Un dels principals objectius de Reglament (UE), del Parlament Europeu i del Consell de 13 de desembre de 2023 sobre normes harmonitzades per a un accés just a les dades i la seua utilització ( Reglamento de Datos ) consistix a promoure el desenvolupament de criteris d'interoperabilitat en els espais de dades, els servicis de tractament de dades i els contractes intel·ligents
Segons afirma expressament aquesta norma “les dades interoperables i d'alta qualitat de diferents àmbits incrementen la competitivitat i la innovació, i garantixen un creixement econòmic sostenible”, per a açò resulta necessari que “les mateixes dades poden utilitzar-se i reutilitzar-se per a diverses finalitats i de manera il·limitada, sense pèrdua de qualitat o quantitat”. Així doncs, considera que resulta imprescindible “un enfocament regulador per a la interoperabilitat que siga ambiciós i que inspire la innovació per a superar la dependència d'un sol proveïdor, que obstaculitza la competència i el desenvolupament de nous servicis”.
Interoperabilitat i espais de dades
Esta preocupació ja existia en la Estratègia Europea de Dades , on la interoperabilitat es considerava un element clau per a posar en valor les dades i, de manera singular, per al desplegament de la Intel·ligència Artificial. De fet, la interoperabilitat és una premissa inexcusable per als espais de dades, de manera que l'establiment de protocols adequats es convertix en essencial per a garantir el seu potencial, tant pel que es referix a cadascun dels espais de dades a nivell intern com, així mateix, a l'hora de facilitar una integració transversal de varis d'ells.
En este sentit, són freqüents les iniciatives d'estandardització i els encontres per a tractar d'establir unes condicions específiques d'interoperabilitat en este tipus d'escenaris, caracteritzats per la diversitat de les fonts de dades. Encara que suposa una dificultat afegida, la veritat és que un enfocament transversal, que integre diversos espais de dades, proporciona un major impacte en la generació de servicis de valor afegit i permet crear les condicions jurídiques adequades per a la innovació.
Segons establix el Reglamento de Datos els qui participen en els espais de dades i oferisquen dades o servicis de dades a altres actors que intervenguen en els mateixos hauran de complir una sèrie de requisits encaminats, precisament, a garantir unes condicions adequades d'interoperabilitat i que, d'esta manera, les dades puguen tractar-se conjuntament. Per a açò, es proporcionarà una descripció del contingut, l'estructura, el format i altres condicions d'ús de les dades, de manera que es facilite l'accés als mateixos i la seua compartició de manera automatitzada, fins i tot en temps real o permetent la descàrrega massiva quan siga procedent.
Convé tindre en compte que per als espais de dades és essencial complir amb els estàndards tècnics i semàntics d'interoperabilitat, ja que una mínima normalització de les condicions jurídiques facilita enormement el seu funcionament. En concret, és de gran importància assegurar que qui aporte les dades és titular dels drets necessaris per a compartir-los en aquest entorn i, així mateix, poder acreditar-ho de manera automatitzada
Interoperabilitat en els servicis de tractament de dades
El Reglament de Dades presta una especial atenció a la necessitat de millorar la interoperabilitat entre els diferents proveïdors de servicis de tractament de dades, de manera que els clients puguen beneficiar-se de la interacció entre cadascun d'ells, reduint així la dependència de proveïdors concrets.
Per a açò, en primer lloc, reforça la obligació d'informar que tenen els proveïdors que presten este tipus de servicis, a les quals hauran d'afegir-se aquelles derivades de la regulació general en matèria de subministrament de continguts i servicis digitals . En particular, hauran de constar per escrit:
- Les condicions contractuals relatives als drets del client, sobretot en situacions relacionades amb un possible canvi a un altre proveïdor o infraestructura.
- Una indicación completa de los datos que podrán exportarse durante el proceso de cambio de proveedor, de manera que el alcance de la obligación de interoperabilidad habrá de estar previamente fijado. Además, dicha información tiene que ofrecerse a través de un registro en línea actualizado que ofrecerá el proveedor de servicios.
