Implicacions jurídiques dels espais de dades

La  Estratègia Europea de Dades contempla , entre altres mesures, la posada en marxa d'una sèrie d'espais de dades sectorials, en àmbits estratègics i d'especial interés públic, amb l'objectiu de facilitar la “disponibilitat de grans repositoris de dades en tals sectors, al costat de les ferramentes i infraestructures tècniques necessàries per a utilitzar i intercanviar dades, així com uns mecanismes de governança adequats”.

En concret, segons el  document de treball sobre els espais de dades  de la Comissió Europea, estos s'impulsen amb l'objectiu de “superar els obstacles jurídics i tècnics a la posada en comú de dades, combinant les ferramentes i infraestructures necessàries i abordant les qüestions de confiança mitjançant normes comunes”.

Tal com reconeix aquest document, estos espais no solament requerixen de la posada en marxa d'infraestructures adequades, sinó també del disseny de marcs de governança propicis, perspectiva esta última que suscita importants desafiaments des del punt de vista jurídic. Aunque no existix una definició d'espais de dades establida normativament, segons el citat document, en l'àmbit de la Unió Europea se'ls considera com a ecosistemes on les dades del sector públic, les empreses i els particulars, així com les institucions d'investigació i altres tipus d'organitzacions, es troben disponibles i s'intercanvien de forma fiable i segura.

Més enllà de les iniciatives que s'estan impulsant a nivell europeu i, en concret, de la seua configuració institucional i jurídica, la creació d'espais de dades també s'està promovent a nivell estatal a Espanya, en particular per part de l'Oficina de la Dada, òrgan administratiu directament depenent de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. Referent a açò, l'Oficina té assignades entre les seues  principals funcions  “la creació d'espais de compartició de dades entre empreses, ciutadans i Administracions Públiques de manera segura i amb governança (sandboxes, data spaces nacionals i europeus, ecosistemes de dades per a ús sectorial tant públic com a privat, etc.)”, així com “el desenvolupament de mecanismes d'accés segurs a estes plataformes de dades, per a la presa de decisions públiques basades en dades o per a ús empresarial”.

Estos espais estan anomenats a jugar un paper essencial en el context de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència,  en particular en l'àmbit industrial , un dels principals objectius de la qual consistix a facilitar la modernització i la productivitat de l'ecosistema espanyol d'indústria-servicis, mitjançant la digitalització de la cadena de valor i, en concret, a través de l'impuls de la innovació empresarial basada l'ús intensiu de dades. Entre els principals àmbits on està prevista la creació d'estos espais, identificats en l'Agenda Digital 2025 i el referit Pla, es troben importants sectors com l'agroalimentari, la mobilitat sostenible, la salut, el comerç o el turisme. En particular, la seua implantació es durà a terme “mitjançant el desenvolupament de casos d'ús, demostradors i pilots, i d'ecosistemes sectorials públic-privats d'innovació entorn de/entorn d'aquests espais de dades”.

La configuració dels espais de dades

Partint d'una  caracterització general  que ens servisca per a delimitar les seues principals implicacions des de la perspectiva jurídica.

• Així, en primer lloc, cada participant ha de conservar el control sobre les dades aportades a l'espai comú, la qual cosa en principi implica la llibertat per a decidir lliurement no solament sobre la seua incorporació sinó, fins i tot, sobre la seua retirada, amb les matisacions que es puguen derivar de l'existència d'obligacions normatives sobre este tema, tal com pot succeir amb les entitats públiques.

• D'altra banda, és essencial assegurar unes condicions de neutralitat tecnològica, de manera que no existisca vinculació a una concreta ferramenta o solució. Esta premissa permet que l'espai es puga traslladar a altres entorns i utilitzar altres infraestructures lliurement. Referent a açò, adquirix una especial transcendència que els diversos espais es construïsquen des de paràmetres que permeten la seua interoperabilitat, de manera que, arribat el cas, pogueren interconnectar-se i, de ser precisa, es facilite la migració de dades entre infraestructures diverses.

• Així mateix, s'han de garantir unes condicions adequades d'accés a les dades i per al seu ús posterior. En concret, esta exigència planteja importants conseqüències des de la perspectiva de les regles sobre lliure competència, de manera que, d'una part, no es generen situacions indegudes de prevalença i/o concentració en un concret mercat i, d'una altra, s'eviten aquells supòsits de reutilització de les dades que resulten il·lícits o, si escau, contraris als principis i objectius que s'hagueren prèviament establit en constituir el corresponent espai.

