760 textos oficials, un 78% d'ells no eren clars. Entre el més difícil d'entendre es troben les sol·licituds de beques, ajudes i subvencions, i els tràmits vinculats amb l'ocupació.
- L'existència d'una falta de transparència en alguns municipis, segons apunta un altre estudi esmentat en la guia. L'índex de govern obert global, elaborat per World Justice Project, col·loca Espanya en el lloc 24, per darrere de països com Estònia (14), Xile (18), Costa Rica (19) o Uruguai (21) i per davant d'Itàlia (28), Grècia (36) o Romania (51), entre 102 països. Open Knowledge Foundation ha deixat d'actualitzar el seu Global Open Data Index, específicament sobre dades obertes.
En resum, l'administració pública es concep com un pas cap a un Estat obert, amb la incorporació dels valors de l'obert a tots els poders de l'Estat, inclosos els poders legislatiu i judicial, a més del governamental.
Altres qüestions addicionals que es podrien tindre en compte
Per a aquells que vullguen seguir el camí cap a un govern obert, existixen una sèrie de qüestions a tindre en compte:
- La guia es pot adaptar a diferents àmbits i escales del públic. Però l'administració pública no és homogènia ni les persones que la componen tenen les mateixes responsabilitats, motivacions, coneixements o postures davant el govern obert. En un examen sobre l'ús per part de la ciutadania de dades obertes de l'administració basca , es concloïa que un obstacle per a la transparència és la falta d'acceptació o col·laboració en alguns sectors de la pròpia administració. Un pas cap a avant, per tant, podria ser fer campanyes internes per a la difusió dels avantatges per a l'administració d'integrar perspectives ciutadanes i generar eixos espais per a integrar les seues aportacions.
- Encara que el model de caixa negra està desapareixent de l'administració pública, que està sotmesa a gran escrutini, est ha tornat de la mà de sistemes algorítmics tancats i opacs aplicats a l'administració del públic. Hi ha molts estudis en la literatura científica –per exemple, este — que alerten que sistemes de caixa opaca erronis poden estar funcionant en l'administració pública sense que ningú es done compte fins que es generen resultats nocius. Est és un assumpte que necessita revisió.
- Per a la seua adaptació a contextos concrets, caldria poder definir més concretament què és la participació, col·laboració i cocreación. Com indica la guia, no solament impliquen la transparència, sinó posar en pràctica iniciatives de col·laboració o d'innovació. Però a més és necessari fer-se una sèrie de preguntes addicionals què és una iniciativa de col·laboració o innovació?, quines metodologies existixen?, com s'organitza i mesura el seu èxit?
- La guia ressalta la necessitat d'incloure a la ciutadania en el govern obert. Quan es parla de la inclusió i participació, sobretot s'esmenta a la societat civil organitzada i l'acadèmia, per exemple, en Fòrum de Govern Obert . Però existixen possibilitats de millora per a impulsar una participació i col·laboració de les persones a títol individual, sobretot, si es tracta de persones amb poc accés a la tecnologia. La guia esmenta bretxes digitals de gènere, territorials, per raó d'edat o discapacitat, però no les explora. No obstant açò, quan s'ha plataformizado l'accés a molts servicis, ajudes i assistència públiques (sobretot després de la pandèmia de Covid-19), aquestes bretxes digitals afecten a moltes persones, especialment persones ancianes, de baixos recursos i a dones. Atés que una guia generalista no pot abordar tots els assumptes rellevants detalladament, est mereixeria una guia aparte.
Cada vegada més les institucions públiques acudixen a la decisió algorítmica per a una presa de decisions eficaç, ràpida i inclusiva. Per açò, resulta també cada vegada més rellevant la formació de la pròpia administració en matèria de govern obert en un entorn digitalitzat, datificado i plataformizado. Esta guia és un gran primer pas per a aquells que volen aproximar-se a la matèria.
Font original de la notícia