El Reglament pretén garantir que el dret dels clients a la lliure elecció del proveïdor dels servicis de dades no es veja afectat per barreres i dificultats derivats de la falta d'interoperabilitat. Fins i tot, la regulació contempla una obligació de proactividad perquè el canvi de proveïdor tinga lloc sense incidències en la prestació del servici al client, per la qual cosa els obliga a adoptar aquelles mesures que siguen raonables per a assegurar una “equivalència funcional” i, fins i tot, a oferir de manera gratuïta interfícies obertes que faciliten aquest procés. No obstant açò, en algun cas –en concret, quan es pretenga utilitzar en paral·lel dos servicis–, es permet a l'antic proveïdor repercutir certs costos que se li puguen haver generat.
En última instància, la interoperabilitat dels servicis de tractament de dades va més enllà de simples aspectes tècnics o semàntics, de manera que es convertix en una premissa inexcusable per a assegurar la portabilitat dels actius digitals, garantir les condicions de seguretat i integritat dels servicis i, entre altres objectius, no interferir en la incorporació de les innovacions tecnològiques, tot açò amb un marcat protagonisme dels servicis en el núvol.
Contractes intel·ligents i interoperabilitat
El Reglament de Dades també presta una especial atenció a les condicions d'interoperabilitat que permeten l'execució automatitzada dels intercanvis de dades, per a açò resulta essencial fixar-les de manera predeterminada. En cas contrari, es veurien afectades les condicions òptimes de funcionament que requerix l'entorn digital, especialment des del punt de vista de l'eficiència.
La nova regulació contempla obligacions específiques per als proveïdors de contractes intel·ligents i, així mateix, per a els qui despleguen este tipus de ferramentes en dur a terme la seua activitat comercial, empresarial o professional. A este efecte, s'entén per contracte intel·ligent aquell "programa informàtic utilitzat per a l'execució automatitzada d'un acord o de part d'est, que utilitza una seqüència de registres electrònics de dades i garantix la seua integritat i l'exactitud del seu orde cronològic"
Dites subjectes han de garantir que els contractes intel·ligents complixen amb les obligacions que contempla el Reglament pel que es referix a la posada a la disposició de dades i, entre altres aspectes, serà imprescindible garantir “la coherència amb les condicions de l'acord d'intercanvi de dades que executa el contracte intel·ligent”. En conseqüència, seran responsables de l'efectiu compliment de tals exigències, per a açò hauran de dur a terme una avaluació de conformitat i expedir una declaració relativa a l'observança de tals requisits.
Per a facilitar el compliment d'estes garanties, el Reglament contempla una presumpció de compliment quan es respecten les normes harmonitzades publicades en el Diari Oficial de la Unió Europea, per a açò s'autoritza a la Comissió a fi que sol·licite a organitzacions europees de normalització l'elaboració de disposicions específiques.
En els últims cinc anys i, en particular des de l'Estratègia de 2020, s'ha produït un important avanç en la regulació europea que permet afirmar que existixen unes condicions jurídiques adequades per a garantir la disponibilitat de les dades de qualitat per a impulsar la innovació tecnològica. Pel que es referix a la interoperabilitat, ja s'han donat passos molt rellevants, especialment en el sector públic , on podem trobar tecnologies disruptives que poden resultar d'enorme utilitat . No obstant açò, encara està pendent el desafiament de concretar de manera precisa l'abast de les obligacions establides legalment.
Per açò el propi Reglament de Dades habilita a la Comissió perquè puga adoptar especificacions comunes que garantisquen l'efectiu compliment de les mesures que contempla si fóra necessari. No obstant açò, es tracta d'una mesura de caràcter subsidiari, ja que prèviament s'han d'intentar altres vies per a aconseguir la interoperabilitat, com és el cas de l'elaboració de normes harmonitzades a través d'organitzacions de normalització.
En definitiva, a l'hora de regular la interoperabilitat es requerix un plantejament ambiciós, tal com reconeix el propi Reglament de Dades, si bé es tracta d'un procés complex que precisa de mesures d'execució en diferents nivells que van més enllà de la simple aprovació de normes jurídiques, tot i que aquesta legislació supose un important avanç per a dinamitzar la innovació en condicions adequades, açò és, més enllà de les simples premisses tecnològiques.
