La creixent importància que dia a dia adquirixen les dades supera ja els àmbits econòmics i socials a nivell d'Estats, per a aconseguir una dimensió multinacional que eleva a escala global els reptes, oportunitats, amenaces i incerteses que envolten el desenvolupament de l'Economia de la Dada. En el cas de la Unió Europea, la qüestió ha estat en els últims anys en l'agenda institucional, com demostren la profusió de regulació específica i transversal ja adoptada o que està en curs; o l'impuls d'iniciatives multilaterals tant en el marc de la Unió com més enllà de les seues fronteres. Al juliol de 2022, eixa dimensió política global va donar un salt qualitatiu d'envergadura amb l'adopció, per part del Consell de la UE, del que va denominar ‘ Conclusions sobre la diplomàcia digital de la UE ’ que el seu objectiu era el d'establir accions prioritàries per a reforçar l'acció de la UE en els assumptes digitals internacionals.
Aquestes conclusions ––actualitzades al juliol de 2023–– suposen, d'alguna manera, una fita en donar carta de naturalesa al concepte de “diplomàcia digital”. Reconeixien, d'una banda, la necessitat d'una política i una acció de la UE “més fermes, estratègiques, coherents i eficaces” en assumptes digitals; i detallaven, d'altra banda, les accions prioritàries per a donar resposta a aquella necessitat.
Tres vies per a relacionar-se amb tercers països
Baix el títol de ‘ L'Estratègia europea de la dada des d'una perspectiva multidimensional ’ la xarxade think tanks PromethEUs1 va publicar al juny de 2023 una anàlisi que desgrana aquesta Estratègia des de dos enfocaments principals: els aspectes polítics i regulatoris, i els aspectes geopolítics. L'anàlisi d'este últim va ser elaborat per Raquel Jorge Ricart, de el Real Institut Elcano , i en el qual s'explica que la UE ha estat abordant la manera en què els seus béns, servicis, actius i dades personals es relacionen amb tercers països a través de diverses vies:
- La via regulatòria, que, com afirmen, “ha sigut seguida d'a prop per la major part dels stakeholders”.
- A través de les iniciatives multilaterals, les "coalicions de voluntaris" i les reunions internacionals.
- “A través de la importància de la diplomàcia digital, com un àrea de la política per a institucionalitzar la geopolítica de les dades, juntament amb altres desafiaments tecnològics”. En este sentit, el vocable ‘diplomàcia digital, s'utilitza per a agrupar en una sola ‘caixa’ totes les iniciatives que, de forma independent, s'haurien dut a terme fins hui .
A continuació, s'amplia la informació sobre cadascuna d'estes vies.
Via regulatòria
En relació amb el enfocament normatiu, el principal repte perquè la UE desplegue la ferramenta reguladora com a basa geopolítica residix, segons els investigadors d'Elcano, a aconseguir influir en altres països perquè seguisquen el mateix plantejament. “No es tracta només d'imposar normes als quals ja interactuen amb la UE, sinó d'animar a uns altres a fer el mateix amb les seues”, asseguren. Igualment, afigen, “un altre repte per a la instrumentalització geopolítica d'estes regulacions és comprendre que les estratègies geopolítiques han de variar en funció del país i del tipus d'empresa tecnològica”, ja que poden tindre enfocaments geopolítics diferents.
Però, segons conclouen els autors, la regulació, encara que és important, no és l'únic enfocament sobre el qual la UE hauria de construir la seua geopolítica de les dades. Els altres dos enfocaments són tan importants com a estratègics.
Iniciatives multilaterals
Respecte als fòrums d'interlocució internacionals, es destaquen:
- Els mantinguts a través de organitzacions i espais institucionalitzats i veterans, com per exemple G7, ONU, OCDE, etc.
- Les coalicions de més recent creació per a aspectes concrets, com Quadrilateral Security Dialogue (que integra a EUA, Austràlia, Índia i Japó), Digital Economy Partnership Agreement (amb Xile, Nova Zelanda i Singapur) o la proposta Data Free Flow with Trust DFFT-2019 (impulsada per Japó).
Diplomàcia digital
Quant a la tercera de les aproximacions ––relativa a l'impuls de la diplomàcia digital–– els analistes d'Elcano ressalten com a positives les diverses iniciatives regionals de partenariado tecnològic que la UE ha desplegat en els últims anys, i ressalta que ja en 2019 “la UE va començar a veure la tecnologia a través de la lent de l'ètica” i com un assumpte polític i geopolític. En este sentit, ressalten que les Conclusions de el Consell Europeu sobre diplomàcia digital (julio 2022) son el hito de partida “con el cual la UE institucionalizó todos los aspectos relacionados con la agenda externa en terceros países y política digital, como un aspecto singularizado dentro de la política exterior de la UE”. Y, por ello, el objetivo de la diplomàcia digital desplegada per la UE a través del seu Servici d'Acció Exterior no és un altre que el de “assegurar el paper global de la Unió en el món digital, protegir els seus interessos estratègics i promoure el seu marc regulador dinàmic i centrat en l'ésser humà per a una transformació digital integradora”.