• Especialment important resulta el disseny d'un model de governança que establisca de manera precisa les condicions per a la participació dels diversos actors implicats, en particular els seus drets i obligacions, a qui correspondrà adoptar les decisions relatives al disseny de l'espai i la seua posterior execució pràctica, contemplant així mateix els mecanismes per a la resolució de potencials conflictes que puguen sorgir més enllà de la inqüestionable via judicial que, en principi, sempre estaria disponible.

Implicacions jurídiques dels espais de dades

Des de l'aprovació de la  Directiva (UE) 2019/1024, relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic , s'han succeït importants novetats regulatòries que afecten als espais de dades, entre les quals destaca el  Reglamente (UE) 2022/868 relatiu a la governança europea de dades , on es contempla un règim específic per als servicis d'intermediació i l'altruisme en la cessió de les dades.

Així, recentment, s'ha publicat el  Reglament d'Execució (UE) 2023/138 , pel qual  s'establixen els conjunts de dades d'alt valor  que les entitats del sector públic han de posar a disposició en condicions tècniques i jurídiques que faciliten la seua reutilització. Així mateix, s'estan tramitant altres iniciatives d'abast general que estan cridades a tindre un impacte directe important sobre els espais de dades, entre les quals destaca la  proposada de normes harmonitzades per a un accés just a les dades i la seua utilització (Llei de Dades ).

Més enllà d'este marc normatiu transversal és necessari distingir aquells espais que disposen d'una regulació específica dels quals, per contra, manquen de la mateixa, ja que en este últim cas la determinació de les regles jurídiques aplicables haurà de realitzar-se utilitzant altres instruments jurídics no normatius, açò és, principalment a través de l'acord —ja tinga la forma de contracte, conveni, etc.— entre els subjectes que participen en la creació de l'espai i decidisquen la seua configuració inicial.

Així mateix, resulta determinant si en l'espai està implicada una entitat del sector públic, ja que, en este cas, podria incorporar-se al mateix en igualtat de condicions amb la resta de subjectes privats o, si escau, adoptar una funció de direcció, control o supervisió que seria incompatible amb la seua participació baix la primera modalitat en la mesura que aquesta posició podria suposar una interferència en el normal funcionament de l'espai. De ser el cas, hauria de plantejar-se una separació funcional i organitzativa adequada, de manera que anaren diferents entitats les encarregades de dur a terme les dos tasques, açò és, aportar dades a l'espai i utilitzar-los i, d'una altra part, gestionar el seu funcionament.

Per contra, podria donar-se el cas que existisca un marc normatiu propi per al corresponent espai, tal com s'està plantejant a nivell europeu en  àmbit de les dades de salut . En este supòsit, és la pròpia normativa sectorial la que establiria les condicions de participació en l'espai que, fins i tot, podria ser obligatòria; les premisses tècniques, organitzatives, jurídiques i econòmiques aplicables, tant pel que es referix als subjectes que aporten les dades com, així mateix, als quals pretenguen reutilitzar-los; els supòsits o, si escau, les condicions en què la reutilització de la informació no seria admissible; o, entre altres extrems, les garanties institucionals a tindre en compte i, sobretot, les estructures organitzatives encarregades de fer complir les previsions normatives que regulen el corresponent espai.

En definitiva, els espais sectorials constituïxen un model que va més enllà del mer intercanvi de dades entre diversos subjectes i que, així mateix, supera —encara que pot incloure-la, segons els casos— la reutilització de la informació del sector públic. En concret, es tracta d'ecosistemes en els quals, amb caràcter general, les entitats privades estan cridades a jugar un destacat protagonisme, la qual cosa no suposa necessàriament que el sector públic quede exclòs de participar activament. Ara bé, este tipus d'iniciatives estan impregnades d'una destacable complexitat no solament per la configuració en si de l'espai sectorial sinó, sobretot, per l'ambiciós plantejament que suposa la futura integració de diversos espais, ja siga en l'àmbit estatal o, fins i tot en major mesura, l'europeu, la qual cosa reforça la importància d'iniciatives com  Gaia-X .

A falta d'un marc normatiu específic per als espais de dades, resulta imprescindible establir les condicions adequades perquè el disseny i posada en pràctica d'estos espais es realitze amb les majors garanties jurídiques tenint en compte l'objectiu final que es perseguix: facilitar la creació de servicis digitals de valor afegit des de la innovació tecnològica.

Font original de la notícia