L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i el Supervisor Europeu de Protecció de Dades (EDPS) han publicat un informe conjunt en el qual analitzen els reptes que suposa el tractament de neurodatos per als drets i llibertats de les persones
. El document, que examina este fenomen emergent, proporciona una descripció dels neurodatos i avalua el seu impacte en la privacitat i la protecció de dades personals, incloent casos pràctics.
Els recents avanços en neurotecnología estan permetent l'aparició d'un nombre creixent de dispositius connectats que monitoren l'activitat cerebral per a diferents propòsits. El cervell exercix un paper crucial en les capacitats cognitives humanes, decisions, emocions i comportaments, entre altres funcions. L'informe explica que les tècniques d'imatge cerebral es van desenvolupar originalment en el context de la medicina clínica i la investigació neurocientífica, demostrant ser eficaces per a diversos tractaments.
No obstant açò, en els últims anys, existix una tendència cap a un ús relacionat amb el màrqueting. Per exemple, per a mesurar la reacció del cervell humà davant anuncis o productes per a estudiar, analitzar i predir el comportament dels consumidors. Les neurotecnologías també s'han utilitzat en dispositius portàtils per a una sèrie d'activitats quotidianes, com l'educació i l'entreteniment. A més, els implants cerebrals oferixen la possibilitat d'influir i reescriure l'activitat cerebral de les persones. Esta accessibilitat, juntament amb les capacitats de la Intel·ligència Artificial per a combinar dades de diverses fonts, poden interferir substancialment amb els drets i llibertats fonamentals.
El informe analiza qué supone el tratamiento de neurodatos en distintos contextos y con exemples de casos d'ús, como el entorno educativo o los videojuegos, así como las amenazas que suponen algunos de ellos. A continuación, especifica los requisitos y los principios de protección de datos que deben cumplirse para el tratamiento de esta tipología de datos personales que, con frecuencia, constituyen categorías especiales de datos (por ejemplo, datos biométricos o datos relativos a la salud). En principio, el tratamiento de categorías especiales de datos está prohibido, salvo excepciones en las que concurren unas circunstancias determinadas. Cuando esté permitido, el tratamiento de neurodatos debe seguir cumpliendo todos los demás requisitos y principios de protección de datos, como los de proporcionalidad, exactitud, transparencia y lealtad.
L'informe arreplega que els qui es plantegen tractar neurodatos han de tindre sempre en compte el caràcter intrusiu del tractament d'aquestes dades i valorar acuradament si la finalitat que es perseguix justifica plenament este tractament de dades “extremadament invasiu i sensible, que afecta a l'aspecte més íntim de la vida” de les persones. A més, destaca com a crucial dur a terme una anàlisi en profunditat dels neurodatos i avaluar l'impacte del seu tractament en els drets fonamentals, inclosa la necessitat de crear neuroderechos.
La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea reconeix expressament el dret fonamental a la integritat mental (article 3), com una de les expressions del dret fonamental a la dignitat humana (article 1), que és també el fonament del dret a la intimitat i a la protecció de les dades personals (articles 7 i 8 de la Carta).
L'Agència ha establit entre les seues línies estratègiques promoure la regulació del tractament dels neurodatos i els correlatius neuroderechos, especialment en l'àmbit dels servicis dirigits a menors.