Este últim aspecte és, d'altra banda, un factor crucial, com revelen les accions prioritàries establides en la reunió inicial del Consell Europeu al juliol de 2022, revisades en juliol de 2023 . La UE, afirma el Consell, ha de promoure una transformació digital basada en els drets humans i centrada en les persones, alguna cosa que es traduïx, per exemple, en:
- Pràctiques de diligència deguda i avaluacions d'impacte en matèria de drets humans “periòdiques i exhaustives”.
- Prestar especial atenció a la protecció dels drets de persones vulnerables o marginades.
- Reduir la bretxa digital de gènere.
- Promocionar una Internet oberta, lliure, neutral, mundial, interoperable, fiable i segura.
La Carta de Drets Digitals d'Espanya , presentada al juliol de 2021, i la Declaración Europea sobre los Derechos y Principios Digitales para la Década Digital , son un claro ejemplo de la vocación con la que la Unión Europea quiere dotarse de un referente interno o doméstico, a la vez que establece un marco compartido para su acción en el campo de la diplomacia digital.
Els reptes de la UE
En cualquier caso, del análisis de las distintas acciones establecidas por la UE en la materia, los investigadores del Instituto Elcano avanzan a la identificación de tres grandes retos:
- Cómo abordar el rol de los Estados miembro en la geopolítica de los datos de la UE, toda vez que la mayoría de las disposiciones de política exterior y de seguridad dependen de la unanimidad de los 27 países, y ello “puede dificultar la forma en que sean aprobadas ciertas actividades relacionadas con la gobernanza de datos”.
- Com associar-se amb els països en desenvolupament “o, particularment, amb els no alineats”, concepte que podria estar tenint certa revitalització i sobre el qual, asseguren, “hauria de ser un àrea en la qual aprofundir”. La iniciativa Global Gateway de la UE estaría en este ámbito y, de hecho, es una de las que la UE quiere impulsar ampliando también la participación del sector privado.
- Com “parar atenció a certes tecnologies encara poc desenvolupades, no massa comercialitzades o no implantades, però que podrien generar una gran competència entre països”.
En definitiva, el desenvolupament de la diplomàcia digital és ja un vector crucial en el desenvolupament de l'Economia de la Dada i, de fet, el Consell de la UE tornarà a tractar esta qüestió abans de l'estiu de 2024, quan es compliran dos anys de l'emissió de les Conclusions i un des de la primera revisió. De fet, fins llavors, el Consell “convida a l'Alt Representant, a la Comissió i als Estats membres al fet que avaluen els avanços periòdicament i seguisquen informant amb regularitat al Consell sobre l'aplicació de la diplomàcia digital”. I és que, segons subratllen, per a portar la seua diplomàcia a un nivell superior, “la UE ha de actuar amb un plantejament d'Equip Europa ––és a dir, les institucions de la UE i els Estats membres de la UE, juntament amb altres actors associats––, protegint conjuntament els seus interessos estratègics i promovent el seu enfocament de la transició digital centrat en les persones”.
Seguretat econòmica
La vinculació assenyalada entre diplomàcia digital, interessos estratègics de la Unió, i Economia de la Dada, està en el rerefons de la Estratègia Europea de Seguretat Econòmica una comunicació conjunta que van adoptar la Comissió i l'alt representant el 20 de juny de 2023. Dicha Estrategia es basa en un enfocament fundat en tres pilars:
- La promoció de la base econòmica i la competitivitat de la UE
- La protecció enfront dels riscos
- L'associació amb el major nombre possible de països per a abordar preocupacions i interessos comuns.
Fomentar (la competitivitat); preservar (la seguretat econòmica); i cooperar (entre si i amb uns altres), són els vectors que l'Estratègia definix per a fer front als quatre riscos que assenyala. A saber:
- Riesgos relatius a la resiliència de les cadenes de subministrament.
- Riesgos per a la seguretat física i cibernètica de les infraestructures crítiques.
- Riesgos relacionats amb la seguretat tecnològica i les filtracions de tecnologia.
- Riscos que s'utilitzen les dependències econòmiques com a arma o de coerció econòmica.
Como primera consecuencia de la Estrategia, el 3 de octubre de 2023 la Comisión adoptó una Recomanació sobre àmbits tecnològics crítics per a la seguretat econòmica de la UE, en la qual assenyala deu àrees tecnològiques crítiques, quatre de les quals són assenyalades com “altament probables”: semiconductors avançats, intel·ligència artificial, tecnologies quàntiques i biotecnologies.
Amb la finalitat de fer immediates avaluacions de riscos sobre eixes àrees, la Comissió desplegarà un intens diàleg amb els Estats membre amb resultats previstos per a la primavera de 2024. Un diàleg en el qual l'Economia de la dada, amb un pes cada vegada més rellevant en els ecosistemes productius europeus, estarà omnipresent. I Espanya, com hub internacional i destinació segura per als fluxos d'informació i emmagatzematge de dades, haurà de prestar especial atenció a aspectes com garantir la correcta integració de les diferents infraestructures de dades; garantir la interoperabilitat entre els diferents actors; i reforçar la seua ciberseguretat, especialment davant la vulnerabilitat de la cadena de subministrament i la necessitat de garantir la competència efectiva i la diversitat de proveïdors.
