El Informe sobre Govern Electrònic
avalua la provisió i entrega de servicis de govern electrònic en 37 països d'Europa, els 27 estats membres de la UE més Islàndia, Noruega, Suïssa, Albània, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Turquia, Moldàvia i Ucraïna. S'han avaluat els servicis de govern digital, visitant i puntuant més de 14.000 llocs web (al voltant de 400 per país). Esta edició de l'eGovernment Benchmark no solament avalua la transformació digital dels governs en 2022 i 2023, sinó que també reflexiona sobre les tendències més àmplies observades en els últims quatre anys
Este estudi avalua quatre dimensions dels servicis públics en línia, que consten de 14 indicadors, dividits en 48 preguntes.
Les quatre dimensions poden descriure's mitjançant les següents preguntes clau:
- Centralitat en l'usuari. Fins a quin punt es presten servicis en línia? Com són d'amigables per a dispositius mòbils? I quins mecanismes de suport i retroalimentació en línia existixen?
- Transparència. Les administracions públiques estan proporcionant informació clara i obertament comunicada sobre com es presten els seus servicis? Són transparents sobre els processos de formulació de polítiques i disseny de servicis digitals, així com sobre la forma en què es processen les dades personals de les persones?
- Facilitadors clau. Què habilitadors tecnològics existixen per a la prestació de servicis de govern electrònic?
- Servicis transfronterers. Amb quina facilitat els ciutadans estrangers poden accedir i utilitzar els servicis en línia? I quins mecanismes de suport i retroalimentació en línia existixen per als usuaris transfronterers?
Per a proporcionar una visió general completa de l'acompliment dels països en matèria de govern electrònic, s'analitzen 95 servicis en nou "esdeveniments de vida". Estos es referixen a una seqüència de servicis digitals que el ciutadà o empresa mitjana probablement requerisca dels dominis governamentals: operacions administratives i comercials, mudança, transport, inici de petit reclamacions, salut, creació d'empreses, vida familiar, desocupació i estudis.
Malta se situa com el país millor classificat en administració electrònica amb una puntuació de 97, seguit d'Estònia (92), Luxemburgo (90) i Islàndia (90). Entre els països de la UE els seguixen Finlàndia (88), Lituània (86), Dinamarca (85), els Països Baixos (85), Letònia (85), Suècia (82), Àustria (82), Portugal (81) i España (79). El rendiment mitjà en els països de la UE ha sigut de 76 punts.
Indicadores de España
Entre els indicadors que mesuren el rendiment de les polítiques d'Administració Electrònica, España destaca especialment en Centralitat en l'usuari (98 punts enfront de 93 de mitjana en la UE). Esta dimensió mesura si un servici és oferit online (98 punts), si existixen funcionalitats de suport i ajuda (100) i si està adaptat a dispositiu mòbil (95).
En la resta d'indicadors, España se situa per damunt de la mitjana dels països de la UE en Transparència (71 punts enfront de 67 de la UE) i Facilitadors clau (83 enfront de 78), i lleugerament per davall en Servicis transfronterers (65 enfront de 66). Entre l'acompliment digital per "esdeveniments vitals", España destaca en la categorìa d'operacions administratives i comercials regulars, amb 93 punts.
Entre altres dades, l'informe assenyala que en España el 97% dels servicis estan online, un 67% dels portals governamentals mostren si s'han consultat les dades personals, un 90% dels servicis accepten la identificació electrònica, un 73% dels servicis estan disponibles des d'altres països i un 81% dels servicis compten amb informació personal precompletada.
Atenent al total, España se situa en el lloc 12 de la UE amb un índex de maduresa de l'administració electrònica de 79 punts.
Entre les bones pràctiques que arreplega l'informe, figuren les iniciatives espanyoles Mi Carpeta Ciudadana i el Centre d'Operacions de Ciberseguretat de l'AGE, així com el Bessó Digital de la Xunta de Galícia.
